Dijous, 26/1/2017
3085 lectures

Vilanova i els estranys companys de llit

És certa i encertada la frase que diu que “la política crea estranys companys de llit”. Se la discuteixen varis genis, els uns l’atribueixen a Kissinger, d’altres a Marx (Groucho) –en realitat, sembla que el genial còmic va dir: “No és la política la que crea estranys companys de llit, sinó el matrimoni”. La versió més fiable atorga els mèrits de l’original a sir Winston Churchill (“Politics makes strange bedfellows”). Fos pronunciada pel lleó britànic o per qui fos, el valor real de la dita rau en el seu encert; la política ens ha demostrat, demostra i demostrarà que, en molts casos, l’allitament polític no entén de coherència i li encanta la promiscuïtat.

Posem un exemple proper: quan em dedicava en cos i ànima al periodisme local, escrivia dia sí i dia també sobre l’eterna guerra de guerrilles de Vilanova del Camí. A grans trets: el llavors alcalde del PSC, Joan Vich, patia a diari i en carn pròpia les insistents andanades del llavors líder d’IPV, José Torbisco (acs). Uns atacs que anaven més enllà de l’esperada i legítima labor opositora i sovint acabaven al jutjat. Vanesa González va substituir Vich a l’alcaldia i Juan Manuel Cividanes, Torbisco en feines opositores. L’extrema rivalitat entre el PSC i IPV, lluny d’amainar amb el canvi d’actors, s’ha mantingut intacta.

Obro parèntesi per explicar que el PSC, per raons que algun dia s’haurien d’explicar més i millor, es va desfer de l’alcaldessa González i va elegir Noemi Trucharte com a cap de cartell socialista en les darreres eleccions. La primera va triar llavors presentar-se igualment encapçalant una candidatura independent, Vilanova 365. Vet aquí que el nou invent va convèncer i guanyar les eleccions amb cinc regidors, i que el PSC va quedar darrere amb tres, empatat a regidors amb Vilanova Alternativa, que també lidera un exsocialista; Cividanes va obtenir dos edils, també ERC, i CiU i Decide van passar el tall amb un únic representant. Amb aquest esfereïdor esmicolament es veia a venir que la cosa no resultaria fàcil. Amb tot, Vanesa González va assolir l’alcaldia i va pactar, tot i no sumar majoria absoluta, amb ERC i CiU.

Però, i anant a l’enllitament polític de la qüestió, ara el PSC ha aconseguit reunir tots els vots de l’oposició, també el de Cividanes, per desbancar l’alcaldessa exsocialista. S’ha produït, doncs, un fenomen d’amnèsia política extraordinari: ni el PSC recorda la ferotge oposició d’IPV, ni els independents vilanovins com de ‘dolents’ eren els socialistes. A què es deu tan enorme oblit? Desfici de poder? Tírries personals? Indigesta electoral? I els vilanovins? A veure què recorden ells d’aquí a dos anys...

4 Comentaris

M

Maria

Igualada

27 de gener 2017.20:40h

Respondre

Vilanova té el que els seus ciutadans han triat i la veritat que des de fora fa una mica de pena. És el reflexe del seus ciutadans? De la seva educació? Penseu-hi

R

Remei

Vilanova del Camí

26 de gener 2017.12:16h

Respondre

El problema que hi ha és que els que tenien el problema amb IPV eren el socialistes que ara formen part de V365. Quien inconvenient hi ha en això? Vanessa González no va acceptar perdre el... Llegir més liderat del PSC i va formar el seu partit, Que si va guanyar les eleccions però no amb majoria així que personalment em sembla poc professional aquest article.

T

Toni

Vilanova del Camí

27 de gener 2017.09:04h

Remei, Vanessa no va poder accpetar perdre res al PSC, ja que la van fer fora, ni tant sols li van fer entrega del carnet socialista quan ella era afiliada al partit. Es normal que fes un partit nou... Llegir més i ho sento, pero va guanyar en vots en les eleccions.

R

Roser

El Bruc

26 de gener 2017.08:28h

Respondre

No és d’extranyar que la gent estigui desencissada de la política. A l’anar a votar hem de saber escollir. El temps a curt/mig termini es cuidarà de posar-ho tot al seu lloc.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.