//Plugins sense CDN ?>
Després de L'herència de Horst, la primera novel·la que Teresa Roig publicava el 2007 amb l'editorial Alisis, la casa va apostar per ella i pel seu nou projecte, Pa amb xocolata. "Volíen una novel·la amb un rerefons històric i quan vaig pensar amb Agramunt, ho vaig veure clar".
Filla de pares d'Agramunt, Teresa Roig recorda les visites que va fer durant la seva infantesa al poble, i els records no tan llunyans d'haver-hi tornat de gran. "El que no ha caviat, d'aleshores ençà, és la fàbrica de xocolata. Ara tenen previst renovar-la, però quan hi vaig anar ara fa poc, la olor, era la mateixa de sempre".
Des de fa 10 anys, la igualadina viu i treballa a Barcelona, estava en el món de la publicitat fins que va fer una aposta decidida per la literatura i va decidir que passés de ser una afició a una professió. "He de combinar l'escriptura de les meves novel·les amb escrits en revistes i diaris, però per escriure, necessito dedicar-hi jornades laborals, de 8 hores com a mínim".
Pa amb xocolata, la seva segona novel·la, fa servir el rerefons històric per parlar no només de la guerra, i com va afectar a Catalunya i la zona d'Agramunt, sinó que li permet recrear la vida d'aquella època als pobles, els desenganys, les enveges, els moments bonics però sobretot els durs, la innocència dels més menuts i el seu desconeixement de la guerra, un malson que per ells es traduia en l'aturada de la fàbrica de xocolata, el seu tresor més preuat.
Amb aquests ingredients, Teresa Roig aconsegueix desenvolupar una narració plena d'intriga, història, vides, amor, tendresa, amistat, odis, i entremig l'evolució dels personatges, que canvien, es fan grans, i alguns moren, amb la guerra, altres tornen a néixer.
Diu, a la portada del llibre: Una deliciosa novel·la d'amistat i coratge per a tothom que s'hagi emocionat amb Chocolat o Cinema Paraíso.
Molt recomanable, a mi em va agradar molt!
Ara, si mentre el llegiu teniu a mà una rajola de xocolata...millor que millor!
Gràcies a l’escriptora pel moment, he disfrutat de debò.
Eduard
Vilanova del camí
7 de gener 2009.18:10h
Per mi ha estat un regal de Reis que devoraré amb entusiasme!