Dimecres, 12/7/2017
1161 lectures

Igualada, capital de qui?

Apuntava l'alcalde Marc Castells en el sopar de l'empresari que el turisme a l'Anoia serà una oportunitat de futur. No li ho discuteixo, ans ben al contrari, i les dades tampoc ho fan. El que jo em pregunto és pel subjecte: quan aquell futur sigui present què en quedarà de l'Anoia? Llegia ue s'ha presentat una proposta per crear una nova comarca, que els seus impulsors anomenen Montserratí. La idea, legítima, pretén reunir 15 municipis del voltant del massís de Montserrat; quatre d'aquests podrien ser de l'Anoia: el Bruc, Castellolí, els Hostalets i Masquefa. Es dona la paradoxa que l'alcalde d'aquest darrer, Xavier Boquete, que s'hi posa de cara, és alhora el president del Consell Comarcal de l'Anoia. L'home, amb raó també, al·lega que la realitat de l'Anoia sud s'enfoca cap al Baix Llobregat Nord. Per tant, segons ell, cal un nou ordre que s'ajusti més als vincles ja existents. L’únic dubte que tinc és si això ho deia com a alcalde o com a president?

Si això hi afegim que la creació de la vegueria del Penedès deixa l'Alta Anoia (o Alta Segarra) en terra de ningú, arribarem ràpids a la conclusió que l'Anoia, en el seu conjunt, ja no és o aviat no serà el que era. Els vuit municipis que formen l'Anoia alta han quedat fora de la nova vegueria i es mantenen en la de la Catalunya Central. Tot plegat els aboca a la creació també d'una comarca pròpia (en l'informe Roca de 2001 ja se'n parlava...). Diu l'alcalde de Pujalt, Antoni de Solà, amb lògica també, que l'Anoia del nord poc o res té a veure amb el Penedès i en canvi força o molt amb el Bages.

Llavors, si s'escapça l'Anoia per alt i per baix, què ens queda? La Conca d'Òdena. Una gran depressió en forma més o menys circular amb la capital, Igualada, al mig. Segurament aquesta és la realitat més clara d'una comarca que, desenganyem-nos, ja ve malxinada des dels seus orígens. No descobrirem ni ara ni aquí que l'Anoia és una comarca feta a retalls, que neix amb fòrceps, amb pobles que sobraven d'altres comarques, i que s'acaben unint de manera artificiosa en una mena de comarca calaix de sastre tricèfala sense massa parangó a Catalunya.

Sigui com vulgui, alguns romàntics, ¿il·lusos?, creiem que "el tracte fa el parentiu" (en castellà, "el roce hace el cariño), que té o tenia la seva gràcia mirar de lligar aquest complicat allioli que formen un nord rural, un centre industriós i un sud residencial. Ja intuíem, però, que amb l'únic lligam d'un riu, sense treballar-nos-ho dia sí i dia també, no aniríem enlloc. I, ja veus, a base de no fer res o poca cosa, l'allioli s'ha negat, i aquí estem, amb una comarca de la qual el seu nord i el seu sud volen tocar el dos.

Tinc la sensació que, tot i que el puzle anoienc era complicat d'origen, tampoc hem fet el que havíem de fer per intentar cohesionar el territori, i que tots ens hem dedicat a mirar paisatges diferents en direccions oposades. Penso que la capital, Igualada, i el maleït centralisme, en tenen un bon tros de culpa. Hem exercit com cal de capital? Un mal que ve de lluny, eh? Em ve al cap quan fa molts anys, arran d'uns devastadors incendis que van afectar l'Anoia (el foc no entén de divisions territorials...), li preguntaven a l'alcalde de la capital, el primer des de la recuperació de la democràcia, pels boscos cremats i ell responia: "Igualada no té boscos"... Doncs, això, Igualada 'no té boscos' i al pas que anem ja quasi no té ni comarca...

1 Comentaris

B

Bet Florensa

2 d'agost 2017.15:43h

Respondre

Igualada no té boscos, i els pocs que queden al seu voltant (conca d’Òdena) acabaran convertits en polígons industrials segons les últimes notícies. Vaja, que de natura i turisme poca cosa en... Llegir més quedarà.
Bon article Xavi, i bon estiu!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.