TORNAR
PUBLICITAT

Igualada rescatarà un fort defensiu de les Guerres Carlines

La primera fase de la restauració de la fortificació es farà aquest 2018

cultura
Dimarts, 23 gener 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El ple de l'Ajuntament d'Igualada vota aquest vespre el projecte per convertir l'entorn del fort carlí del carrer Sant Magí en una zona verda. El projecte és complementari amb la restauració i museïtzació de l'edifici defensiu.

Les tres guerres carlines del segle XIX van deixar una important empremta a Igualada i voltants. L'incendi de l'Ateneu Igualadí el 1873 quan van entrar les forces carlines és un dels fets més recordats, però van romandre altres senyals d'aquells conflictes, com la fortificació de la muntanya del pi o el fort de Sant Magí. L'Ajuntament d'Igualada té ja un projecte aprovat per museitzar i consolidar aquest edifici; ara, el ple municipal aprovarà una segona fase, el Projecte de Paisatge dins de l'Àmbit del Fort de Sant Magí. El que suposa habilitar i enjardinar la zona dels voltants de la fortificació.

El pressupost, de 96.932,83 euros amb IVA inclòs, se suma als 50.000 de la primera fase -que s'executarà aquest 2018-, que consistirà en la millora del fortí, una construcció defensiva que estava disposada amb torres preparades per disparar a tots quatre costats. L'edificació es troba al carrer Sant Magí, a la cantonada amb el carrer de Carme Verdaguer, a l'actual barri del Poble Sec. Segons l'historiador i escriptor Antoni Dalmau, es tracta d'una "torre de defensa de forma quadrada que va ser construïda el 1837, durant la primera guerra carlista (1833-1840), en el Pla de Sant Magí, aleshores terme municipal d'Òdena".

Durant aquella carlinada, "els continus moviments de l'exèrcit carlista per la comarca van fer que el capità general declarés l'estat de setge i que es dissenyés un pla de fortificació i defensa de la vila d'Igualada i la seva rodalia. Així, doncs, entre d'altres mesures, es va fer construir un fortí a la part alta del Puiggròs o muntanya del Pi ―que va ser designat amb el nom oficial d'Isabel II― i es va començar el setembre de 1835 un altre fortí situat a l'extrem oposat, a tocar de l'ermita de Sant Magí, aprofitant-ne alguna de les pedres" segons l'historiador 

La següent guerra carlina, la "dels matiners" (1846-1849), va comportar que, el dia 22 de febrer de 1848, una partida carlista d'entre 200 i 250 insurrectes (trabucaires o matiners) "entrés de sorpresa en una Igualada totalment indefensa, hi causés algunes morts ―quatre paisans i tres soldats― i estigués a punt d'apoderar-se de la vila, que es va salvar per la falsa alarma de l'arribada d'una columna de l'exèrcit". A conseqüència d'aquesta invasió, "el govern va resoldre reconstruir i consolidar tant la torre d'Isabel II com el fort de Sant Magí: en aquest darrer cas, es van refer la teulada, les parets, els pilars del pont llevadís i el lugar común. Les obres van costar 1.365 rals de billó i la fusteria 2.871 rals més" explica Antoni Dalmau. Les vicissituds d'aquells temps apareixen ressenyades en diverses peces d'autors com Joan Serra i Constansó, Magí Puig, Antoni Carner o Joan Martí i Figueras.

L'entrada de 1873

El conflicte entre liberals i carlins més conegut és el tercer. Antoni Dalmau explica que a la Tercera Carlinada, l'entorn d'Igualada estava "molt mal defensat" i va ser "un lloc de pas de les tropes bel·ligerants". L'episodi més greu "es va produir el 17 i 18 de juliol de 1873, quan les tropes carlistes van envair la vila, en la qual els dos fortins, que havien estat fets i refets diverses vegades, i el campanar escapçat de Santa Maria feien de lloc de guaita". Els atacants van cremar la fàbrica de cal Galceran i l'Ateneu Igualadí i van saquejar nombroses cases. L'assalt va causar entre uns 300 i 400 morts entre els carlins i una seixantena entre els soldats defensors i una trentena llarga entre els paisans". Després, segons Dalmau, "no sembla pas que les restes del fort de Sant Magí, que el 1925 passarien a Igualada en produir-se l'engrandiment del terme municipal, haguessin jugat cap altre paper estratègic, per bé que en el pla del seu voltant s'hi van continuar produint maniobres i campaments militars".

A dia d'avui, la mateixa finca de l'ermita i del fortí té en el seu interior un dipòsit d'aigua: és la torre de les Aigües de Rigat, edifici projectat per Josep Pausas i Coll que està format per un elevador i un dipòsit d'aigua construït cap al 1924. És de planta poligonal i té al capdamunt obertures amb llindes escalonades i és coronada amb merlets. El mateix any s'hi va construir una tanca de 26 metres per emmurallar tot el recinte. Aquest edifici consta a l''Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia'. 


5 Comentaris

X

Xavier Carles

Igualada

23 de gener 2018.12:25h

Respondre

En resposta a la Roser crec que l’escrit porta a confusió, doncs he fet el mateix raonament. Llegint tot l’article entenc que les construccions defensives en realitat tenien la finalitat de... Llegir més protegir la ciutat dels atacs de les bandes carlines. Altrament no s’entendria que li haguessin posat el nom d’Isabel II a la fortificació de la muntanya del Pi.

R

Roser Penyes

24 de gener 2018.03:37h

Això mateix. El titular i part de l’artcle parla del fort carlí, quan resulta que és al contrari.
Cal més rigor a l’hora d’escriure...

R

Roser Penyes

23 de gener 2018.09:51h

Respondre

Hi ha una cosa que no em lliga...
Els carlins eren els seguidors de Carles, germà de Ferran VII que tenia una filla (Isabel) i no fills. I per això reclamaven el tron d’Espanya, atès que... Llegir més llavors les dones no podien regnar (Ferran VII es va treure la Llei Sàlica de la butxaca per canviar la legalitat vigent a l’època), no em quadra, doncs, és que els carlins construissin una torre a la muntanya del Pi i l’anomenessin Torre d’Isabel II, que era justament la seva enemiga.
Algú m’ho pot explicar?

D

Daniel

Montbui

23 de gener 2018.11:18h

Fàcil!
Per què el fort d’Isabel II, o del Pi, no va ser construït pels Carlins, si no pels ”liberals”. Concretaments els cristins o isabelins per tal de garantir la defensa... Llegir més d’Igualada. Posteriorment, aquest fort va servir com a torre de telegrafia òptica (la número 9 de la línia Barcelona-Lleida-Madrid) i el lloc va arribar a ser utilitzat com a punt defensiu també durant la Guerra Civil.
De res!

R

Roser Penyes

24 de gener 2018.03:41h

Gràcies, Daniel, pervla seva informació, però convindrà amb mí que el titular i l’article ho expressen a l’inrevés. Per això m’ha fet ballar el cap...

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.