‘El que més m’enorgulleix dels anys com a alcalde és la transformació dels espais públics i la prestació de serveis a les persones’

Què és el que més l’enorgulleix de la seva obra de govern?

Hi ha dues coses claríssimes: la transformació de l’espai públic: places, carrers, parcs, ponts –hem fet quatre ponts!- i després el tema de les persones; haver donat serveis públics de qualitat. Això és el gran canvi, com és que quan governa la dreta no es fan escoles bressols, centres esportius, centres cívics...

I el major fracàs?

Jo crec que hi ha un fracàs col·lectiu, en el qual jo hi tinc la meva part de culpa tot i que no en sóc l’únic protagonista, es tracta de no haver resolt el tema del POUM. Tot i així no ho enfoco com un fracàs personal, per això crec que té sortida i que hem de tornar a treballar per replantejar l’estratègia i arribar a un port molt semblant al que ja teníem damunt de la taula.

Al 99 vostè es venia com a canvi. Ara, després de 12 anys, pot seguir representant aquesta idea?

Nosaltres som el canvi amb tota seguretat; som el canvi a una llarga trajectòria de governs conservadors a la ciutat. Nosaltres portem tres mandats governats però és que la dreta i les opcions conservadores porten mitja vida. Nosaltres som l’opció moderna, transformadora, aquella que aposta per la igualtat d’accés als serveis públics, per la cooperació pública i privada, per voreres que enlloc de 40cm tinguin 2 metros. No som el retorn, n’hi ha alguns que diuen que són el canvi però són el retorn, perquè mires la llista i veus la mateixa gent de sempre...

Bé, en la seva llista també són la mateixa gent de sempre...

No, som la gent de la transformació, hi ha persones noves com la Marta Coma, el Quim Roca o el Baldés...

Home però en els primers llocs...

El Jordi Riba i el Xavier Figueres no són gent nova? La història és Miserachs, és Morros, és Ramon Mir... aquesta és la història, nosaltres som la transforació.

Porta tota la campanya reivindicant l’obra feta, això és legítim tenint en compte que és el que se li suposa, que hagi treballat per la ciutat..

No només és legítim sinó que és la garantia que el que prometem ho complirem. L’obra feta és l’aval del discurs de futur.

Transformació de la ciutat però que no ha aconseguit evitar un nivell altíssim d’atur, estem sobre els 3.700 aturats..

Com tot el món occidental desgraciadament. No sóc especial en aquest aspecte, ja m’hauria agradat, ja m’hauria agradat que mentre tot el món occidental creixia en atur nosaltres, a Igualada, haver-nos mantingut. Es fan afirmacions al respecte absolutament falses i demagògiques. Tenim un nivell d’atur elevat, un 17,5% però hem baixat el nostre nivell d’atur respecte el 2009 i se’ns carrega una responsabilitat que no tenim.

M’està dient que des de l’àmbit local, vostè com a alcalde no té cap responsabilitat al respecte...

Nosaltres tenim la responsabilitat de crear els espais, les percepcions i el clima suficient perquè apareguin noves activitats econòmiques, nous projectes... i ho hem fet, sinó estaríem com Manresa, Mataró o el Vendrell que estan molt pitjor que nosaltres.

I què han fet?

Hem tirat endavant el Consorci Sociosanitari d’Igualada, 119 treballadors, Ignova: 113 treballadors, hem potenciat la creació de noves empreses, insercions laborals, hem ajudat a crear 33 empreses, hem fet societats de cooperació pública- privada, com l’Infinit, que ha permès crear 30 llocs de treball...

CSI, Ignova, Infinit... creu que ha de ser l’ajuntament que creï llocs de treball?

Nosaltres creiem que l’Ajuntament no ha de renunciar a cap dels instruments que potenciïn l’ocupació i un dels instruments que té són els serveis públics que també són creadors de llocs de treball.

Parlant de l’Infinit... Ho troba lògic que hi hagi un Infinit a Igualada, un Mont-aqua a Montbui, s’estigui parlant d’una piscina descoberta a Vilanova?

No parlaré sobre el que fan els altres ajuntaments, em presento a les eleccions com a alcalde d’Igualada.

No opinarà, però porta tota la campanya reivindicant la mancomunitat de serveis amb la Conca...

Reivindico la cooperació en l’àmbit de prestació de serveis públics i les lleialtats dels acords però jo no puc opinar sobre si l’alcalde de Montbui o el de Vilanova decideixen fer una piscina, seria intrusisme i espero que ells tampoc opinin sobre allò que fem nosaltres.

Però no trobaria més lògic que un servei com aquest només l’oferís un dels municipis de la Conca?

La lògica és variable, des d’una perspectiva d’esquerres i progrés com la nostra el que hem de fer són aliances i aconseguir oferir serveis conjuntament, sobretot aquells que són imprescindibles com el transport públic, les polítiques d’igualtat de gènere, polítiques mediambientals, polítiques de promoció econòmica...

Què vol dir ‘polítiques d’esquerra i de progrés’?

Doncs les polítiques d’esquerra i de progrés són fonamentalment aquelles que plantegen l’accés en igualtat de condicions a la prestació de serveis públics o les accions polítiques que tenen l’atenció en l’interès general sempre per sobre de l’interès privat.

Per exemple...

Per exemple quan parlem de polítiques mediambientals, i parlem de recuperar el riu, l’opció de progrés té l’interès no només el fet de recuperar una espai, sinó també el fet de fer-lo accessible a tota la població en igualtat de condicions siguin de Montbui, d’Igualada, de Vilanova... Sense fronteres i sense condicions.

És una diferència bastant important, la prova és que en èpoques de governs conservadors no s’ha fet la recuperació del riu, i en èpoques de governs progressistes s’ha aconseguit... deu ser que no devia interessar.

No acabo d’entendre la relació entre la recuperació del riu i ser d’esquerres...

Doncs sí, perquè miri la gent d’esquerres tenim una especial sensibilitat pel tema mediambiental i pel tema dels espais públics. El riu és un espai públic, un patrimoni col·lectiu i que per tant, la gent de progrés i d’esquerres s’ho sent més propi que no pas les opcions més conservadores que entenen que el seu àmbit d’intervenció és molt més particular, molt més privat.

La diferència fonamental és en aquest espai, l’espai d’allò privat i l’espai d’allò públic. Fixi’s bé en les voreres: les opcions conservadores a Igualada no han tingut cap mania en fer voreres de 40 centímetres, jo no en faig de voreres de 40 centímetres, perquè penso que és espai públic. Les opcions de dretes i conservadores no n’han fet cap de parc, tots els parcs que en aquest moment té la ciutat els han fet governs progressistes. Perquè? doncs perquè considerem que l’espai públic és l’espai de tots.

M’està parlant d’espai públic i de medi ambient, però i de creació d’empreses i de riquesa, l’esquerra té capacitat per fer-ho?

En tenim moltíssimes! Precisament perquè tenim aliances molt directes amb el sector empresarial progressista, que n’hi ha. Perquè l’emprenedor no ha de perquè ser tot conservador o ser de dretes.

L’obligació de l’Ajuntament no és fer empreses, en fem per cobrir espais que no son coberts per la iniciativa privada. Així com la meva obligació és que l’espai públic sigui accessible per a tothom, igualitari i de qualitat; l’obligació de l’emprenedor és fer empreses.

A no ser que la iniciativa privada no cobreixi algunes necessitats i llavors sigui la iniciativa pública qui faci el pas. Em refereixo a l’aparcament soterrat a l’entorn de l’Hospital d’Igualada. Aquest és un projecte que vam oferir a la iniciativa privada i no va haver-hi cap empresari que tingués interès en invertir en una infraestructura que per nosaltres era imprescindible, per tant, vam haver de fer-ho des de la iniciativa pública. Després quan aquesta iniciativa esdevé una iniciativa d’èxit, nosaltres obrim les portes a l’àmbit privat.

Ja hi ha hagut privats que han manifestat el seu interès en comprar accions de SIMA ?

Sí, sí! Hem rebut moltes trucades i tenim moltes connexions. Estem en la línia que ens indica que hi haurà més d’una proposta de participació.

Canviant de tema... vostè es considera dels socialistes catalanistes?

No és que m’hi consideri, és que ho sóc. Sóc català, amb un sentiment nacional de país i més sóc socialista.

I se sent còmode amb els representants del seu partit actualment?

Sí, és clar que m’hi sento còmode, és un partit on tenim les nostres diferències i les nostres discussions però com totes les institucions democràtiques hem de fer el nostre debat. És com si vostè em preguntés si el senyor Marc Castells se sent còmode amb el senyor Duran i Lleida. El senyor Duran i Lleida representa l’opció més conservadora i més tancada de Convergència i Unió i pel que sé el senyor Marc Castells està en la línia més lliberal o ultra-lliberal de la coalició.

Vostè com veu l’encaix Catalunya i Espanya?

Espanya ha de ser un Estat federal on Catalunya ha d’assolir el màxim nivell de sobirania amb el compromís de formar part de l’Estat federal i jo m’hi sento molt còmode.

Es preveuen uns resultats ajustats entre PSC i CiU... hi ha algun partit amb el que vostè s’hi sent còmode a l’hora de fer pactes?

Aquesta és la pregunta que esperava i em permet fer una crida a la governabilitat: Igualada no es pot permetre perdre quatre anys, com ha passat en d’altres municipis, per culpa d’una aritmètica postelectoral complicada. Necessitem amb tota claredat un govern capaç de tirar endavant projectes i actuacions per a la ciutat.

Però no m’ha respost, hi ha algun partit amb qui se sentiria còmode pactant-hi?

Bé, nosaltres esperem que els igualadins ens facin confiança per poder governar, però estem disposats a pactar amb qualsevol partit que compleixi les lleis de la democràcia, no pactarem amb partits ‘fatxoides’ i que a Alemanya estarien prohibits.

Per tant, m’està dient que podria pactar amb Convergència?

Nosaltres ja hem fet pactes amb Convergència, per exemple, en l’àmbit de la salut...

Em refereixo a pactes per formar govern

No m’imagino aquest escenari i no crec que fos bo per la ciutat que anéssim junts amb el nostre principal adversari polític.

Convergència és el seu màxim rival polític?

No parlem de rivals, parlem d’adversaris, i en aquest sentit, ells representen les forces més lliberals o neoliberals i per tant, sí, s’oposen clarament a la nostra política.

Aleshores, el PP...

Per pes i nombre de vots no és un adversari com Convergència.

Pere Calbó va dir que si aconseguia un 3r. Regidor estaria més a prop que mai de l’alcaldia d’Igualada, per ser al govern acceptarien aquest escenari?

Pere Calbó té dret a dir el que vulgui, i a tenir les màximes aspiracions, però no és una possibilitat que contemplem.

Finalment, si vostè finalment no aconsegueix governar, seguirà els quatre anys com a regidor a l’oposició o plegarà?

Els ciutadans que em votin ho faran perquè els representi, també des de l’oposició.