El punt de sortida ja desvetlla interès: es tracta del Molí Blanc, un elegant i acollidor hotel que obre les seves portes en un antic molí paperer, datat el 1750. Des d’aquí agafarem el camí de can Reixacs cap a can Cansalada fins arribar a La Sala, on ens aturarem per visitar l’ermita de Sta. Maria de la Sala, una església de la qual ja tenim referències el 960, quan es trobava en el domini del castell de Jorba. L’església s’esmenta de nou a principis del s. XIV, en un testament de Pere Sala. Al segle XIV, posseïa un custodi o ermità, que habitava en una casa annexa i que era elegit pel Batlle i els regidors de Jorba. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1823. Actualment presenta un bon estat de conservació. Es tracta d’un edifici d’una única nau amb absis semicircular a llevant, i coberta amb volta lleugerament apuntada, d’un període possiblement posterior al de la seva construcció inicial. L’element més significatiu és la magnífica porta de mig punt, que s’obre a migdia amb una decoració excepcional. Conserva un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una gran decoració. La Sala, tradicionalment, ha estat lloc habitual de sortides d’escolars, d’excursionistes i d’amants de la bicicleta. També ha estat un lloc tradicional d’aplecs. La Creu de La Sala, que podem veure a l’esplanada del costat de l’església s’hi va posar el 1911 recordant un multitudinari aplec que s’havia celebrat l’any anterior.
Des de La Sala continuarem, vorejant el riu, fins a trobar-nos el camí del Figuerot, que ens menarà fins al nucli de Jorba. Aquí podem fer una volta pel seu nucli antic. Hi veurem alguns elements interessants, com la Creu de terme o l’església de Sant Pere. La Creu de Terme es troba a l’entrada del carrer Major (on podem observar diferents casals del segle XVIII), davant de l’actual edifici de l’Ajuntament. Aquesta creu datada del 1604, es conserva en molt bon estat. Cal observar-hi el treball escultural amb seqüències de la Passió.
L’església de Sant Pere, situada als peus de l’antic castell, presideix tot el poble. Va ser construïda entre el 1551 i el 1558, dins el gòtic tardà, amb pedra del pla del Magre, molt proper a Jorba. Abans del 1936 l’església tenia un retaule barroc que presidia l’altar major i un altre d’estil renaixentista, dedicat a Sant Miquel, amb unes notables pintures.
De darrera de l’església agafarem una pista que per sobre l’antic camp de futbol i per sota del castell, ressegueix la riera de Rubió, endinsant-se cap a la vall de Rubió, finalitzant a la resclosa que abasteix d’aigua els horts.
Desfarem el camí i ens dirigirem cap a Sant Genís. Les primeres referències d’aquest nucli provenen del segle XIII i fan referència a una església que posteriorment, el segle XVIII, seria reformada. El campanar actual és de torre i de construcció més moderna. Aquest nucli, originàriament rural, ha vist créixer en els darrers anys la seva població. Continuarem pel pont que travessa l’autovia, i seguirem pel camí que ens portarà de tornada al punt d’origen d’aquesta excursió: l’Hotel Molí Blanc, on podem recuperar les forces.
En aquest enllaç del blog d'en Roger Marimon, podeu trobar informació per fer una sortida circular en BTT des d'Igualada fins a La Sala.
A pocs minuts d’Igualada, a poc menys d’un quilòmetre de la carretera que va cap a santa Coloma de Queralt, trobem l’Hotel Molí Blanc. En un entorn natural i de tranquil·litat, aquest hotel càlid i acollidor va obrir les seves portes l’agost del 2006 després de les acurades i respectuoses obres de restauració d’un antic molí paperer de mitjans del s. XVIII. Un projecte dels igualadins Meritxell Botet i Roger Figuerola. Es tracta d’un hotel amb encant i elegància, que combina amb exquisidesa la història de les pedres antigues de l’antic molí i la modernitat. Un lloc amb personalitat. Elegant, acollidor i amable. Un espai ideal per a celebracions, casaments, banquets, convencions, reunions d’empresa i, ara que s’apropen les dates, per a dinars i sopars de Nadal.
Una mica d’història
El Molí paperer Molí Blanc fou construït l’ any 1750 , a la vora del riu Anoia. La ubicació dels molins paperers venia condicionada per la presència de l’aigua, útil com a font d’energia hidràulica i imprescindible per l’elaboració del paper. A Catalunya s’implanten molt aviat els molins paperers i l’Anoia esdevindrà la comarca més activa i famosa en la fabricació de paper
El nom del Molí Blanc és degut al fet que les seves façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanca, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada amb massiles de fang, pintades amb rombes de calç blanca. No costa gens imaginar l’encant d’aquest Molí en els seus primers anys.
El Molí Blanc Hotel té la forma característica dels molins paperers a Catalunya, que els distingeix d’altres construccions: Mirador, planta baixa i primer pis i Soterrani. L’arquitectura del Molí Blanc obeeix a una mateixa tipologia de masia senyorial. L’edifici apareix com un element aïllat i envoltat de terres. La seva distribució arquitectònica responia a les necessitats tècniques de la fabricació del paper i d’habitatge del propietari.
Al soterrani es trobava la maquinària i l’utillatge per a la fabricació del paper: piles, tines, premsa, mall setinador... Actualment s’hi troba el restaurant. A la planta baixa era on es feia la producció del paper i altres treballs per la vida diària. Actualment hi trobem la recepció, la cafeteria, la sala d’estar... A la primera planta era on hi havia la habitatge del propietari i dels treballadors. Actualment hi ha habitacions. Finalment el Mirador, que era la planta on es posava a assecar el paper. La seva característica són les múltiples finestres o “ventanes” (nom donat per ser per on passava el vent). Actualment hi ha habitacions.
Del molí a l’hotel
La restauració del Molí Blanc ha estat lenta, acurada, artesanal i respectuosa amb l’estructura primigènia, conservant-ne elements del molí original com bigues, parets de pedra, escales, les voltes catalanes... S’han emprat materials que s’integren en l’entorn. Les piles del soterrani s’han ubicat pel jardí. La teulada, que estava ensorrada, ha estat feta de la mateixa manera i amb els mateixos materials que l’original. El sota voladís ha estat, igualment, fet de nou amb les rajoles pintades a mà, seguint el mateix procediment que s’utilitzava al 1750. Les 46 finestres o “ventanes” del mirador s’han conservat i són el símbol de l’Hotel.
L’hotel
L’hotel disposa de 12 habitacions dobles, 4 superiors i 8 estàndard, amb tots els serveis: pantalla de plasma i TV via satèl·lit, accés a internet de banda ampla. Wifi., aire condicionat, calefacció, servei d’habitacions, servei de bugaderia, etc.
L’hotel també disposa de 4 sales, amb diferents capacitats, ideals per a reunions, convencions, celebracions, formació, presentacions, etc. Amb disponibilitat d’equipament audiovisual i accés a internet
També ofereix servei de restaurant amb cuina de mercat, moderna i de qualitat; servei de cafeteria i bar, sala d’estar i terrassa d’estiu
