Carta d'agraïment

Tinc 32 anys i el passat 14 de novembre vaig conèixer el significat d'entrar en un quiròfan. Vaig plorar, vaig plorar molt, de ràbia, d'impotència, però sobretot de por...por a tot allò que és desconegut. I això que tan sols es tractava d'una apendicitis!! Però creia que no em tocava a mi, que tan sols era un mal de panxa i que els metges
s'equivocaven. Però no s'equivocaven, desprès de fer-me totes les proves adients, a mitjanit m'operaven, una operació ràpida i on tot va anar segons el previst. I vaig estar ingressada dos dies a L'HOSPITAL D'IGUALADA, a la planta MaternoInfantil concretament. El meu marit, (qui juntament amb la meva família no m'han deixat sola ni un instant)
irònicament, ja sabia quin tipus de tatuatge em podria fer per amagar la cicatriu. I no caldrà! Tinc una ferida ben neta, (ni tan sols es ferida!!), 6 punts petits, discrets, que han cicatritzat a la perfecció. Serveixin doncs les meves paraules per AGRAÏR tot el tracte que he rebut per part de tots els professionals (molt m'agradaria poder anomenar-los a tots ) que en un moment o altre van ajudar a fer-me passar una millor estança a l'Hospital d'Igualada. Sóc una poruga aprensiva i sensible on tot gest amable i comprensiu és de valorar i agrair. Començant pel meu Doctor de capçalera, el Doctor Aibar de Calaf, qui em va derivar cap a Igualada, passant per totes les infermeres i zeladors d'urgències i de quiròfan, totes les infermeres i becàries de la planta Materno-Infantil, i els Doctors Rodríguez i Molinete, i a la Marta, la infermera del CAP de Calaf, qui amb tacte i delicadesa va treure'm els punts. A tots ells, gràcies pel tracte humà i agradable que m'heu donat.