Dimecres, 3/9/2014
637 lectures

Les tietes

Fa uns dies mentre intentava lligar tots els temes familiars i professionals per anar de vacances sabent que tot marxaria bé, la meva filla em diu, mira, mira què he rebut. La troballa era un d’aquests missatges fàcils que corren per Internet però que en aquell moment venia molt al cas per apaivagar aquell neguit que una mare té per assegurar a qui han de recórrer els fills en cas de necessitar a algú en la seva absència. El missatge deia: Les tietes són com mares disfressades d’amigues.

He de dir que després de llegir-ho, vaig somriure en veure com, a vegades molt intuïtivament, els fills poden percebre els neguits dels pares sense que aquests hagin dit res amb paraules. Que les persones puguem expressar o percebre emocions sense utilitzar paraules i sense tenir una clara intenció de mostrar-les o de captar-les és una extraordinària qualitat humana que sempre em meravella.

Que les tietes són com mares disfressades d’amigues em va fer pensar que moltes vegades parlem de la importància de les mares i els pares i ens oblidem del paper que fan la resta de membres d’una família. Tots tenim un paper, un rol a representar, una feina a fer dins el grup familiar. Els altres esperen accions concretes de nosaltres i nosaltres estem acostumats a respondre segons aquest rol.

Les tietes i per extensió també els tiets són figures importants. Els que estan disponibles per intercedir en conflictes entre pares i fills, els que intenten matisar posicions i opinions massa rígides, els que sempre veuen les millors qualitats dels teus fills, els que veuen els defectes i intenten buscar una solució, els que aconsellen, els que relativitzen, els que ajuden amb humor, els que motiven… Ah!!! I les tietes i els tiets més importants, els que sempre tenen a punt dos petons o una emotiva abraçada.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.