Òmnium Anoia premia demà Teresa Sàbat i la Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil

Enguany, Òmnium-Anoia premiarà, d’una banda, la trajectòria vital de la patriota i mecenes catalanista Maria Teresa Sàbat, i de l’altra, els nucli igualadí de la Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil.

Enguany, a més a més, l’entitat celebra el cinquantè aniversari de la seva fundació a nivell nacional, i a Igualada hi commemora els quaranta anys de treball a favor de la llengua, la cultura i el país. Va ser pels volts del 1970-71, ara fa quatre dècades –sobretot gràcies a l’impuls dels joves igualadins Antoni Dalmau i Eduard Eroles, així com del primer president comarcal de la delegació, Manuel Miserachs-, que va arrencar la tasca l’Òmnium Cultural-Anoia amb els cursos de català Emili Vallès.

Per commemorar aquesta efemèride, la junta actual de l’entitat ha convidat tots aquells igualadins que van associar-se a l’entitat als anys 1970-71, per reconèixer-los públicament la seva implicació amb l’entitat i el país des de fa tant de temps.

Clourà l’acte un duo d’alt nivell: el veterà Jaume Arnella (1943) farà parella amb l’acordionista Carles Belda (1972), i els dos junts protagonitzaran una trobada intergeneracional de resultats imprevisibles, de seny arrauxat i rauxa assenyada.

Premi a Maria Teresa Sàbat

Òmnium-Anoia considera que Maria Teresa Sàbat (Igualada, 1911), vídua de Pere Puig i Quintana, ostenta una trajectòria vital de primer nivell, que mereix un sentit reconeixement per part d’Igualada i del conjunt del catalanisme cultural.

Després d’una infantesa i una joventut lligades a Igualada, a l’Ateneu Igualadí i als cercles intel•lectuals més notables de Barcelona, Sàbat va veure com, amb només 25 anys, esclatava una guerra que li impediria desenvolupar tots els seus anhels. Amb 28 anys, un cop les tropes franquistes van derrotar el govern legítim de la República, Sàbat i el seu marit es van exiliar a Catalunya Nord, durant gairebé un any, primer a Perpinyà i després a Prada de Conflent. Allí van retrobar-s’hi amb destacats intel•lectuals catalans a l’exili, com Josep M. de Sagarra, Pau Casals, Pompeu Fabra, Alexandre Plana, Joan Alavedra, Pau Romeva, Maurici Serrahima... A algun d’ells, fins i tot, el van ajudar a sobreviure econòmicament.

Després de l’exili, van instal•lar-se a Barcelona, i el 1943 van fundar l’entitat La Benèfica Minerva, juntament amb el mecenes Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima, amb l’ànim de mantenir financerament institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Estudis Universitaris Catalans i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, d’una banda, i la de procurar uns certs ingressos econòmics als escriptors catalans retornats de l’exili, com Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Pau Romeva, Carles Riba i Alexandre Galí. Fins i tot, La Benèfica Minerva va arribar a cedir a l’IEC uns despatxos de la seva seu perquè els pogués utilitzar com a instal•lacions de treball. Són vàries les fonts que coincideixen en ressaltar que la dedicació de Sàbat i Puig i Quintana va ser clau perquè fins a una sentantena d’industrials, financers, metges i advocats s’impliquessin financerament amb La Benèfica Minerva i aquesta pogués desenvolupar la seva tasca de mecenatge.

La Benèfica Minerva, reconvertida posteriorment en l’Agrupació Cultural Minerva, va patir un seriós terratrèmol intern arran de la crisi financera que va patir el seu principal contribuent, Fèlix Millet, el 1959. Va ser llavors quan Millet va decidir desentendre’s de l’entitat i fundar –juntament amb Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Joan Vallvé i Pau Riera- una nova entitat que se sustentaria econòmicament a partir de les aportacions de milers de petits socis, Òmnium Cultural.

Sàbat i Puig i Quintana, dolguts per com havia anat el naixement de la nova Òmnium Cultural i per l’abandó de Millet, van decidir fundar el 1961 l’Editorial Alcides, amb la qual van publicar l’excel•lent obra col•lectiva 'Un segle de vida catalana (1814-1930)', coordinada per Ferran Soldevila.

Paral•lelament, a Igualada, el matrimoni Puig Quintana-Sàbat va ser dels principals promotors de l’Escola Mowgli, que va inaugurar-se oficialment el 25 de juliol de 1962.

Però els resultats econòmics de l’Editorial Alcides no van ser els esperats i, el 1964, van donar-la de baixa i van decidir retornar a l’Anoia, a Orpí. En una entrevista amb la Revista d’Igualada, la pròpia Sàbat va explicar: “Estàvem que no podíem més, a Barcelona. En Pere n’estava tip, i tenia ganes de reposar. Gairebé ens havíem gastat tota la nostra fortuna: ens l’havíem anat 'menjant'. I tot això pel país!'

Quan Òmnium Cultural-Anoia va anunciar-li que enguany li lliuraria el Premi al Compromís Cultural, Sàbat se’n va alegrar i va explicar que se sentia d’allò més satisfeta per tot el mecenatge que havia desenvolupat i, en to humorístic, va assegurar que les tibantors que podia haver tingut cap a Òmnium Cultural ja havien quedat saldades.

Premi a la Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil

La delegació anoienca d’Òmnium també creu del tot adient premiar la tasca que quinzenalment duen a terme els grups de voluntaris de la Xarxa d’Espectacles Infantil i Juvenil, apropant el teatre als més menuts i fent-los descobrir el plaer per els arts escèniques.

Omplir cada quinze dies el teatre de l’Ateneu Igualadí no és una tasca fàcil, però la Xarxa ho fa amb un encert més que notable.

La Xarxa va néixer el 1995, però veu directament de l’herència de dècades de teatre infantil i juvenil. Pels volts dels anys 70 naixeria a Terrassa el que més endavant seria el Moviment Rialles de Catalunya, de la mà del mossèn Josep M. Font i Francesc Clua. Va ser aquest qui es va posar en contacte amb l’igualadí Agustí Coll, que llavors dirigia un grup de teatre conformat per nois i noies, per tal d’exportar-hi l’experiència.

De seguida, Coll va veure que la iniciativa era d’allò més lloable i s’hi va implicar a fons, dinamitzant un nucli de voluntaris que van fer els impossibles per apropar el públic més menut al teatre, paral•lelament al fet que Rialles es va estendre per tot Catalunya, sota el paraigües d’Òmnium Cultural.

De fet, el nucli igualadí de Rialles era tan dinàmic que, el 1990, va decidir organitzar la primera Mostra de Teatre Infantil i Juvenil.

Però amb el pas del temps, l’actitud obstruccionista del llavors president d’Òmnium Cultural, Josep Millàs, va motivar que el 1995 la major part dels nuclis integrants de Rialles decidís escindir-se i fundar la Xarxa, essent Igualada una de les ciutats on s’hi van produir alguns escenaris de tensió, amb Guardia Civil inclosa.

Setze anys després d’aquells fets, Òmnium Cultural-Anoia decideix reconèixer la tasca d’Agustí Coll, Jordi Dalmau i tants altres igualadins que des de sempre han dinamitzat el teatre infantil a la ciutat, ja sigui sota una o altra denominació.

Els premis

Els premis són gentilesa dels artistes igualadins Krack’s, consistents en dos quadres patriòtics expressament realitzats per a l’ocasió. L’acte, gratuït, s’acabarà amb un petit refrigeri per a tots els assistents.

Del 2004 ençà, Òmnium-Anoia ha premiat:

2004: Antoni M. Badia i Margarit i el Club de Bitlles d’Igualada

2005: Celdoni Fonoll i la Comissió igualadina de la Flama del Canigó

2006: Josep M. Torras i Ribé i el ball de faixes de Tous

2007: Carme Junyent i els grups de cultura popular de La Llacuna

2008: Magí Puig i la COMTCASE (Comissió Organitzadora de Música Tradicional de Calaf – Segarra) / Taverna de Cal Macarró

2009: Miquel Ball i l’associació sociocultural Atlas

2010: Mossèn Valentí Miserachs i les coordinadores anoienques que van organitzar consultes sobre la independència