//Plugins sense CDN ?>
El Pla determina:
• Les anàlisis i propostes de conservació dels espais de més valor natural,
• La transformació de rieres en parcs urbans amb continuïtat territorial,
(la recuperació del riu Anoia com a parc territorial)
• Les àrees de creixement s’hauran de condicionar a les infraestructures viàries, ferroviàries i de transport públic existents.
Pel que fa als espais oberts del territori, el pla determina tres tipus de sòl no urbanitzable : de protecció especial, de protecció territorial (com l’aqüífer Carme-Capellades) i de protecció preventiva. A més a més proposa projectes estratègics en els espais oberts com el Parc fluvial de l'Anoia, entre la Mallola i Capellades, el Parc de la Muntanyeta-les Guixeres o el Parc Nou Claramunt.
Assentaments urbans
Les àrees de possible creixement estan repartides pels diferents municipis, cosa que requerirà programar polítiques supramunicipals de sòl i habitatge. Les àrees de potencial desenvolupament ja estan definides:
Façana sud: 31 ha entre Santa Margarida de Montbui i Igualada.
Sant Maure: dues àrees , la Ciutat Jardí (20 ha.) i la nova estació del carrilet.
Nou Claramunt: un centre urbà amb grans equipaments i espais públics, que articuli els nuclis dispersos de La Pobla i La Torre i de Capellades. Està condicionat a que es faci primer una nova estació dels ferrocarrils.
Eixample nord: Òdena i al nord-est d’Igualada. Tres àmbits. Als costats del ferrocarril, es reserva per a una futura plataforma logística; al costat de l’A-2, creixement residencial ; i el tercer correspon a la iniciativa de Jorba de transformar els terrenys a ambdós costat de l’antiga N-II en parc empresarial.
Sant Pere Major: extensió del barri de Sant Pere d’Òdena cap al nord sense arribar a l’A-2, aprofitant la seva òptima localització entre dos parcs i per ser la porta d’entrada des de l’autopista al sud del municipi.
Nou sòl industrial : entre el polígon La Tosa de Santa Margarida i l’àrea de l’Eixample nord es preveu 274 ha de nou sòl per a activitats econòmiques amb capacitat per generar uns 14.500 llocs de treball
Les infraestructures que condicionen el desenvolupament són la construcció del ferrocarril transversal, amb les corresponents estacions de mercaderies i de passatgers, l’estació central intermodal d’Igualada i l’adequació del traçat de l’A-2.
Plànols: sectors d'ordenació i comunicacions (viàries i ferroviàries)
Amic josep maria, com que veig que tens molt de temps per respondre’m, cosa que no és el meu cas, no insistiré gaire en el que vaig explicar en el seu moment. Respecto els teus... Llegir més arguments, però penso que no cal donar-hi més voltes. Jo estic a favor del Pla Director i tu en contra. Però considero que hi ha gent que cobra per fer aquestes coses, i no pas nosaltres i jo respecto la feina d’aquesta gent, que segur que tenen més coneixements i experiència que nosaltres. Als experts se’ls hi demana que facin bé la seva feina, mentre que nosaltres nomes podem parlar per parlar...T’emplaço al 2026 perquè em diguis si l’Anoia està millor o pitjor que ara (pitjor és impossible o sigui que segur que el Pla, poc o molt, serà positiu). I si algú no està a favor del Pla Director o creu que lesiona els seus interessos, ja sap on són els tribunals no ?
Us adoneu del servei que esteu fent a la comarca gent del anoiadiari.cat?. Qui deia que el Pla no interessava a la gent? El debat és interessant, llàstima que algú no argumenti idees i s’amagui... Llegir més sota l’insult personal i sota un sospitós anonimat... però endavant, és el preu o el risc d’obir una finestra pública amb llibertat.
Entrega final contesta missatge 20
Diu:
”4) Cal una renovació total de la classe dirigent econòmica. Els polítics són molt millors -al menys es mouen- que els ”reis mides” de la nostra... Llegir més economia. Els emprenedors escassegen i els cognoms de tota la vida s’han convertit en simples especuladors de mig pèl.”
Tampoc no és cap raonament sobre el contingut del pla i no crec que el pla director canvïi res d’això.
”5) Cal recordar que l’Anoia està així per 25 anys de deixadesa total i absoluta dels cacics locals. No cal dir noms. Tothom sap qui va vendre l’Anoia i tothom sap que el futur de l’Anoia passa per aprofitar la influència de BCN, no pas per ser un reducte de la Catalunya profunda i emprobrida. ”
Idem 4. No sé qui va vendre l’Anoia, expliqui-m’ho!, i voler aprofitar la influència de Barcelona no vol dir haver d’estar d’acord amb el contingut d’aquest pla director.
”6) El Pla Director Urbanístic obre les portes al creixement de la nostra comarca, a través d’una planificació assenyada. Us agradi o no, ningú diu que s’hagi de multiplicar la població, sino que es facin les reserves de sòl pertinents als diferents municipis. Evidentment, als reis del ”aqui val tot” això no els agrada. Jo defenso aquest Pla, perquè no fer-ho equival a anar de bracet dels plataformeros...I a mí no m’hi veureu darrera d’una pancarta...”
No argumentaré en contra la seva valoració. Només permeti’m que en matisi alguns detalls. El pla director obra les portes a ”un tipus determinat” de creixement. La planificació no és assenyada i li he escrit alguns arguments (n’hi ha més però primer vostè m’ha de contestar els que li he exposat). Diu que no defensar el pla equival a anar de bracet dels plataformeros. Es pot no defensar el pla i no anar de bracet amb els plataformeros. Altra cop. Les plataformes i el fet d’anar a darrera una pancarta en si no és bo ni dolent. És el mateix que deia l’Aznar amb els pancartistas i després li va faltar temps per posar-se ell a darrera les pancartes quan va haver de condemnar el terrorisme.
Continuació contesta a Luïset (Comentari 20)
Diu:
”2) Cal apostar com a mínim ara per la logística perquè no ens vindrà ara com ara cap altre sector amb més valor afegit a una comarca... Llegir més perduda al mig de Catalunya i desunida, i tradicionalment ”carca”.”
Estic d’acord amb vostè que el sector de la logística no porta valor afegit i per tant crec que abans de la logística, que genera pocs llocs de treball, em quedo amb l’agricultura i ramaderia que sí que té molt de valor afegit com li he mig raonat en la resposta al primer punt. A més, la agricultura i ramaderia és un sector que ja tenim i que va funcionant (qui sap que ens depara l’experiment de la logística) i que pot donar algun rèdit a més curt termini. Posats a planificar el que intentaria planificar és una potenciació d’aquest sector perquè sigui més productiu i generi més llocs de treball directes i indirectes. No cal fer ara un anàlisi de les possibilitats de millorar però els exemples que vostè posava de la cervesa i el cigronet són precisament iniciatives d’emprenedors que porten més llocs de treball associats a aquest sector. Pregunti per les iniciatives que hi ha a sobre la taula amb el cultiu d’espelta a la conca. Jo apostaria per aquest emprenedors que el pla director (i vostè sembla que també) els dóna patada al cul.
”3) Cal oferir sòl industrial i deixar-se de mandangues.”
Estic d’acord en que s’ha d’assegurar sòl industrial. En quant a les mandangues, ja que vostè no les ha dit, les he hagut d’intuir i els hi he anat contestant. Digui’m quines altres mandangues cal deixar de banda a veure si estem d’acord o no. En quan el sòl industrial un primer aspecte que no entenc del pla director és la absoluta mala planificació del sòl industrial. Miri el mapa. Polígon a Jorba. Polígon entre Jorba i Igualada. Polígon immens a tot el Nord seguint l’eix transversal. Polígon d’Igualada. Aeròdrom i polígon associat. Polígon-parc motor a Castellolí, Agregat de polígons de La Pobla-Vilanova-Òdena. Polígon de Montbui. 360 graus de polígons. Sort que el pla director diu en els seus criteris que cal compactar les afectacions i racionalitzar les localitzacions. Nefast. Per adjudicar polígons a cada municipi no calia pla director. Per altra banda que tal si es fessin polítiques per abaratir el sòl industrial existent ara car degut a l’especulació. Què tal si es desbloquessin els polígons existents aturats per oferir sòl industrial.
”Només amb inversió productiva l’Anoia se’n sortirà.”
Expliqui’m que vol dir amb inversió productiva i si el plantejament d’aquest pla director és d’inversió productiva que no ho acabo d’entendre. Pensi que la gran majoria de sòl industrial que es proposa és per logística incloent-hi la majoria de polígon de l’aeròdrom i dels polígons que ja estan en funcionament ja tenen moltes naus de logística (no sé el %). Quin futur ens espera quan ho tinguem tot ple de magatzems. Així ens ensortirem?. Jo reduiria significativament el sòl industrial destinat a logística. Si hem de fer una aposta de futur, a llarg termini que ens prepari m’estimaria més que es pensés en incloure reserves sòl per centres de recerca tecnològica, universitat, per exemple centres coordinats amb altres centres de capitals de la catalunya central (Manresa i Vilafranca) per generar coneixement, expectatives d’innovació fóra de BArcelona i fer de pol d’atracció aquí. Les receptes màgiques d’avui per demà ens facin esplendorosos són a la pràctica impossibles i si alguna prospera tendeix a ser inestable (tant de pressa com puges, baixes).
”I si cal fer més habitatges i apostar per la construcció, es fa i punt.”
M’agradaria que m’expliqués primer perquè cal, perquè al final potser pensa que no cal i no tindria cap sentit que li estigués raonant el perquè no cal. Per altra banda ”l’es fa i punt” l’hauria de raonar perquè pogués considera-lo argument!.
”Els ”xarnegos” són els que han fet créixer aquesta comarca plena de senyorets que ens han ensorrat vivint de rendes”.
Entenc que no és cap raonament sobre el contingut del pla.
aquest Lluiset es com deia el Van Gaal ”positifo, siempre prositifo”!...
continuació:
Amb independència de que he exposat, portar el menjar des de fora com vostè suggereix és un dels elements de la creixent insostenibilitat del model actual. He sentit, el mateix dia... Llegir més que l’Alcalde d’Òdena, resumir els estudis realitzats en aquest sentit a en Martí Boada utilitzant l’exemple de les calories d’una poma. L’energia que s’inverteix en transport d’una poma de lloc de producció a casa nostra sovint supera les calories de la poma en sí, aleshores el balanç energètic és negatiu. Quan enlloc d’una poma parlem de la producció agrícola-ramadera que consumeix un país els nombre de calories perdudes és suficient per assegurar que el model és insostenible. Les polítiques, plans de futur fan o haurien de fer un esforç per solucionar-minimitzar aquest problema de la societat moderna que viu en un món de recursos finits i cada vegada més cobejats. Es parla de comerç de proximitat, per exemple. Una planificació bona hauria de contemplar aquesta “mandanga” que ni vosté ni el pla director arriben a voler plantejar-se. L’Entesa per Igualada, que utilitza arguments calcadets als seus per defensar l’actual pla director, va guanyar les primeres eleccions amb el lema-slògan de ciutat sostenible. En aquell moment no li devia semblar una mandanga tan despreciable.
El món rural juga també un paper indispensable en el manteniment de la biodiversitat. No gastaré més espai perquè puc imaginar que aquest aspecte li deu semblar una altra mandanga despreciable i que segurament no voldrà debatre, però que quedi escrit.
....continuarà la resposa dels altres arguments: 2-6.
Per fi, entre esgarips, en Lluïset ha posat a sobre la taula algun argument sobre el contingut del Pla. Intentaré doncs enraonar-hi ja que surto a la dedicatòria.
Diu:”1) Cal prescindir de la... Llegir més pagesia subvencionada per Europa perquè el sector primari a l’Anoia ens surt caríssim a tots. Costa molt mantenir als pagesos ”subvencionats” quan a Turquia o el Marroc es produeix tot molt mes econòmic. Per posar un exemple, algú m’explica què té de diferent el Cigronet de l’Alta Anoia o la cervesa de Calaf dels que s’elaboren a Turquia per quatre xavos ? Res de res.”
Vostè considera només el criteri econòmic i oblida valorar el criteri estratègic del sector primari agrícola-ramader i les funcions associades al món rural. Tot i això, fent referència al criteri econòmic estrictament potser vostè passa per alt que l’agricultura i la ramaderia són un primer esglaó d’una cadena econòmica que segueix amb la transformació i venda dels productes i tota l’activitat empresarial-econòmica que genera la producció i venda de la maquinària necessària. Potser li sembla que és un sector despreciable però el volum d’activitat econòmica que mou el converteix en un sector capdavanter a Catalunya.
Però el sector alimentari és estratègic perquè la manca de capacitat de producció alimentària fa la regió, país, comunitat que la pateix depenent i altament vulnerable. Mentre l’economia va bé, cap problema, però quan l’economia trontolla (ara ja sabem que això és possible en qualsevol moment) o les produccions van a la baixa per qualsevol raó estàs completament venut. Les nacions unides recomanen als països més pobres, deprimits que com a primer pas per sortir o evitar la misèria aconsegueixin la seva autonomia alimentària. Prescindir del sector agrícola i alimentari és molt arriscat i de fet no hi ha cap país i societat desenvolupada que en prescindeixi.
Vostè vol que passem a dependre de tercer països per obtenir el menjar fent un càlcul econòmic basat en l’apreciació ”no quantificada” de que l’agricultura ens surt cara. Més car ens sortirà desprendre’ns. Però com que això s’ha de valorar d’una manera més seriosa jo em pregunto on són els estudis que valoren les repercussions de l’eliminació d’aquesta activitat en el pla director? El pla director sembla que ha fet com vostè: a tirat milles. Jo demano aquests estudis perquè planificar bé és bo i planificar malament és dolent.
Felicito al Josep Maria Palau per exposar, com a càrrec públic, el seu posicionament de forma oberta i valenta.
El Pla Director és totalment inútil i dolent per igualada la comarca de l’Anoia en general. El què realment necessitem, no és un director, és un protector. El Pla Protector:
El Pla Protector... Llegir més és senzill i força barat i agradarà moltíssim a tots els Igualadins. S’ha de fer un gran mur al voltant d’Igualada. D’aquesta manera, Igualada tornarà a tenir muralla i no hi haurà gent forana amb ganes de dinamitzar aquesta ciutat i comarca que podrà ser cada dia una mica més rural (però sense turisme, sobretot) i tranquil·la.
Que maco que serà passejar l’any 2026 per la Rambla i dir: Sóc un bon Igualadí.
Dedicat a Josep Maria
1) Cal prescindir de la pagesia subvencionada per Europa perquè el sector primari a l’Anoia ens surt caríssim a tots. Costa molt mantenir als pagesos... Llegir més "subvencionats" quan a Turquia o el Marroc es produeix tot molt mes econòmic. Per posar un exemple, algú m’explica què té de diferent el Cigronet de l’Alta Anoia o la cervesa de Calaf dels que s’elaboren a Turquia per quatre xavos ? Res de res.
2) Cal apostar com a mínim ara per la logística perquè no ens vindrà ara com ara cap altre sector amb més valor afegit a una comarca perduda al mig de Catalunya i desunida, i tradicionalment "carca".
3) Cal oferir sòl industrial i deixar-se de mandangues. Només amb inversió productiva l’Anoia se’n sortirà. I si cal fer més habitatges i apostar per la construcció, es fa i punt. Els "xarnegos" són els que han fet créixer aquesta comarca plena de senyorets que ens han ensorrat vivint de rendes.
4) Cal una renovació total de la classe dirigent econòmica. Els polítics són molt millors -al menys es mouen- que els "reis mides" de la nostra economia. Els emprenedors escassegen i els cognoms de tota la vida s’han convertit en simples especuladors de mig pèl.
5) Cal recordar que l’Anoia està així per 25 anys de deixadesa total i absoluta dels cacics locals. No cal dir noms. Tothom sap qui va vendre l’Anoia i tothom sap que el futur de l’Anoia passa per aprofitar la influència de BCN, no pas per ser un reducte de la Catalunya profunda i emprobrida.
6) El Pla Director Urbanístic obre les portes al creixement de la nostra comarca, a través d’una planificació assenyada. Us agradi o no, ningú diu que s’hagi de multiplicar la població, sino que es facin les reserves de sòl pertinents als diferents municipis. Evidentment, als reis del "aqui val tot" això no els agrada. Jo defenso aquest Pla, perquè no fer-ho equival a anar de bracet dels plataformeros...I a mí no m’hi veureu darrera d’una pancarta...
És ”difícil” enraonar quan un no contesta. Intento parlar de la idoneïtat del pla director i contesta amb ”immolistes flower power” com a resposta. Aquest és el seu gran argument? Raoni... Llegir més perquè cal prescindir de la pagesia, raoni perquè cal imposar la logística sobre altres activitat amb més valor afegit, raoni perquè cal reservar sòl per sobre de les previsions més optimistes de creixement. Raoni perquè pot ser bo impusar, contra les dinàmiques naturals, un creixement sobtat equivalent al de tota la història. Hi ha tantes coses per ”polir” d’aquest pla .... M’interessen un pitu els interessos de la plataforma (que encara mai ens ha explicat) Vull parlar del contingut del pla director, que és el que ens marca el futur, i no de la plataforma. Lluïset, tot i que la plataforma fóra terrorista o que fóra una plataforma a favor del pla, això no faria ni més bo ni més dolent el pla. Aquesta alta capacitat de diàleg que el porta a inistir amb la plataforma i no repondre als arguments per repetir que cal créixer fa la seva argumentació pobra i poc creïble i dóna la impressió que no coneix ”gaire” el contingut del pla. Ha estat un ”plaer” intentar enraonar amb vostè. Lamento no haver sigut capaç d’arrancar-li alguns arguments sòlids avalant al pla. Cregui’m que els busco.
Em fa gràcia que els de la Plataforma critiqueu els alcaldes, quan la majoria han defensat els interessos dels seus municipis des de l’inici del procés. Per què no parlem de la plataforma ? I... Llegir més dels interessos que s’hi amaguen al darrera ? El Pla Director Urbanístic s’havia de fer, i jo no crec que sigui dolent que es crei més sòl industrial a Òdena ni que es faci un tren com Déu mana d’una vegada. Els immobilistes flower power de sempre sou els que us hi oposeu perquè per a vosaltres l’Anoia en crisi ja us està bé. Jo dic ”no” a l’immobilisme; no a les plataformes interessades i sí al creixement de l’Anoia.
Respecte la pregunta que em fa Pagès, d’Òdena, el 3 de gener, una valoració ràpida com a President Comarcal d’Esquerra seria la següent:
1. Tenim un Pla que podria ser millor i que fet... Llegir més d’una altra manera potser hagués estat menys conflictiu, però ara és aquest i hem de treballar amb aquesta base. És un pla propositiu, que deixa als ajuntaments la decisió de desenvolupar-ho o no, en més o en menys grau, etc., i per tant, és en els ajuntaments és on hi continuo veient la principal responsabilitat respecte el futur.
2. Pel conjunt de la Conca d’Òdena, continuo considerant que les previsions de sòl per al creixement residencial són excessives (especialment el creixement nord).
3. Hi hi ha un aspecte clau, que és la construcció, en un termini raonable, del tram de l’Eix Transversal Ferroviari entre Martorell i la Conca d’Òdena, per disposar d’un transport públic raonable i eficient amb Barcelona. Aquesta crec que hauria de ser la prioritat, abans que futurs desenvolupaments residencials a la Conca.
L’alcalde de Jorba a sabut jugar be les cartes bé. Les SEVES cartes. El primer Pla diu que li posava 3000 habitatges al seu terme quan ell ja treballava per fer a la mateixa zona un... Llegir més Polígon.
Jorba ara tindrà el seu polígon per empreses de serveis i tecnològiques no contaminants i d’alt valor que generarà el seus recursos lluny del poble i a tocar d’Igualada, evitant un creixement desmesurat del seu municipi.
Ha aconseguit tot el que demanava pel seu municipi. Pretendre ara pensar que s’oposaria a un creiexement per Òdena de més de 5.000 habitatges seria pensar que és la Blancaneus.
En canvi el Sr. Guisado no és que no hagi jugat be les seves cartes, és que no tenia ni baralla. Li han col•locat 5.000 habitatges, centenars d’hectàrees de polígon logístic i li han destrossat el territori amb vies de tren. A canvi de què? El Teo, l’Aymami, el Palau i el Vich encara s’estan cargolant de riure ja que han col•locat tota la merda a casa del Sr. Guisado i aquest ni se’n ha adonat.
En política els favors es paguen. Jo et dono això i tu em votes això altre. Una persona que estigui en una comissió d’Urbanisme on s’aproven coses del seu propi municipi no sembla que hagi d’estar en aquesta comissió, o com a mínim anar a fer “pipi” quan es voti. El mateix hauria d’haver fet el Sr. Pàmies.
Algun amb dos dits de front pot veure imparcialitat i objectivitat en una votació on s’hi tenen tants d’interessos? Seria bo conèixer quantes persones sense interessos directes hi havia en aquesta comissió d’Urbanisme. M’hi jugo un pèsol que cap. Quants “civils” (no politics ni càrrecs de confiança) hi ha en aquesta comissió?
Sr. Palau, entenc que sovint la vida ens porta a haver d’interpretar diferents papers. Ens podria dir ara com a President Comarcal d’Esquerra què en pensa d’aquest Pla Director ara aprovat?
Lluiset,
”1) Estic a favor de tots els plans directors perquè planificar no és dolent”.
Planificar no és bó ni dolent. Planificar bé és bo i panificar malament és dolent. Ben bé que... Llegir més havia planificar en Hitler! Planificar malament és dolent!!
2) ”Estic a favor d’aquest Pla Director, amb limitacions. Crec que la primera proposta era molt més assenyada i que s’ha acabat fent excessiu cas a les plataformes i als contraris al pla. Penso per exemple en el famós ”corredor rural” que s’ha deixat aprop de l’Espelt no té ni cap ni peus i que suposarà un espai inutil, i sense continuïtat ecològica.”
D’acord!, però com que cal que tingui cap i peus, perquè el corredor és necessari, cal deixar el corredor tocant a la muntanya i fer-lo molt més gros!
En quest sentit, si vol, li explicaré amb més detall perquè s’ha proposat baixar la via de l’eix transversal cap Igualada!
3) ”Tothom sap el protagonisme que ha agafat la Plataforma Anti Pla Director i tothom sap que hi ha molts interessos -lícits d’altra banda- en els seus membres. Està bé que el teixit social es posicioni, però en aquesta comarca els ”lobbys” sempre han fet molt de mal, històricament.”
Això no és cap argument, és una constatació que no diu res sobre el contingut i la idoneïtat del pla
”4) Si jo visqués a l’Espelt, que no és el cas, no voldria tenir ni indústries contaminants, però tampoc em tancaria en banda a tenir com a veïns a gent de Bellvitge.”
... comentaqri sense argumentació sobre el pla
”5) Ningú no diu que en el 2026 la comarca estarà potes enlaire. Deixem temps al temps, perquè l’únic que s’ha fet és parlar de màxims i de com es poden fer les coses. Parlar ara és gratuït.”
El pla ens ha costat un pico a les arques públiques. Efectivament parlar costa poc i no s’ha fet amb aquells que volien fer-ho. No s’ha parlat, s’ha legislat.
En resposta a en JM Palau,
1.- Aprecio la seva resposta en públic
2.- Em diu que fa dos papers de la mateixa auca. Pel que entenc, no hi veu contradicció amb les postures de cada paper. Em costa... Llegir més d’entendre, vosté sabrà, però jo hi veig que el nou càrrec l’obliga i per tant no puc mantenir-li la confiança que s’havia guanyat sense càrrec!
3.- No entenc tampoc com el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat pot veure amb bons ulls el pla director. Expliquim quines són les components del pla director que potencien la innovació o la universitat. Es precisament aquest, el seu, departament el que fa el discurs de la revolució del coneixement que equival avui dia al que va ser la revolució industrial als segles passats. Diguim on surt dins la planificació per exemple els espais reservats a universitat i a generació de coneixement a partir dels qual es pugui articular una economia innovadora de futur. Zero. En canvi si que es planteja grans àrees logístiques que, en contra del discurs del coneixement com a base de la economia del futur, és justament l’expressió del poc valor afegit. Més que votar afirmativament, entenc que el seu departament havia de treballar perquè una nova àrea de creixement com la que es planteja anés acompanyada o precedida de tot el que vostés prediquen per la Catalunya del futur. O és que aquí només ens toca créixer amb gent i magatzems! (els abocadors de residuos perillosos ja els tenim). Perdoni que afageixi en aquest comentari la meva decepció per l’activitat del seu departament.
Benvolgut Josep, d’Igualada,
Encara que sigui tard -fins avui no he pogut fer un repàs de la premsa d’aquest dies-, et contesto el teu comentari del 23 de desembre. Des del passat mes de... Llegir més setembre, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat m’ha assignat que el representi a la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, i és en tant que representant d’aquest Departament, que vaig assistir a la Comissió que ara fa uns dies -entre d’altres temes- va aprovar el Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena.
Com he fet en les anteriors reunions d’aquest òrgan, vaig entendre que qualsevol aportació o comentari, l’havia de fer en tant que representant i respecte els assumptes en que és competent el Departament d’Innovació de la Generalitat (hi ha 9 Departaments de la Generalitat que hi tenen un representant en aquesta Comissió), i no com a alcalde ni com a president comarcal d’Esquerra. Per això, perquè allà no actuava ni com a alcalde, ni com a representant dels municipis (l’ACM i la FMC ja hi tenen els seus regidors que els representen), ni com a portaveu comarcal d’un determinat partit, vaig creure que no era oportú reiterar-me en les valoracions generals sobre el Pla, que ja vam fer arribar des de l’ajuntament de Jorba en els períodes d’al.legacions. En una Comissió que, a més a més, sempre ho va acordant tot per assentiment de la proposta i sense votació individualitzada.
Dit això, la valoració que en faig actualment com a alcalde de Jorba té dues components. Pel que fa referència al terme municipal de Jorba, el 2008 tenim un versió del Pla força millorada respecte la del 2006: s’han suprimit vials innecessaris que afectaven a nuclis com Sant Genís, s’ha rectificat el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, s’ha suprimit la previsió d’una zona de tres mil habitatges i s’ha inclòs una zona per a empreses de serveis i tecnològiques, incorpora la zona industrial de Les Alzinetes, etc. Però pel que fa al conjunt de la Conca d’Òdena, continuo considerant que les previsions de sòl per al creixement residencial són excessives (especialment el creixement nord), tal com vam al.legar en el seu moment.
No comparteixo tots els posicionaments de la plataforma per la retirada del Pla director, però si que he compartit alguns dels seus objectius, com ara intentar planificar uns creixements de població el màxim de moderats possibles per a aquest territori. Crec que encara es pot continuar treballant en aquest sentit, des dels municipis. No crec gens en els creixements basats en el sector immobiliari, però si que considero necessària la creació d’altres activitats empresarials i de més llocs de treball dels que es creen actualment a la Conca. Intento no ser un representant polític insensible a la preservació de l’entorn natural, la qualitat de vida i al benestar d’aquest territori. Si en alguna actuació m’equivoco, intentaré rectificar.
Bon any nou abans de res. Vist que tinc tants ”seguidors” en aquest foro passaré a fer uns quants comentaris.
1) Estic a favor de tots els plans directors perquè planificar no és dolent.
2)... Llegir més Estic a favor d’aquest Pla Director, amb limitacions. Crec que la primera proposta era molt més assenyada i que s’ha acabat fent excessiu cas a les plataformes i als contraris al pla. Penso per exemple en el famós ”corredor rural” que s’ha deixat aprop de l’Espelt no té ni cap ni peus i que suposarà un espai inutil, i sense continuïtat ecològica.
3) Tothom sap el protagonisme que ha agafat la Plataforma Anti Pla Director i tothom sap que hi ha molts interessos -lícits d’altra banda- en els seus membres. Està bé que el teixit social es posicioni, però en aquesta comarca els ”lobbys” sempre han fet molt de mal, històricament.
4) Si jo visqués a l’Espelt, que no és el cas, no voldria tenir ni indústries contaminants, però tampoc em tancaria en banda a tenir com a veïns a gent de Bellvitge.
5) Ningú no diu que en el 2026 la comarca estarà potes enlaire. Deixem temps al temps, perquè l’únic que s’ha fet és parlar de màxims i de com es poden fer les coses. Parlar ara és gratuït.
Salut, i a les barricades...
Mira Lluiset Palop i Farriol, estic frisós per que arribi el 2026 i valorar amb tu l’estat de la nostra comarca.
Com diu el Josep Maria hauries d’explicar per què aquesta mania amb els... Llegir més pseudopijos de L’Espelt i en canvi no amb els del Pla de la Massa amb molts més metres quadrats. De fet, potser seria hora que donessis el teu nom real i qui et paga la nòmina. Potser ens sorprendríem.
Par altra part, i per tancar amb el teu permís el tema dels pseudopijos de L’Espelt (que ara ja sabem que dius en to cordial), voldria dir-te que tan els que tenen una casa a L’Espelt o al Pla de La Massa com els que tenen un pis al Carrer Sant Carles potser alguns l’han pagat arriscant el seu patrimoni i segur que la majoria amb el fruit del seu treball, després de pagar els impostos que serveixen per pagar als polítics. No penso que això sigui criticable. Em podries dir en quins projectes has arriscat el teu patrimoni? Potser a vegades l’enveja o potser la falta d’arguments et porta a criticar a les persones si no pas els seus arguments. Per contra, als politics i fins i tot als que volen destruir la nostra comarca i els que nos ens consulten com ciutadans amb un model caducat, son i han de ser criticables ja que els paguem tots nosaltres.
Crec que l’aire d’aquest nou diari es respiraria millor si deixessis de criticar a les persones que no pensen com tu i aportessis noves idees que defensessin millor aquest Pla Director que ens han venut com a solució als problemes de la comarca. El que volen solucionar son els problemes a l’àrea metropolitana traslladant-los a ca nostra.
No caldrà esperar al 2026. Poca cosa d’aquí a 5 anys haurà avançat del que preveu el Pla Director, més enllà és clar del que ja estava previst o en marxa abans de la seva aprovació. I si no tinc raó ja em pots anar dient que penses que serà realitat al 2014 del que proposa el Pla que ens doni solució a la crisi de l’Anoia.
Què en saps tu del Pla Director?. Quan vulguis munta un debat públic i jo t’acompanyo a la taula a explicar les “bondats” del Pla Director aprovat i que la gent jutgi. Amb xifres a la ma i amb dos collons sobre la taula, i amb la cara al descobert. Per què serà que els nostres polítics no ens han explicat un pla que ens “arreglarà” tots els nostres mals? L’únic que ho va fer va una mica ser el Guisado i no li han fet el més mínim cas. Si no els vols muntar tu el munto jo, però tu al meu costat.
Benvolgut Lluïset,
Tinc la impressió que no conversem.
Em dius que:”Tu dius que decideixen per nosaltres”. No,jo he dit que els alcaldes ”s’han agafat cegament a la idea portar gent de... Llegir més Barcelona a cabaços ...” Per tant parlo dels alcaldes, que són qui han conversat amb el Sr Nel·lo els que han decidit que els estava bé el pla.
Em dius que ” ....Si l’Anoia ha estat deixada de la mà de Déu és precisament pel pensament retrògrad i cavernari i per no voler saber res de ningú.” Bé, i que ho he posat en dubte jo?, que té que veure amb que el pla director sigui el que ens convé o no?.Dius ”Aquí necessitem indústria, llocs de treball i progrés, no casetes de 1000 metres quadrats a tres minuts d’Igualada”. I jo em pregunto si jo ho he negat això?. I parlant de casetes jo em pregunto també perquè si el pla director requalifica sòl agrícola et sembla correcte en canvi deixa tal com està la urbanització de casetes de Sant Jaume ses oliveres (amb molt sòl per construir encara i que podria densificar-se) intacte. Pensa que un dels criteris del pla es preservar sòl i ordenar els creixements en compacitat. Perquè tant d’interés de parlar de les cases de l’Espelt? Que cal un pla i que està bé que la generalitat consideri la conca no té res a veure de si el pla és adequat o no. Entenc que el pla et deu semblar adequat però no m’has dit quina són les bondats i en que fallen els meus arguments. Salut.
Senzillament Josep Maria, tenim dos punts de vista completament oposats. Tu dius que s’hipoteca el territori. Jo et dic que m’ho diguis en el 2026. Tu dius que decideixen per nosaltres. Jo et dic... Llegir més que prefereixo que com a mínim s’interessin per l’Anoia, no com durant 20 anys que vam estar oblidats. Si l’Anoia ha estat deixada de la mà de Déu és precisament pel pensament retrògrad i cavernari i per no voler saber res de ningú. Aquí necessitem indústria, llocs de treball i progrés, no casetes de 1000 metres quadrats a tres minuts d’Igualada. I el qualificatiu "pseudopijo" era en to cordial...Si algú s’ha pogut sentir ofès, disculpes...
Sr. Lluiset,
em sorpren que de l’aprovació del pla en destaqui que s’acabarà el protagonisme dels pseudo pijos de l’espelt!; una perquè de pseudopijos n’hi ha a totes bandes, dues perquè... Llegir més a l’espelt hi viu gent de tots colors i finalment perquè la plataforma que demana la retirada inclou diferents col·lectius:a més de veïns de l’espelt i ha la unió de pagesos, entitats de caire naturalista, joves de la xarxa de col·lectius de l’anoia, particulars afectats de capellades-la poble-la torre, altres particulars no adscrits.
Per mi el que és més destacable és que els alcaldes han venut l’entorn natural i agrícola de la conca. Delerosos per presentar solucions a la depressió econòmica causada per la baixa del textil s’han agafat cegament a la idea portar gent de Barcelona a cabaços a canvi d’inversions a la comarca a través de la diputació, per exemple, i en promeses d’infraestructures. Es una fugida endavant, fàcil, amb conseqüències irreversibles i que no prepara la Conca pel futur sinó que l’empobreix per vàries raons. Només algunes com exemple:
Un creixement ràpid portà inevitablement desajustos de tota mena (sobretot en manca de serveis a la població).
El que es plateja són grans àrees dedicades a l’empresa logística que no està pensada pels ”emprenadors” d’aquí (no en coneixeiu cap que està passant la producció al marroc?). A part de pocs llocs de treball de poca qualificació l’empresa logística no aporta el valor afegit i la innovació que el conseller castells a les empreses per ser competitiu i amb projecció de futur.
D’altra banda no hi ha cap poble que pugui viure sense els sector primari que aquí s’elimina. Els conceptes de consum de proximitat i autonomia alimentària que s’imposen de cara al futur queden eliminats. Quina connurbació ens quedarà d’aquí uns anys si no hem guanyat amb competitivitat, en qualitat ambiental, segurament amb problemes en serveis, sino hem invertit en educació i coneixement i no tenim capacitat de produir aliments?
El senyor Lluïset diu que si creixem hem de creixer així. El govern mana i pren desicions, d’acord, però no tenim pa a l’ull i podem opinar. Per cert, ni sòc ni visc a l’Espelt i lamento si per escriure li prenc protagonisme!
Senyors, quan algu mana, ha de manar. Ningu no diu que haguem de creixer per força, però q si creixem, s’haura de fer aixi. Per fi s’acaba aixo de donar protagonisme als pseudo-pijos de... Llegir més l’Espelt.
Ja era hora que acabés aquest culebró. Finalment el temps posa a cadascú al seu lloc, i algun que sols cercava protagonisme amb aquest tema s’haurà de buscar altres batalles.
Quina misèria!. Apunto la darrera decepció en aquest tema. El senyor Josep Maria Palau, alcalde de Jorba, el mateix que va convocar la plataforma per la retirada del pla per explicar el pla i les... Llegir més seves misèries al seu poble, i que va acceptar els grans defectes del pla, ara, com a membre de la comissió d’urbanisme va votar-hi favorablement sense cap mena de valoració negativa i sense cap problema. ...es veu que té un càrrec, ... una cadira ...unes obligacions com a empleat d’un partit, ... perquè no ha fet pública la seva desició? perquè sempre ens han de decebre els polítics?
Completament d’acord amb tu, Laura, però és el que té afusellar les notes de premsa de les administracions.
En elles no es parla mai de les nombroses crítiques que ha rebut, ni de les ’males... Llegir més praxis’ -per ser suau- en tot el procés de (no)informació, de desacreditació de les oposicions fonamentades, etc...
El Pla no ha estat sotmès a informació pública tres vegades per tal d’incorporar les opinions dels municipis implicats sinó per errors greus de l’administració que els han anat invalidant.... Llegir més Si us plau, cal donar la informació de manera correcta.
en resum, un nou BAIX LLOBREGAT. Gràcies per volem destrossar tota arrel diferent, gràcies PSC.
Però com justifiquen tot aquest creixement desmesurat? Més vivendes? Més barris? Quin model tan absurd i poc respectuós!
En aquests moments em sento allunyada del ”sistema”.
Adéu sistema... Llegir més adéu.
josep maria
igualada
12 de gener 2009.19:54h
Lluïset,
Llàstima, alhora de contestar ja ”no cal donar-li més voltes” i es veu que ”parlemt per parlar” ...els seus arguments s’han quedat desemparats. Bé doncs, ”encantat”... Llegir més d’haver monologat per vostè a base de treure’m hores de són.
Després d’haver llegit algun dels seus comentaris a aquest diari, haig de confessar-li que el senyor Pep Solé-Vilanova, que no m’ha tractat mai d’amic com vostè, sempre ha discutit amb mi tota mena d’arguments sobre el pla director amb opinions fonamentades perquè té un profund coneixement del pla. Ell s’ha guanyat el meu respecte.
El seu exercici d’esperar el 2026 per comparar la situació de l’Anoia és un exercici impossible: li falta la situació control a comparar (el que se’n diu control negatiu en la experimentació) que seria la situació de l’Anoia al 2026 sense que s’hagués aprovat el pla director.
Finalment, com a resposta al comentari dels tribunals, vaig a fer un exercici de predicció (amb el risc d’equivocar-me). Si d’aquí mig any un tribunal o instància europea atura el pla director com a conseqüència de la denúncia d’una plataforma o d’un particular, algunes veus enteses com la seva s’alçaran per a criticar que el/s denunciant/s posen pals a les rodes al creixement de l’Anoia sense qüestionar-se en base quin contingut s’ha aturat el pla.
Salut!