Sílvia Soler i Cristina Domenèch xerren a l'Ateneu com a prèvia de Sant Jordi

L’escriptora Sílvia Soler va conversar amb la gestora cultural Cristina Domènech al Teatre Municipal Ateneu d’Igualada en el marc del cicle Converses, que organitzen l’AnoiaDiari, l’Enllaç dels Anoiencs i Canal Taronja Anoia, amb la col·laboració d'Univers llibres.

Aquesta prèvia de la Diada de Sant Jordi va dur una de les escriptores més importants de les lletres catalanes a trepitjar Igualada i explicar, en una conversa clara i sincera, les interioritats i secrets de la seva nova novel·la, Cor Fort (Univers Llibres).

Cor Fort segueix la vida de la Teresa, una dona dels anys 50 del segle passat que viu a un poble de la costa. Un dia de joventut, la Teresa coneix un noi, es queda embarassada sense voler i veu com el seu company se’n desentén i la deixa sola. A partir d’aquell moment haurà de fer el "cor fort" per poder tirar endavant la seva vida. El cor fort, aquella expressió tan nostrada que ens fa descobrir que tenim molt més coratge del que ens podríem arribar a imaginar. 

Soler explicava que “la Teresa al llarg de la vida, aplicarà aquesta consigna, a vegades amb més resignació i a vegades amb més valentia, i la va transmetent a les filles i a les netes, que també faran el cor fort d'una altra manera. Perquè les nétes de la Teresa ja tenen unes eines que a la Teresa no tenia.”

Entremig d’aquesta conversa càlida i tranquil·la, la Premi de les Lletres Catalanes 2013 va comentar la influència que té Mercè Rodoreda en la seva obra i el que li va suposar descobrir La Plaça del Diamant. Després de llegir la història de la Colometa, va veure que ella es volia dedicar a escriure. De fet, va assegurar que la Teresa de Cor Fort es diu així per la Teresa Goday de Valldaura, de Mirall Trencat.

Qui li va fer llegir La Plaça del Diamant va ser la seva mare, i Soler va aprofitar per relatar la relació amb ella. També de com l’ha marcat la seva vida familiar per basar-se en aquesta novel·la que parla de família, amistat i amor.

La conversa va anar derivant a la conclusió que la maternitat és un tema on moltíssima gent es pot sentir interpel·lada: “La meva intenció és que qualsevol que llegeixi el cor fort amb la Teresa i pugui identificar, o la seva mare, o la seva àvia, o la seva tieta o l'amiga de la seva mare, perquè hi ha moltes Tereses a Catalunya i hi ha hagut moltes Tereses a Catalunya.”

Cap al final de l’acte, una petita història va manifestar la importància d’estimar i cuidar la llengua: una noia equatoriana va explicar que quan va arribar a Catalunya va decidir que no volia aprendre català. Però un amic seu li va regalar una novel·la de la Sílvia Soler, i ella a poc a poc s’hi va anar enganxant. Ara ja és catalanoparlant i regalarà llibres de l’escriptora empordanesa a coneguts seus per promoure la llengua.

Lectura, reflexions i una vegada més, una xerrada agradable en el marc del cicle Converses.