TORNAR
PUBLICITAT

Igualada perd un altre mite amb l'adéu de la Cistelleria Farrés

La botiga prepara la liquidació les properes setmanes

gent
Dimarts, 7 novembre 2017. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Cal Piqué, Cal Jordana o la Cistelleria Jaume Farrés. La segona meitat d'aquest 2017 acabarà sense alguns establiments que donaven un perfil diferenciat de la capital de l'Anoia. En aquest cas, la cistelleria de la Plaça de la Creu.

Els tions del Nadal de 2017 seran els darrers que vendrà la Cistelleria Jaume Farrés. L'establiment de la Plaça de la Creu, amb 77 anys d'història i amb una tradició familiar que es remunta a 127 en aquest ofici, baixarà la persiana. El seu propietari, Jaume Farrés, renuncia a continuar-hi al capdavant i el seu fill passarà a dedicar-se a un altre sector. "Els temps han canviat" sentencia Jaume. Els propers mesos la botiga estarà en liquidació. 

Cal Farrés, entre el carrer Nou i la Plaça de la Creu"El lloguer i les contribucions sobretot eren molt costosos. Liquidarem per poder treure algun valor més" afegeix. Amb Cal Farrés desapareixerà una altra estampa icònica dels comerços d'Igualada. Si a Cal Jordana, una infinitat de llibres s'arremolinen de manera precària però organitzada, com una biblioteca gegantina i única, Cal Farrés també té el seu univers de vímet, i el visitant es troba de glop encerclat de cistells, cadires i coves, dels que no n'hi ha cap igual. Les palmes i els palmons de Rams de milers d'igualadins s'han fet allà. I també el primer cistell dels globus d'Ultramagic, quan els fundadors van creuar l'Àfrica, es va fer gràcies a l'artesà Jaume Farrés. 

La botiga s'ubica en un dels extrems de la segona muralla d'Igualada -se'n pot veure un fragment a la part superior de la façana, una aresta de pedra- i té més de tres quarts de segle. La tradició familiar "ve de molt abans. El meu avi va venir el 1890 a Igualada, des de Sant Guim de Freixenet, a aprendre aquest ofici de cisteller, perquè els joves d'aleshores ja preferien treballar a les fàbriques. Una feina que era dura però que tenia uns horaris més definits".

Ara arriba l'adéu de la botiga. "Cada cosa té el seu temps. Hem resistit més perquè amb la crisi, mancaven alternatives laborals per al meu fill, però ara li ha sorgit una bona oportunitat" comenta. "Cal ser realistes i la botiga no rendia prou. Abans es gastava menys, avui en dia és impossible pel nostre nivell de vida. Les despeses són molt més altes ara. I, de fet, ningú vol tornar a aquells temps enrere, oi?". 

 


2 Comentaris

R

Ramon Verges Vidal

Igualadar

7 de novembre 2017.20:21h

Respondre

Els que ja tenim una edat, trobarem molt a faltar aquestes emblemáticas botigas, sap greu pro es la vida.

A

Amadeu

Igualada

7 de novembre 2017.10:30h

Respondre

Us en recordeu d’aquell lema ”economia, economia i economia” del nostre estimat alcalde?

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.