Dilluns, 12/1/2015
2558 lectures

La paraula de moda és casta. L'ha posada de moda Pablo Iglesias, líder de Podemos, tot i que ja l'havíem sentida moltes vegades per boca de Jaume Barberà a la tertúlia del Basté. Aquests dies els diaris van plens de definicions del terme 'casta'. La millor, almenys per a mi, és la d'Iu Forn, el meu columnista de capçalera (ARA, 4-1-2015): “casta és qui viu i treballa en un àmbit tancat, endogàmic, on els integrants del grup es passen el porró en nom de la supervivència. I un cop situats i ben agafats a la cosa, entre ells es van fent favors mutus per 1) mantenir l’espai propi i 2) intentar colonitzar part del dels altres“.

En català tenim l'expressió 'remenar les cireres' que complementaria la definició de 'casta'. Els pertanyents a la casta serien justament aquells que remenen les cireres; és a dir, que exerceixen un cert control sobre les coses que ens pertanyen i, per tant, sobre les nostres vides.

A vegades m'he preguntat si existeix una casta igualadina i, en cas afirmatiu, quina relació hi ha entre la casta igualadina i el concepte ‘igualadí de tota la vida’ (ITV), que darrerament també ha fet fortuna.

Les castes catalana i espanyola estan formades pels dirigents dels partits polítics i les organitzacions patronals i sindicals, pels mateixos polítics, pels directius dels bancs i de les empreses que viuen del DOGC i el BOE, pels alts funcionaris de l'administració, pels militars, pels càrrecs eclèsiàstics, pels propietaris dels mitjans de comunicació que poden fer caure governs i directives de clubs de futbol, per alguns periodistes, tertulians i líders d'opinió... Però a Igualada no tenim res de tot això. En canvi, hem tingut empreses i famílies empresàries, i tenim nissagues familiars i entitats socials i culturals que tallen bacallans que són de tots. Ara queden poques empreses grans i moltes de les famílies empresàries ja no ho són. Però tenim aquestes nissagues familiars i aquestes entitats socials i culturals, i els seus membres potser conformarien la casta igualadina.

Llavors, quines condicions s’han de donar perquè la teva família sigui considerada una nissaga familiar o perquè t’admetin en aquestes entitats socials i culturals que són ‘casta’? Cal ser un ITV? Probablement sí. Les nissagues familiars, amb diners o sense, són igualadines de tota la vida. I difícilment et deixaran remenar les cireres en una entitat de les influents si no ets un ITV. Cal tenir diners? No necessàriament. Es pot tenir influència sense tenir diners. I, finalment, és dolent ser ‘casta’? No. Algú ha de remenar les cireres. L’important és si les cireres es remenen bé o malament, i cap on es remenen.

9 Comentaris

M

Miquel Saumell

Sarrià (Barcelona)

8 d'abril 2015.06:18h

Respondre

Com a mig igualadí (i forà) que em considero, m’agradaria saber si hi ha algun llibre, estudi o article publicat que hagi desenvolupat la teva idea dels ITV. Gràcies.

C

Claudia Torres

Igualada

13 de gener 2015.23:51h

Respondre

ITV,” Igualadí de tota la vida”. Porto molts anys a Igualada i aquesta frase em cau malament, em sembla tant excloent,..com si la resta de ciutadans que ens hem adaptat i hem aprés a estimar... Llegir més aquesta bella ciutat fossim forasters intrusos. Personalment estimo, respecte i faig d’embaixadora donant a conèixer el llegat cultural i històric de la capital de l’Anoia, crec que més que alguns ”ITV”.

j

joan

08700

13 de gener 2015.18:50h

Respondre

El Sr Marc Castells, es ITV, es de la Casta, o podem dir que compleix tots el requisits, tan de ser de la Casta, con de ser ITV.
Tot un personatge.................Igualadí.

M

Màrius Rossell

Torre de Claramunt

12 de gener 2015.23:56h

Respondre

I tu de quina família ets? Pregunten els ITVs que no et coneixen. Així va fent Igualada

M

Manel

Sant Genís

12 de gener 2015.17:20h

Respondre

Detecto una certa obsessió en aquests ùltims dies, en la voluntat de definir la “casta” igualadina o senyalar amb el dit acusador qui es un autentic ITV. . . Voldría recordar que segons... Llegir més l’hinduisme, tots som “casta”. Concretament son quatre, les quals defineixen el seu estatus social. Tot i que tambè pots estar de mala llet i caure al pou dels intocables o els invisibles (aquestes dues categories no formen part de les castes i de llarg son el grup mes baix de la societat hindù) i practicament ni es compta amb ells. . . Crec que cada vegada som més intocables i invisibles.

J

Joan Giner - ITV

Igualada

12 de gener 2015.14:17h

Respondre

Si senyor molt bé. m’agradaria un segon article amb nom i analisi de comportamen

R

Rafal Moya

IGD

12 de gener 2015.08:58h

Respondre

Le cireres les han de remenar tothom o com a mínim aquells que hem triat de forma democràtica. Actualment i a Igualada no és una excepció qui remena les cireres son els poders econòmics que no... Llegir més han sigut triats per ningú i aquest és el veritable problema.

R

RO

12 de gener 2015.08:54h

Respondre

Jo crec que quan fas la llista dels qui composen la casta, t’hauries d’aturar als grans carrecs eclesiastics. D’alli en davat, mes que casta son ’sicais’.
I si, crec que els que pertanyen... Llegir més a la caata han de tenir (i de fet, tenen, que per aixo hoson) MOLTSL diners. Diners en majuscula, d’aquells que la gent corrent no sabem ni comptar. Per tant, en termes medievals les families igualadines amb pedrgree a que et refereixes, tindrien el titol de ’Senyors’ en comparacio amb el de ’Duc o Marques’ que tindrien els de la casta espanyola.

j

ja rdgz enrich

igd

12 de gener 2015.07:15h

Respondre

la casta catalana i igualadina es protegeix en el individualisme El meu entendre i experiència i sumant al excel·lent reflexió de Toni Olivé es protegeix com a resum final en aquella dita, que... Llegir més conec molt be com actitud ”no preguntis no fos que tingues raó” L horrible d aquesta actitud es del que administrant i gestiona cabdals públics. Son la casta-t

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.