Resposta a l'Anoia per la sentència del Constitucional sobre l'Estatut

La diputada d'ERC al Parlament de Catalunya, Marina Llansana, opina que la sentència 'és una molt mala notícia, perquè es toquen més de 40 articles i alguns de molt sensibles com el tema de la llengua o de l'administració de justícia'. Segons Llansana, 'es confirmen els pitjors pronòstics, perquè el Constitucional ha declarat il·legal la voluntat del poble català expressada a les urnes'. La diputada pensa que això porta a una situació d'enfrontament, 'que farà que cada vegada més gent s'adoni que Catalunya no encaixa dins d'Espanya: davant de la sentència, referèndum independentista'.

'Estem molt decepcionats'

Per la seva banda, la diputada del PSC al Parlament Teresa Estruch ha declarat que 'estem molt decepcionats, perquè encara que no ens volíem posicionar fins que es dictés sentència, teníem l'esperança que l'Estatut seria declarat totalment constitucional'. Segons Estruch, ara cal 'donar una resposta unitària i ferma, cosa que sembla que s'està aconseguint', i fer entendre a tothom 'que no estem d'acord amb la sentència'. La diputada recorda que 'l'Estatut nou era per avançar, no podem fer passos enrere'.

'Costa d'entendre que revoquin la voluntat popular'

El president de CIU Anoia, Jaume Guixà, opina que encara s'ha de saber tot l'abast de la sentència, però que la primera lectura 'és en la línia que s'havia anat dient durant tot aquest temps'. Guixà afirma que 'costa d'entendre que el Constitucional revoqui la voluntat popular de Catalunya', i que 'l'Estatut ja no hauria d'haver entrat mai al Tribunal'. El president de CIU Anoia demana també unitat per respondre a la sentència, 'però una unitat que podria ser-hi també en molts altres temes: hauríem de deixar-nos de reprovaments i anar a la una'.

'Ens hem de definir nosaltres mateixos'

El president d'ICV Anoia, Eusebi Alonso, opina que després de quatre anys parlant del tema tothom esperava que hi hagués sentència, però que 'ara cal saber exactament com repercuteix en el funcionament i en el desplegament que ja s'ha fet de l'Estatut'. Alonso també recorda que les competències judicials, que la sentència vol retallar, 'les van copiar literalment molts d'altres estatuts, i no sé com el PP justificarà ara que no tampoc són constitucionals'. Segons el president d'ICV Anoia, cal donar dos passos: el primer, 'per dir prou i reivindicar que aquest és l'Estatut que va aprovar Catalunya, agradés mes o menys'; el segon, 'reflexionar molt i anar amb molta tranquil·litat, analitzar bé les repercussions de la sentència i fer les propostes pertinents'. Segons Alonso, pel tema de la definició de Catalunya com a 'nació' —que la sentència també modifica—, el que s'ha de fer 'és definir-nos nosaltres mateixos: a Catalunya hi ha el sentiment majoritari de considerar-nos una nació, doncs això és el que hem de fer'.

'S'hi ha de donar compliment'

El regidor igualadí Pere Calbó, que també és Secretari de l'Àrea d'Organització i Electoral del Partit Popular de Catalunya, afirma que 'la sentència arriba tard, però que un cop dictada entenem que s'hi ha de donar compliment: demanem respecte i que els partits actuïn amb responsabilitat'. Calbó pensa que la sentència 'dóna la raó al PP quan afirmàvem que l'Estatut contenia alguns articles institucionals', i que 'ara s'ha de tancar el debat estatutari i centrar-nos en el que és important, ja que mentrestant Catalunya ha perdut moltes oportunitats en la generació de riquesa i creació de llocs de treball'. Sobre les competències judicials que contemplaven també altres estatuts, Calbó diu que 'és evident que també s'hauran de declarar inconstitucionals, però ens sorprèn que ara sorgeixin aquest tipus de lectures'.

'La segona lectura de la sentència encara pot donar alguna altra sorpresa'

Antoni Dalmau, escriptor i polític igualadí, afirma que el problema principal 've del fet que el Tribunal Constitucional pugui decidir què és constitucional i què no en una llei que ha votat el poble de Catalunya'. Dalmau opina que hi ha hagut 'una destrossa total i absoluta en l'àmbit judicial', però que en matèria de la llengua no hi ha hagut l'atac tan fort com es temia. De totes maneres, adverteix que 'fins que no es llegeixi la sentència sencera no se'n sabrà l'abast', i apunta que 'la segona lectura encara pot donar alguna sorpresa'.

'La sentència és una agressió a l’autogovern de Catalunya'

Unió de Pagesos també ha fet públic un comunicat en què diu que la sentència 'és una agressió a l’autogovern democràtic de Catalunya, a més de posar pals a les rodes al seu reconeixement com a realitat nacional'. El sindicat, que se sumarà a la mobilització del 10 de juliol, considera que la sentència 'en cap cas ha d’afectar l’acord de finançament que ha de permetre que la contribució fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya reverteixi en una inversió suficient en serveis públics i infraestructures'.

Manifestació unitària el 10 de juliol

Ja hi ha data per a la convocatòria de mobilització per part d'Òmnium Cultural, a la qual s'han sumat tots els partits catalans excepte el PPC i Ciutadans, així com sindicats i entitats socials. Serà el 10 de juliol a Barcelona, i s'hi convocarà tota la ciutadania per defensar 'respecte a la voluntat del poble de Catalunya', segons Òmnium. El lema de la marxa serà 'Som una nació: Nosaltres decidim'.

Enquesta: S'aconseguirà una resposta unitària a Catalunya sobre la sentència? Dóna la teva opinió!