//Plugins sense CDN ?>
Parlem de jocs tradicionals, cançons populars, embarbussaments, endevinalles, danses i rondalles que ens han acompanyat tota la vida i que, amb l’allau de canvis i de novetats que els nous temps hi puguin aportar, val la pena de continuar preservant i traspassant a les noves generacions, perquè són el que veritablement ens caracteritza com a poble. I és que, al cap i a la fi, és la nostra singular contribució a un món que es fa ufana cada dia de ser més petit i més global.
De l'autor de Les festes tradicionals que no hem de perdre, aquest és un llibre imprescindible per a tots aquells que no recordin la lletra de l’Arri, arri, tatanet, s’hagin oblidat de jugar a la xarranca, de com feien les llegendes de follets, nimfes i menairons, i vulguin conèixer a fons tots els jocs, cançons i tradicions de Catalunya.
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951) ha publicat set novel·les, totes editades per Columna: El cor de l.espiral. Diari íntim d‘un conseller d’Agricultura (1994), Capsa de records (1995), Terra d’oblit. El vell camí dels càtars (1997, I Premi Nèstor Luján de novel·la històrica), Naufragis quotidians (conjuntament amb Anna Vila, 1999), L’amor de lluny (2001), Primavera d’hivern (2005) i El testament de l’últim càtar (2006). Ha publicat també a Columna l’assaig Cartes a un jove polític. Què pots fer pel teu país (2000), Una escapada al país dels càtars. Guia de viatge (2002), Les festes tradicionals que no hem de perdre (2005) i El cas Rull (2008). Actualment és també columnista de l'anoiadiari·cat
eduard
TORREDEMBARRA
19 de desembre 2019.08:48h
Sembla que els catalans en tenim prou amb setze jutges