El guanyador del Premi de Narrativa Breu Josep Còdol ha incomplert les bases del certamen

En el propi bloc de Joan Pinyol:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/113565


si que formava part del jurat. No m’ho puc creure !!! ha d’haver-hi una explicació !

NOTA DE PREMSA PREMI DE... Llegir més NARRATIVA ”JOSEP CÒDOL” 2008. PREMIS CIUTAT D’IGUALADA.

A la reunió en què es va fallar el premi de Narrativa Breu “Josep Còdol” 2008, el jurat –format per Oriol Gabarró (filòleg igualadí i professor de llengua catalana i literatura), Maria Teresa Ribera (bibliotecària), Salvador Obiols (guanyador de la darrera edició del premi), Joan Pinyol (escriptor i mantenidor del premi) i Jep Rabell (com a secretari)- va seleccionar en primera instància un total de 9 narracions semifinalistes entre el total de les presentades enguany i després de valorar els trets destacables de cadascuna i en una nova eliminatòria, va determinar la idoneïtat de quatre obres que novament van ser valorades i analitzades minuciosament fins que, per una àmplia majoria del jurat, es va determinar la narració guanyadora, la qual va ser considerada mereixedora del premi per la seva originalitat, emotivitat, adequació del llenguatge, cohesió el text i tractament
temàtic.

En Pinyol no era jurat, crec, del d’Igualada, només mantenidor del premi

Hi ha una cosa
que no quadra. Si Joan Pinyol formava part del jurat del Premi La Miranda del 2007 i també del jurat del Joseph Còdol de 2008 i al primer va
guanyar el conte de Joan Cardona ¿com... Llegir més es que no se’n va adonar? . ¿no es
llegeixen els contes? ¿Això és increïble? ¿Hi ha alguna explicació lògica? ¿Ja no
es recordava del conte que va guanyar el premi de la Miranda? No ho entenc.

Per TJ:


”La respuesta de Sensini fue puntual y extensa, al menos en lo tocante a la producción y los concursos. En un folio escrito a un solo espacio y por ambas caras exponía una suerte de... Llegir més estrategia general con respecto a los premios literarios de provincias. Le hablo por experiencia, decía. La carta comenzaba por santificarlos (nunca supe si en serio o en broma); fuente de ingresos que ayudaban al diario sustento. Al referirse a las entidades patrocinadoras, ayuntamientos y cajas de ahorro, decía «esa buena gente que cree en la literatura», o «esos lectores puros y un poco forzados». No se haga en cambio ninguna ilusión con respecto a la información de la «buena gente», los lectores que previsiblemente (o no tan previsiblemente) consumirían aquellos libros invisibles. Insistía en que participara en el mayor número posible de premios, aunque sugería que como medida de precaución les cambiara el título a los cuentos si con uno solo, por ejemplo, acudía a tres concursos cuyos fallos coincidían por las mismas fechas. Exponía como ejemplo de esto su relato “Al amanecer”, relato que yo no conocía, y que el había enviado a varios certámenes literarios casi de manera experimental, como el conejillo de Indias destinado a probar los efectos de una vacuna desconocida. En el primer concurso, el mejor pagado, Al amanecer fue como Al amanecer, en el segundo concurso se presentó como Los gauchos, en el tercer concurso su titulo era En la otra pampa, y en el último se llamaba Sin remordimientos. Ganó en el segundo y en el último, y con la plata obtenida en ambos premios pudo pagar un mes y medio de alquiler, en Madrid los precios estaban por las nubes. Por supuesto, nadie se enteró de que Los gauchos y Sin remordimientos eran el mismo cuento con el título cambiado, aunque siempre existía el riesgo de coincidir en más de una lista con un mismo jurado, oficio singular que en España ejercían de forma contumaz una pléyade de escritores y poetas menores o autores laureados en anteriores fiestas. El mundo de la literatura es terrible, además de ridículo, decía. Y añadía que ni siquiera el repetido encuentro con un mismo jurado constituía de hecho un peligro, pues estos generalmente no leían las obras presentadas o las leían por encima o las leían a medias.”Roberto Bolaño












medias.Roberto Bolaño

FRAGMENT DE LES BASES:

2a. El text haurà de ser original, (no ho és, el mateix conte està signat per Miriam Halpern a Terrassa el 2008) inèdit, (no ho és, està publicat a Terrassa) en... Llegir més català, d’una extensió entre cinc i deu fulls DIN-A4, a una sola cara i doble espai. Si el text està redactat amb suport informàtic, el cos de lletra serà de la mida 12.
3a. Només es pot presentar una sola narració per participant, que no estigui simultàniament o declarada finalista a cap altre certamen.(EVIDENTMENT AQUEST APARTAT TAMPOC EL VA COMPLIR...!!!!

Sense restar-li importància al ”frau”, aquesta notícia m’ha recordat un relat del gran Roberto Bolaño, anomenat ’Sensini’, que narrava la seva correspondència amb un altre escriptor,... Llegir més parlant de com guanyar diners amb premis literaris. I, precisament, un dels consells que aquest escriptor -no sé si fictici o real- li donava a Bolaño era el de presentar el mateix relat amb noms diferents a concursos... El relat ’Sensini’ és el primer del recull ’Llamadas telefónicas’, i en el seu moment va guanyar el Premi de Narració Ciutat de Sant Sebastià. Ara no tinc el llibre a mà, però m’ha picat el cuquet de rellegir el relat a veure què s’hi deia.

(Hi ha comentaris a internet de dia 7 i 8 de desembre)
La notícia que conteu esta una mica embullada. Heu mesclat tres contes diferents:
Revelació no és el mateix conte d’Igualada (però també... Llegir més té diversos premis, diversos títols i diversos autors)

El conte guanyador d’Igualada ”Direccions” (1000euros) de J.Cardona és el mateix que:

”Acords” (de la Miranda autor Jcardona) 450euros
”Afinitats” (de Sant Esteve Sesrovires, autora M.Halpern) 600 euros
”El recital” (de Capdepera autor JCardona)900 euros
”Harmonia” (de Terrassa autora MHalpern) 1000 euros
”Lligams” (menció especial del Victor Mora autor JCardona) ? euros
”Concerts per a piano” (finalista Sant Adrià autora M.Halpern) 500 euros
... i suposo que algun altre títol en algun poble enemic d’internet.


”Creació” i ”Embaràs” creiem que és un conte diferent al de Igualada també ha guanyat i s’ha presentat amb títols diferents a Llagostera i Begur.

Amb tants d’embulls és normal que la notícia estigui embullada.

Ara que estem en temps de crisi, la gent se les pensa totes per guanyar uns calerons de més.
Joan Cardona ho has intentat però aquest cop no t’ha sortit ve,
I a veure si per l’any que ve els... Llegir més de l’Entesa posen un jurat una mica més competent.

’Toni’ i ’Joan Costa’ no crec que tots els mals d’Igualada siguin atribuïbles a l’Entesa. Auest cop, no.

Això no és cap gol a l’Entesa, sinó al jurat d’un premi de llarga... Llegir més tradició a Igualada.

Cada cosa al seu lloc. Si voleu criticar a l’alcalde per les zones blaves, feu-ho,però trobo indigne que li pengeu ara aquesta llufa, que ni li va ni li ve.

Més aviat hagués calgut que l’AELC o els lletraferits de la comarca haguessin tingut més vista a l’hora de premiar segons quin vividor...

Aquest de l’entesa porten massa temps mirant les zones blaves i han deixat de fer la seva feina. D’escàndol a escàndol fins a les eleccions.

goooooooooooooooooooool als amics de l’Entesa

D’això se’n diu, literalment, ”viure del cuento”

Es realment una vergonya !
Ara caldria saber perquè el jurat i els organitzadors dels Premis Ciutat d’Igualada no s’en n’ha assabentat fins ara, d’un fet que ja es comentava el 27 de... Llegir més desembre.

Jaajjajajajajja! I si es torna a presentar l’any vinent als premis... però amb un altre nom?

Jajajajajajajajjaja! Quina gran estafa literària!

Quina jeta no aquest paio?
Molt bé noi! Amb una mica de sort no et voldran a cap altre concurs!!