El Centre Islàmic d'Igualada i l'associació Alfarabi condemnen els atemptats de Barcelona i Cambrils

Ho sento, però quan llegeixo que el seu model de vida és vinculat a allò que diu ”el llibre del seu missatger” penso que l’Islam viu encara en segles pretèrits.
Sotmetre la vida social a... Llegir més la interpretació d’un llibre medieval implica dependre dels interpretadors (i aquí si estic d’acord que hi ha interpretacions vinculades a la pau i d’altres oposades), però sempre significa despreciar les normes democràtiques (que no són divines però si són les que hem escollit democràticament la nostra societat), ja que la interpretació del llibre es posa per davant de les normes que en comú ens hem dotat.
I què passa amb els joves? La seva educació és basa en 3 pilars. Són entorn social (polítiques d’entorn), escolarització i especialment LA FAMÍLIA. Dic especialment la família per que darrerament semble ho oblidem tots (culpabilitzem entorn i escola dels defectes dels nostres fills per no assumir la responsabilitat de pares), dit això i veient part -que no tota- de la comunitat marroquina s’em fa difícil pensar que els joves podran integrar-se. Val com exemple que la mare de dos dels terroristes abatuts és incapaç de parlar l’idioma del país on s’estableix després de varis anys de viure-hi. Com vol que els seus fills s’integrin?
Caldria replantejar-se els ”serveis socials” en el sentit de garantir drets, caldria canviar al discurs cap a drets a canvi de deures. I hauria de ser deure integrar-se en el ple sentit que la paraula te. I voldria recordar-vos que ”treballar” és un deure a la societat i sols s’haurien de percebre ajuts en cas d’impossibilitat de treballar -invalidesa o manca d’oportunitats-, no manca de voluntat, i especialment el segment femení de part de la població marroquina sembla poc disposada al treball en societat, potser el llibre les obliga a treballar per la família exclusivament.