Dilluns, 22/6/2015
738 lectures

Divorci sonat

L’ultimatum públic que Mas va donar als demòcratacristians perquè es posicionessin sobre la independència ha precipitat un divorci d’aquells que fa temps que es veuen a venir. Però una cosa són les relacions de parella, on cadascú fa el que vol o el que pot, i l’altra, la política, on els representants tenen un deure amb la ciutadania. Com pot ser que la federació que governa o governava la Generalitat, protagonitzi aquest xou? Per una banda, el president Mas fa temps que ven el procés com la seva prioritat de govern i, per l'altra, al seu propi partit han passat anys sense un posicionament comú i clar sobre la independència. Com es menja? Tot plegat resulta poc seriós per no dir que sembla una broma, i no fa més que restar-los credibilitat a ells com a líders, i de retruc, al procés.

Hi ha partits que no ubiquen la independència en el centre del seu missatge polític. Sense anar més lluny, fa uns dies algunes formacions demanaven a la nova alcaldessa de Barcelona que concretés la seva postura al respecte per poder decidir el seu vot a la investidura. Té gràcia que, en canvi, ningú hagi exigit el mateix a CiU. Ada Colau ve de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i ha encetat mandat aturant un desallotjament. Sigui aquesta o no la feina que ha de fer l’alcaldessa de Barcelona, almenys és coherent amb el seu discurs.

Fa anys que parlem del procés. Podríem dir que va arrencar en aquella espectacular manifestació ciutadana de l’11-S del 2012, malgrat que, en el seu parlament posterior, Mas encara no es va atrevir a pronunciar la paraula “independència” ni una sola vegada. Des de llavors fins ara, un té la sensació que CiU, o millor dit Mas, ha anat adaptant el seu discurs a l' opinió pública que li ha semblat majoritària en cada moment, i més després que ERC demostrés tenir tant o més suport que CiU en alguns comicis. Si fos cert que la independència ha estat la prioritat del president des del principi, dubto que hagués passat tres anys marejant la perdiu amb Duran...

Més que liderar el procés, sembla que el govern de CiU hagi anat improvisant per treure'n el màxim rèdit electoral. No és cap secret que una notícia en tapa una altra i, mentre parlem d'independència, d'amors i separacions, no parlem de retallades, per exemple. Està clar que a Mas li convenen més unes eleccions centrades en la independència que en temes socials. Diuen que en política els temps estan molt estudiats. Fa pudor de socarrim que l'ultimatum que ha propiciat el sonat divorci s'hagi fet només uns dies abans que comenci la precampanya del 27-S i abans de les vacances d'estiu. Mas ja fa veure que no ha passat res i se centra en el 27-S. La nostra minúscula capacitat memorística per l'actualitat política farà que al setembre ens sembli que CDC i UDC mai han estat parella. En resum, que el xou del divorci, malgrat que és molt il·lustratiu del lideratge que tenim, haurà durat quatre dies.

De la mateixa manera, ja són aigua passada les baralles de Mas i Junqueras abans del 9-N. Convergents i republicans s’omplen ara la boca de projecte comú. No sabem si finalment hi haurà una llista única i si comptarem vots o escons. Junqueras afirma que el més important és que les forces independentistes sumin majoria que no pas qui guanyi les eleccions. No sé si Mas pensa el mateix: tot just anunciar la data del 27-S fa unes setmanes, no ha deixat de demanar el màxim suport perquè el procés el lideri el “seu” partit; un partit que, ves per on, tenia tants dubtes sobre la independència que ha acabat dividit. De bojos, vaja, però per demanar, que no quedi.

Altres articles de Eva Ripoll Rius

1 Comentaris

M

Montse

Igualada

22 de juny 2015.23:59h

Respondre

Sembla que et sàpiga greu que el president Mas i CDC apostin decididament per la independència i hi apostin tant que a sobre perquè no hi hagi cap dubte siguin inclús capaços de trencar amb la... Llegir més UDC que segueix al Duran.

Les que estem a favor de la independència, al contrari del que sembla que et passa a tu, veiem molt positiu tot aquest procés que s’està produint i sobretot la clarificació dels diferents espais.

A Catalunya i als catalans, en molta part gràcies al govern de l’estat, s’està produint aquets últims anys una evolució molt interessant, hem passat de voler un nou estatut d’autonomia que ens garantís la preservació de la nostra cultura, la nostra llegua i assegurés un repartiment més just de la riquesa que generem, a demanar la independència. Aquesta evolució no ha estat cosa d’un dia ni de dos, ha estat a causa de veure com el Tribunal Constitucional retallava un estatut àmpliament aprovat pels ciutadans de Catalunya, com el govern de l’estat rebutjava la nostra proposta de pacte fiscal, com es posaven traves i més traves a l’ensenyament en català, com no es compleix la llei que diu que cada cinc anys s’ha de revisar el model de finançament de les comunitats autònomes, com a pesar de ser admès per tothom no es retorna el deute que l’estat te amb Catalunya en virtut de la clàusula addicional tercera , com obres tant importants per la nostra economia com el corredor del Mediterrani son endarrerides un cop i un altre mentre s’adjudiquen altres obres faraòniques a altres llocs que desprès ningú utilitza, com se’ns obliga a complir amb un % d’endeutament que ens suposa haver de retallar en qüestions tant bàsiques com la sanitat i el benestar social mentre que l’estat continua gastant desmesuradament en infraestructures supèrflues i armament.

Toto això ha portat a aquesta evolució i aquesta clarificació que s’està produint tant en les persones com en els partits polítics i sobretot ha portat al convenciment de que tots els problemes que estem patint, des de la necessitat de retallar fins a la defensa de la nostra identitat no serà possible superar-les sense la independència del nostre país.

Ja se que hi ha persones que encara penseu que es possible arribar a un acord amb la resta de l’estat, ja ho se, però les que creieu això heu d’entendre també que n’hi ha que estem convençudes i d’altres que se n’estan convencent de que no hi haurà futur sense la independència, i per a aquestes i aquets la clarificació que s’està produint és imprescindible ja que el 27S hem de saber exactament que opina cadascú per poder-l’hi donar la nostra confiança, o sigui el nostre vot.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.