Visita familiar al Centre de Recuperació d'amfibis i rèptils de Catalunya i un bon àpat a La Fonda del Saumell

La visita al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) és una experiència única. De ben segur que molts de nosaltres -i sobretot els més petits- serà la primera vegada que estarem tan a prop d'aquests animals, els "inquilins" del centre:  tortugues terrestres i aquàtiques, serps tropicals, cocodrils i caimans, iguanes i altres llangardaixos, serps.

Creat el 1992, impulsat per l'Ajuntament de Masquefa, el CRARC té com a objectiu la recuperació i rehabilitació de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural. Si aquests animals es troben al centre és perquè o estan malalts i, un cop guarits, es retornen a casa seva o be han estat abandonats. També hi ha propietaris que ja no poden tenir.ne cura i els porten al CRARC.  També hi ha casos d'animals exòtics provinents de decomisos per tràfic il.legal.

A part de la recuperació dels animals, els altres objectius del centre són la investigació i la recerca cinetífica i, sobretot, l'educació ambiental.  La divulgació mediambiental es un dels màxims exponents de l’activitat diària del CRARC, atenent diàriament a escoles, esplais i grups que volen aprendre sobre el fabulós món dels rèptils i amfibis.

Ofereixen visites, tallers i moltes activitats. Les tasques educatives van dirigides al públic en general però molt especialment als escolars. En el taller de natura del CRARC els alumnes coneixeran de prop tortugues, dragons i tritons entre altres amfibis i rèptils. Aprendran a respectar-los observant, tocant i raonant. Ells mateixos investigaran com a científics, traient les seves pròpies conclusions.
També s’expliquen aspectes de la biologia d'uns animals que són desconeguts i temuts per la majoria de la gent, per desmitificar creences que generen una por irracional vers als rèptils i amfibis.

Una de les activitats molt interessants que duen a terme és "l'alliberament" d'animals al seu medi. Només per posar un exemple, aquest passat 2014 van alliberar més dun miler de tortugues mediterrànies als Parcs Naturals del Montsant i del Garraf.

Podeu col·laborar amb el manteniment del centre apadrinant algun dels seus "inquilins". 

Visita als llocs d'interès de Masquefa

Si ens queda temps, podem donar una volta pel nucli de Masquefa, visitant alguns dels seus llocs d'interès. Ens podem arribar a l'església de Sant Esteve i Santa Creu,  església romànica construïda entre els segles XII i XIII, és un clar exemple de la transició del romànic al gòtic, coneguda popularment com a Cementiri Vell, constitueix un punt de referència històric i popular, a més de ser el primer edifici documentat de la història de Masquefa. També podem visitar l'església parroquial de Sant Pere.  construïda l'any 1925, al costat de la rectoria en un lloc antigament anomenat "Pla dels ametllers". Aquesta església es va construir en honor a Sant Pere, i bàsicament hi va contribuir tot el poble. Consta d'una planta de 3 naus i un campanar que posteriorment es va ampliar amb la instal·lació d'un rellotge; i la capella del Roser,  una edificació realitzada per la pràctica de la cerimònia religiosa, construïda al segle XVIII, va ser utilitzada fins a l'any 1920, reformada parcialment després de la guerra civil, i actualment quasi en desús. La seva façana dóna al carrer Major, just davant de l'Ajuntament.

Un altre espai interessant és l’antiga Fàbrica Rogelio Rojo

L’Ajuntament de Masquefa ha declarat Bé Cultural d’Interès Local l’edifici de l’antiga Fàbrica Rogelio Rojo, de la qual n’és el propietari des de l’any 2002. Aquesta antiga indústria dedicada a la metal·lúrgia va marcar durant més de 70 anys les vides de diverses generacions de masquefins i masquefines. L’arribada de la família Rojo a Masquefa i la posada en marxa de la fàbrica, l’any 1922, va comportar l’aparició de noves formes de guanyar-se la vida i la industrialització d’un poble pagès des dels seus orígens. Aquest edifici industrial va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Danès i Torras per encàrrec de la família Rojo. El recinte de la Rogelio Rojo és un conjunt arquitectònic d’ús industrial construït en diferents èpoques: l’any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i 1973. La característica principal d’aquest edifici és la semblança amb les construccions fabrils de l’època, edificacions d’obres vista amb grans finestrals. Coneguda popularment com La Fàbrica, la Rogelio Rojo va tancar portes a les acaballes del segle XX, tot i que el recinte encara va acollir activitats relacionades amb la metal·lúrgia fins al 2002. L’Ajuntament va adquirir aleshores tot el recinte industrial, on ha fet diversos equipaments d’ús social i cultural. Així, per exemple, la Rogelio Rojo acull avui el Centre Tècnologic Comunitari, el Casal de Joves, la Biblioteca, la Sala Polivalent (espai capacitat per assumir diferents tipus d'activitats relacionades amb l'espectacle o reunions multitudinàries: teatre, cinema, vídeo, concerts, representacions, conferències, festes, ball, etc). la Sala Petita, la Sala Nova, el Local de l’Esplai Giravolt, el Local de la Colla de Diables Pixafocs i Cagaspurnes i el Local del Club del Tennis Taula.

Després de viure aquesta experiència única i inoblidable us proposem arribar-nos a La Fonda del Saumell, a Vallbona d'Anoia. 

Aquest és un d’aquells establiments on la tradició i la modernitat fan un bon maridatge. La Marta i el Jordi són la quarta generació d’una família que, a inicis dels anys trenta del segle passat, van obrir un petit cafè als baixos de Ca la Miaja, on s’aturaven molta gent de pas. Amb els anys, aquest petit cafè va passar a ser conegut com el bar La Pista i, més endavant, Cal Saumell. El 2010, i després d’uns anys que el negoci va fer una aturada, va tornar a obrir les portes amb un nou projecte: un restaurant amb molta cura pels detalls, amb un ambient agradable, proper i acollidor,  amb una proposta gastronòmica molt interessant i amb una filosofia molt clara: “la cuina és amor i cuinar és revolucionari” tal i com ells expliquen. Han recuperat l’espai i la cuina dels seus besavis, però ho passen pel sedàs d’aquesta revolució moderna. Tradició i modernitat.

Tal i com expliquen la Marta i el Jordi Poch i Sabaté, la de La Fonda del Saumell  “és una cuina propera i compromesa, que no fuig de la tradició gastronòmica però tampoc rebutja la modernitat. Ens volem apropar al que ja havien fet els nostres avis i van continuar els pares però amb una altra perspectiva, amb una (r)evolució coherent i pausada”.

La seva cuina es basa en la cuina catalana, tradicional i moderna, i en els productes ecològics, de proximitat (“de la terra”, com diuen)  i de temporada: vins i caves del Penedès, Cervesa artesanal de Sant Joan de Mediona i de Barcelona, Embotits i botifarres de Vallbona, Ous de la Llacuna, Cigronets de l'Alta Anoia, Mongetes de Castellfollit del Boix,...

La cuina de La Fonda del Saumell també és una cuina de compromís. Segueixen la filosofia “Slow Food”, estan vinculats a la Cooperativa Integral Catalana, formen part de l’EcoXarxAnoia i fan una clara aposta per una forma de consum responsable i transformador, amb cura pel nostre entorn.

A part de l'oferta gastronòmica, a La Fonda del Saumell també hi ha molta activitat cultural (tallers, exposicions, concerts, etc.)

En aquest enllaç podeu llegir i veure les fotografies que va publicar en Pau Corcelles, bon aficionat a la cuina, al seu blog després de visitar La Fonda del Saumell.

Més informació:

Horari de visites:

Dissabte de 10 a 13 i de 16 a 18.h

Diumenges i festius: 10 a 13.h

Per escoles i altres grups organitzats obert tot els dies de l'any. Prèvia reserva al telèfon 93 7726396.