//Plugins sense CDN ?>
Aquest cap de setmana us proposem una escapada a l'Alta Anoia, concretament a Sant Pere Sallavinera, on podrfem descobrir de dia alguns dels seus racons emblemàtics i, de nit, gaudir de la música amb la celebració de la vintena edició de les Nits Culturals.
"Aquesta flor, sí que fa estiu. Les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera fa 20 anys que fan estiu" escriu Marcel Gorgori a la presentació del programa de la vintena edició de les Nits Culturals, que se celebrarà aquest cap de setmana a Sant Pere Sallavinera. Entre d'altres aspectes, Gorgori destaca l'encant del lloc, "la magnífica plaça on es munta l’escenari" i la "il·lusió que els organitzadors hi posen, del gust estètic amb què es munta tot, de la qualitat de les actuacions artístiques". Aquestes paraules són tota una invitació a apropar-nos aquest cap de setmana a Sant Pere Sallavinera i gaudir de l'esplèndida oferta cultural d'aquest programa i aprofitar l'escapada per fer una visita al poble i al seu entorn. I ho podem fer en família, perquè també hi ha propostes adreçades als més petits. Mireu quin programa:
Nits Culturals: Programa
Divendres, dia 3 de juliol a les 22.00 h., a la plaça de Sant Pere Sallavinera
“LA GENT, EL COR DE L’ÒPERA”
Josep Fadó, tenor.
Maribel Ortega, soprano.
Carles Daza, baríton.
Clàudia Valetta, pianista.
Cor: Camerata Impromptu.
Director: Daniel Antolí.
Dissabte, dia 4 de juliol a les 18.00 h., al Local Social
Albert Guinovart, direcció musical.
Victor Ferragut, Joan. B. Domènech i Maria Puertas, tubes, bombardí i altres.
Dissabte, dia 4 de juliol a les 22.00 h., a la plaça de Sant Pere Sallavinera
Gerard Claret, violí solista.
Mireia Farrés, trompeta solista.
Jordi Reguant, clave.
L'organització ofereix un abonemanet per a les dues nits per 30€.
Les entrades es poden adquirir per Internet o trucant al telèfon 93 744 40 49 o per correu-e: reserves@nitsculturals.cat
I abans del concert, fem una visita a Sant Pere Sallavinera
Sant Pere Sallavinera és un clar exemple dels municipis rurals de l'Alta Anoia, pobles que romanen discretament apartats, aïllats del brogit de les grans ciutats. Un clar exemple dels pobles que resten encara immersos en la calma de la vida rural, enmig d'un paisatge de planes plantades de cereals, trencades aïlladament per petits serrals coberts per boscos testimonis del que foren grans superfícies boscoses. Després de fer una volta pel poble, us recomanem pujar al castell de Boixadors. És impressionant en qualsevol època de l’any i a qualsevol hora del dia. A l’hivern, amb el paisatge gebrat quan el vent del nord, sec i intens, ens trenca la fesomia de la cara, observem la bellesa allunyada de les masies que treuen un acollidor fum per les xemeneies, i a la primavera quan la verdor dels camps inunda el paisatge i es barreja amb la brotada de les rouredes. Pujar a Boixadors és gaudir de la tranquil·litat i de la riquesa del patrimoni medieval. Pujar a Boixadors és recuperar el sentit de la vista, poc a poc refem la capacitat de gaudir de la llunyania, de delimitar les serralades que s’allarguen a l’horitzó. Pujar a Boixadors és recuperar l’olfacte, les olors de les plantes autòctones, del romaní, de les pinedes, i de la farigola i també és recuperar l’oïda, recuperar el silenci i al mateix temps sentir les esquelles d’algun dels pocs ramats d’ovelles que encara pasturen per la zona. Pujar a Boixadors és sentir-se per unes hores com un element més de la naturalesa, sentir que l’home encara pot mantenir el difícil equilibri i respecte entre l’ocupació del territori i la vitalitat del seu entorn.