TORNAR
PUBLICITAT

Albert Sánchez Piñol, a Igualada: "Una novel·la com 'Victus' exigeix oceans de temps per fer-la"

L’autor de ’Fungus’, ’Victus’ i ’La pell freda’ va parlar amb Bernat Roca sobre el poder, la independència i molt més en les ’Converses’ d’Anoiadiari

cultura
Divendres, 12 abril 2019. 11:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Durant més d'una hora i mitja, l'escriptor i antropòleg va conversar amb el professor Bernat Roca davant unes 200 persones al Teatre Municipal l'Ateneu. Va tractar diversos temes, com l'actual situació del país, la filosofia del poder, el món editorial o el procés de creació de la novel·la... però també l'impacte d'algunes experiències personals, com les viscudes a finals dels anys 90 durant la guerra civil al Congo. 

Les paraules d'Albert Sánchez Piñol en una distesa conversa amb Bernat Roca i el públic, unes 200 persones, que hi havia al Teatre Municipal l'Ateneu, en una nova edició de les 'Converses Anoiadiari' van deixar empremta. La xerrada, en la que col·laboraven Òmnium Anoia, la Llibreria Llegim...? i l'editorial La Campana, no només es va centrar en 'Fungus' -darrer llibre de l'autor, el novel·lista català més traduït- sinó que va tocar molts altres temes. L'escritpor va deixar unes quantes frases lapidàries, però embolcallades d'una profunda humanitat i reflexió. És un autor d'èxit, però va desfer els tòpics sobre com es forja un supervendes. Va etzibar clatellades als premis "prefabricats" Planeta... no es poden escriure llibres cada un o dos anys si es vol un producte de qualitat: "Una novel·la com 'Victus' exigeix oceans de temps per fer-la".

L'escriptor, amb Bernat Roca FOTO: Marc VilaBernat Roca va preguntar-lo sobre la seva gènesi com a escriptor. I tot i que amb una pàtina d'humor, Albert Sánchez Piñol va explicar que va ser a partir d'una experiència terrible al Congo, al cor de l'Àfrica, escenari d'una de les novel·les dels seus autors més admirats, Joseph Conrad. El jove Sánchez Piñol desenvolupava la seva tesi doctoral entre els 'mbuti', el poble que malanomenem "pigmeus". Va explicar que "aconsellaria a qualsevol nen conviure amb els pigmeus, era una altra manera de viure l'experiència humana, no hi ha cap control social". Per a ell, "allò era el paradís... i més per a un antropòleg. No tenen absolutament res a veure amb nosaltres. Era una altra manera de viure la gastronomia, l'arquitectura, l'amistat". I aquell lloc idílic es va convertir de glop en l'Infern.

"Era el Paradís, però va començar la guerra, després de la de Ruanda. Es va convertir en l'Infern. Aquí no se'n va parlar, però va ser un conflicte amb set països africans pel mig i els 'mbuti' van ser exterminats. I jo era allà... I ningú surt il·lès d'una guerra. En el meu cas vaig haver d'enterrar els papers de la meva tesi doctoral, literalment, perquè no em prenguessin per espia. Va ser un horror el que va passar". L'antropòleg va denunciar també l'eurocentrisme: "escoltava una ràdio belga que informaven que 'tots els blancs ja havien marxat'...", però la sagnia continuava i ell la va viure de primera mà. 

I en tornar d'aquell Infern sorgeix 'La pell freda', el seu primer gran èxit. "Em van dir que era violent el llibre... però jo venia de veure la guerra als Grans Llacs de l'Àfrica", recorda. Va triomfar contra tot pronòstic: "era un llibre en català, de fantasia... d'una editorial petita. Em deien que no es venia, al principi. És clar! Què em podia esperar?". Però, a través del boca-orella, va acabar reeixint.

Després han vingut els seus altres grans llibres, com 'Victus', 'Vae victus' o 'Fungus'. En el cas de 'Victus', "he estat molts anys documentant-me. No podia fer cap error o se'm tirarien a sobre, ja sabem qui, que m'acusarien de falsejar la història". El fil que va agafar va ser l'enginyeria militar, "és una joia que vaig descobrir i que em permet a partir de la història de l'enginyer (Martí Zuviría), personatge real, explicar el setge de Barcelona". Un personatge especial "algú que sembla que s'ha desidentificat, però que acaba sumant-se a la causa dels catalans".

'Victus' serà una sèrie

De fet, 'Victus' serà una sèrie, va confirmar. Bernat Roca li va preguntar per com és veure traslladat a la pantalla una obra literària... i va explicar com li va grinyolar 'La pell freda' com a pel·lícula i com d'avorrits són els rodatges. En canvi, 'Victus' serà una sèrie, Sánchez Piñol la supervisarà d'a prop i Jaume Collet-Serra, amic personal seu, "dirigirà un parell d'episodis". Va tirar d'humor també sobre això: "a 'Victus' els catalans som els bons i m'hagués agradat que la veiés l'Obama. Amb el que hi ha ara, ja és una altra cosa". El guionista de l'adaptació, de fet, ja el va venir a visitar a Barcelona... el dia abans del terrible atemptat a les Rambles, el 2017. 

Més perles va portar la conversa entre Sánchez Piñol i Roca en el procés creatiu de nou. El convidat comentava que "la creació parteix de dos processos, el xamanisme -viatjar a fora d'un- i la mediumnitat -rebre des de fora-. Necessitem evadir-nos per ser creatius, badar com fan els nens, però després del procés irracional d'imaginar cal fer l'estructura narrativa... i això és molt dur".

Sobre el futur del llibre, Albert  Sánchez Piñol apuntava que "anem cap a un món dominat per la imatge", però no creu que el llibre mori del tot, ni la narrativa. "La narrativa és una pulsió humana, és molt més antiga que el llibre", afegia. Els seus mecanismes narratius que empra també van ser abordats. Com exigeix una "gestió de temps i espai" amb mà de ferro i saber imprimir girs narratius. I les imatges potents que ha creat a 'Fungus', una sàtira delirant sobre el poder... però no des de la perspectiva de Nietzsche, sinó de la de Marcel Mauss: "la gent no sap el poder que té".

I així... els 'fungus' -fongs dominats en primer lloc per un borratxo que després es desperten- són els catalans? "No", va ser clar, "els 'fungus' derroten als francesos i els espanyols... i aquí no hi ha manera", va somriure. Per què? "Potser perquè no vam aplicar la desobediència civil gandhiana... Només ho vam fer un sol dia, l'1 d'octubre, i va ser quan vam triomfar".

Sobre el futur, va confirmar també que hi haurà més 'Fungus'... L'univers continua viu, amb totes les seves possiblitats, en una ambientació que li agrada. Ha agafat estima pels noms occitants dels seus personatges. El proper 'Fungus' -de nom que encara no sabem- començarà el 1890... amb una Catalunya independent i una societat de fongs també independent al Pirineu.

 

 

 

Galeria



0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.