Dijous, 3/3/2016
2080 lectures

Carta oberta a Ton Baliu

Hola Ton!

No ens coneixem gaire, tret d’algunes entrevistes per la ràdio i algun intercanvi de tuits.

Em permeto escriure’t aquestes ratlles després que l’equip quedés eliminat de la Copa del Rei a les primeres de canvi i després que els rumors apunten que el teu futur està més a prop de Portugal que no pas d’Igualada.

Reconec que, ens els darrers anys, he vist pocs partits d’hoquei, tot i que no he deixat de seguir la trajectòria de l’Igualada Hoquei Club. La derrota contra el Barça va fer mal. Segurament per la contundència, més que per la derrota en si. Els dies previs s’havia creat un clima de confiança que feia pensar que l’equip estava preparat per fer front al tot poderós FCB. La realitat va ser una altra. El Barça va demostrar ser molt superior, no només davant l’Igualada, també davant el Noia i el Vic. Una llàstima.

Pensava, potser, que aquesta seria la Copa de Ton Baliu. M’agradava pensar que era possible guanyar la Copa del Rei per l’esforç ingent que està fent la directiva, pel treball de l’equip, però també pel comiat del millor jugador que té aquest club. Vaja, comiat si acabes marxant, tot i que molts ho donen per fet.

No sé quina decisió acabaràs prenent. No t’escric per donar-te consells, només faltaria, però sí que et diria que si has pres la decisió de quedar-te o marxar, en el moment que tu triïs, fes-ho sense por. Sense por al què diran, sense por als retrets, sense por a escollir el que tu creus que és millor per a tu. Al mateix temps també donaràs marge a l’actual direcció del club per moure’s en el mercat, si cal, i buscar un relleu si finalment acabes marxant a Portugal.

Ton, t’ho vaig dir una vegada; facis el que facis, et quedis o marxis, el meu reconeixement el tindràs sempre. Ningú et pot retreure res, ningú et pot retreure el compromís amb l’equip i sobretot amb el club. Em consta que en els moments més difícils del club has posat sempre per davant l’entitat per sobre de bones ofertes d’altres equips. D’altres no poden dir el mateix. Fes el que creus que hagis de fer, i intenta viure-ho amb la màxima intensitat. Facis el que facis, tan se val la samarreta que portis, el pavelló de les Comes et seguirà aplaudint, no ho dubtis.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.