TORNAR
PUBLICITAT

La gasiveria del domàs

societat
Dimarts, 1 gener 2019. 11:11. Pau Llacuna i Ortínez. Gestor cultural

Fa un temps llegia que en un text de la Maria de la Pau Janer que “l’abundor de la taula és un reflex de l’abundor del cor”, encertat! En aquests dies de Nadal aquesta frase pren un sentit molt especial, l’abundor la volem donar, no sols amb la quantitat del que posem sobre la taula, sinó també amb la del cor de tots els components que ens asseiem als voltants.

Quan preparem i pensem aquestes fetes amb menjar i regals (molts més del que moltes vegades voldríem) intentem sorprendre els nostres familiars, amics i convidats. Desitgem envoltar-los de plenitud i vistositat, segur que volem fugir, com a mínim, d’una aparença de gasiveria, volem ser generosos en les formes i en el fons.

Suposo que si ja heu llegit fins aquí, us preguntareu que té a veure tot el que he escrit amb un domàs. És cert, concretem. Parlo del domàs que aquests dies, amb comptagotes, veiem en alguns balcons de la nostra ciutat (un 10 per a qui l’ha posat) És un dels actes de commemoració el 75 aniversari de primera arribada del Patge Faruk a Igualada.

Quan penso amb tot el que fa referència amb els Reis, penso amb esplendor, llum, color, brillantor, música, vestits lluents, caramels, joia i sobretot vistositat. Un esdeveniment com els Reis és una experiència que ens ha de transportar a un imaginari de riquesa i generositat, és un esglai en el cor. La bellesa, com a concepte, ha de tenir molt de generosa i d’impacte, i l’espectacle dels Reis ha de ser bell.

No puc entendre per tant que si volem significar, commemorar, comunicar que enguany fa 75 anys que per primera vegada va arribar el Patge Faruk, ho fem amb quatre domassos situats aleatòriament pels balcons de la ciutat. On és la riquesa, l’abundància i l’impacte de la Festa dels Reis?

Quan es prepara, i sobretot si es pensa, una acció d’aquests tipus, una acció que ha de ser ciutadana (els Reis són de tota la ciutadania no d’algú en particular) hi ha de poder participar tothom, s’ha d’oferir a tothom, tothom s’ha d’assabentar de l’acció. En el cas dels domassos crec que s’haurien d’haver repartit majoritàriament. És una celebració extraordinària. Passa una vegada. L’igualadí i el forà (sobretot el forà si pensem en el dia dels Reis) s’ha d’assabentar de la celebració, si volem que la Festa sigui “un referent nacional” no hi pot haver dubtes, la comunicació ha de ser clara i precisa, no hi pot haver gasiveria en l’acció. Algú pot pensar que amb quatre domassos vermellosos en uns balcons, amb un “F” i un text poc llegible en la distància, es pot entendre que vol dir? Algú pot creure que en el brogit de l’acte del dia 5 algú els veurà? Què no es volia causar un impacte?

Aquesta és una acció que havia de ser abundosa, generosa, per on passa la cavalcada, com a mínim, en tots els balcons haurien de tenir un domàs, i des de molts dies abans. A mi no em val dir que és un cost elevat, quan fa un temps vam saber els números de la Comissió, a mi no em val parlar d’independència d’organització, mentre s’utilitza l’espai públic, quan sense l’Ajuntament tallant carrers, netejant, vigilant, posant-hi el teatre, etc. no hi hauria festa.  I sobretot no em val per la gent, i concretament pels infants que en són els protagonistes.

Crec que quan organitzem un acte públic i participatiu com aquest, s’ha  de tenir la mirada amplia, pensant amb tots ciutadans i sobretot amb tots els infants. Patge Faruk perd el sentit sense els infants. Hem de pensar que el global de la Festa dels Reis és un servei al ciutadà, no un favor al ciutadà. Per rebre hem de donar. Hem de tenir abundor de cor.

 

Pau Llacuna i Ortínez

Gestor cultural


3 Comentaris

P

Pere Garcia

Igualada

22 de gener 2019.10:42h

Respondre

Sempre furgant la critica negativa de la festa per excel·lència del igualadins,es també quelcom igualadí.

A

Albert

Igualada

22 de gener 2019.16:42h

A mi em sembla haver llegit una crítica constructiva, per millorar la ”festa per excel·lència”. El que sí que és molt igualadí és mirar-se sempre el melic i tenir la pell molt fina,... Llegir més sobretot quan algú que s’estima molt la festa fa crítiques constructives i aportacions per millorar-la. El que sí que és molt igualadí és no dir mai el que es pensa, per por del què dirà la gent. El no tocar res si les coses fa ansy que es fan així. El qui dia passa any empeny. I així anem...

J

Joan Giner ITV

Igualada

1 de gener 2019.13:02h

Respondre

No estem mai contents... però un cert grau de raó si que li veig

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.