Expedició hivernal de la UECANOIA al Toubkal i Alt Atles marroquí

El 2 d’abril, l’expedició de la UECANOIA formada per 24 integrants va viatjar al Marroc amb l’objectiu d’assolir diversos cims de més de 4.000 metres a la serralada de l’Alt Atles, situada al sud de Marràqueix, i un dels grans referents del nord d’Àfrica.

Alguns participants van optar per no fer els cims i es van quedar a la zona d’Aroumd (Armed), a uns 1.900 m d’altitud, per realitzar diversos trekkings pels voltants de la vall d’Imlil, una zona coneguda pels seus camins, terrasses de cultiu i vistes a les muntanyes de l’Atles.

La primera nit es va fer a Aroumd, en allotjaments berbers típics, en un entorn de gran bellesa i amb contacte directe amb la cultura local. L’endemà, un grup de 20 integrants, acompanyats de guies locals --obligatoris per accedir al Parc Nacional--, van iniciar l’ascensió fins al refugi del Toubkal (3.207 m), conegut com el refugi francès, en un recorregut amb un desnivell positiu d’uns 1.300 m i amb neu en el tram final. Després de fer nit al refugi, l’endemà es va iniciar l’ascensió al Toubkal (4.167 m). La presència de neu va fer imprescindible l’ús de grampons i material de muntanya hivernal. L’ascens es va fer a un ritme pausat però constant, afavorint l’adaptació a l’alçada. Finalment, tot el grup va assolir el cim sota un sol radiant, amb vistes sobre tota la serralada de l’Atles. Després del descens fins al coll (3.960 m), una part del grup va aprofitar per pujar també al Toubkal Oest (4.087 m), mentre la resta retornava al refugi.

L’endemà diumenge, l’objectiu era assolir els cims del Ras (4.083 m) i Timesguida (4.089 m), però les condicions meteorològiques, amb una sensació tèrmica de fins a -14°C, augment del vent i empitjorament de la previsió inicial, van obligar a renunciar i optar per un cim més assequible, el Bou Ouzzal (3.860 m). Les fortes ràfegues de vent van marcar aquest tram final, amb una estada molt breu al cim. Després el grup va retornar al refugi i, davant la previsió de mal temps per als dies següents, es va decidir baixar cap a Aroumd i descartar l’objectiu inicial d’assolir la resta de cims de més de 4.000 m (fins a 8 en total). La baixada es va fer amb vent intens i nevada fins als 2.900 m, i un descens més còmode a mesura que es perdia alçada.

Un cop finalitzada l’activitat de muntanya, una part del grup es va desplaçar fins a Marràqueix per gaudir de la ciutat, mentre l’altra va continuar fent trekkings per la zona d’Imlil i Aroumd, aprofundint en el coneixement de l’entorn i la cultura berber.

La valoració final de l’expedició va ser molt positiva. Tot i no haver pogut assolir tots els objectius previstos, l’experiència va combinar alta muntanya, convivència i descoberta d’un entorn únic com és l’Alt Atles marroquí.