TORNAR

El ple d'Igualada demana l'absolució dels presos polítics davant l'obertura del judici

El PDeCAT, ERC, CUP i Decidim sumen una majoria de 17 regidors en aquest punt

politica
Dimecres, 21 novembre 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La part no resolutiva del ple igualadí de novembre tenia dues propostes sobre la taula: el manifest institucional del 25-N i la petició d'absolució per a la desena de presos polítics catalans, ara en empresonament preventiu, però als que s'és a poques setmanes d'obrir judici. El PSC es va abstenir i això va valer un debat amb Joan Agramunt, que engloba als socialistes dins l'independentisme.

La majoria independentista es va tornar a imposar en una de les votacions que s'auguraven més discutides del ple d'Igualada d'aquest dimarts. El PDeCAT, ERC, CUP i Decidim van presentar una moció -llegida per Fermí Capdevila- on s'exigia l'absolució dels presos polítics catalans, denunciava que "el nou executiu espanyol ha estat incapaç de canviar la situació, la manca de separació de poders de l'Estat espanyol i el relat inventat de la rebel·lió" entre d'altres. En les votacions, 17 vots afirmatius: PDeCAT, ERC, CUP i Decidim.

Per part d'Esquerra va prendre la paraula Josep Maria Palau, que va assegurar que "esperava un ampli consens en un tema que ens hem de posicionar. Ens agradaria que el consens fos complet" i afirmava que "les acusacions no aguanten el dret objectiu". El portaveu republicà va exhortar a tothom a votar a favor i va fer una picada d'ullet al PSC, que havia d'intervenir just després.

Els quatre regidors que no es van posicionar a favor van ser els tres de Socialistes d'Igualada, que es van abstenir per considerar que la moció "era de part" i per "les al·lusions a l'estat de dret", tot i que Jordi Riba també manifestava que "voldríem votar a favor, no ens agrada aquesta situació i voldríem també una solució política". Va esmentar a López Garrido, un dels ponents del codi penal i socialista, que també ha descartat que hi hagi hagut rebel·lió. L'únic vot del 'no' va ser l'edil del PP, Joan Agramunt. Va admetre que lamenta "la situació personal d'aquestes persones" però que "el referèndum de l'1-O era il·legal i que el dret a l'autodeterminació l'ONU el reserva a les colònies". Per últim, va esmentar les declaracions de Clara Ponsatí i l'"anàvem de farol".

La principal fricció dialèctica del punt va ser, justament, entre socialistes i populars. A l'inici de la seva intervenció proclamava que "sóc l'únic regidor unionista del ple i els altres 20 són 'separatistes', només que el PSC té complexos", mots que després li va retreure Jordi Riba, que replicava que "les coses són més complexes" i que el PP "no es cansa de treure rèdit polític de la situació, fins i tot després de tanta trencadissa". La darrera paraula del tema la va tenir l'alcalde Marc Castells, sobre el 'farol': "miri si anàvem de farol que hi ha 17 persones entre presó i exili". 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.