Adéu a l'estimada professora Celerina Solé

La” senyoreta” Celerina no ha estat mestra a Maians, va començar a treballar a l’escola publica a prop de Berga.
Després a Rofes.
D’aquí a Can Colapi i finalment a les Escolapies.

Una autèntica MESTRA en majúscules.

El 2n d’EGB a l’escola Pia amb ella era molt interessant. Era una dona molt passional, ho donava tot, quan reia reia, quan s’enfadava... Llegir més s’enfadava.

Es veia que estimava els seus alumnes, els bons, els dolents, els tranquils, els gamberros, era molt activa i entusiasta.

Amb el Pare Nostre, el seu Beumala futbolista, el Barça, les classes passaven ràpid...

Em sembla que també era una de les grans dinamitzadores de la campanya contra el càncer, tots els alumnes per les cantonades d’Igualada a vendre banderoles als conductors, que n’hi havia que ja no les treien mai del retrovisor. Llavors anaves amb la guardiola o ella feia la ruta de les cantonades més properes i anava sospesant la guardiola i que la féssim sonar per veure si estava ben plena de monedes...

Una dona molt entranyable, encara fa poc si la trobaves pel carrer i la saludaves et mirava i es ficava contenta de que la saludéssis.

Celerina, físicament has marxat, però el teu record perdurarà !!

Una gran mestra, el 2n d’EGB a l’Escola Pia amb ella va ser molt divertit.

Tenia molt caràcter, era ben bé de sang calenta, la seva passió es feia encomanadissa, tot i que quan s’enfadava... Llegir més també feia por, guanyaven i per golejada les estones divertides amb ella.

Sempre parlant del Barça, del seu Beumala futbolista, del Pare Nostre evidentment, si no recordo malament era una de les grans motivadores en la campanya contra el càncer que ens feia anar per totes les cantonades d’Igualada venent aquelles cintes contra el càncer als automobilistes i a la gent en general, amb aquelles guardioles que teníem i que ella anava sospesant per veure com les teníem de plenes.

Tenia una memòria prodigiosa, sempre que ens trobàvem pel carrer em saludava pel nom i em preguntava coses.

Celerina, ja no hi ets, i és una llàstima, però en el record seguiràs present.

Les dades que doneu son parcials, primer va treballar a l’escola de Maians después a l’escola Pia i els últims anys de professió i jubilació varen ser a les ESCOLAPIES del carrer del vidre,... Llegir més 1
Agraïria rectificació.
Atentament

Gràcies per la passió encomanadissa quan et vaig conèixer en aquells temps del Reciclatge de català per al professorat. Que tingueu un bon viatge!

Sento la mort de la Celerina.
Gran mestra i una gran culé.