TORNAR

Denuncien que no hi ha contracte de concessió del servei d'aigua a Igualada i altres municipis

La plataforma Aigua es Vida assenyala que això avalaria no pagar el subministrament

societat
Divendres, 4 desembre 2015. 14:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La plataforma Aigua és Vida ha denunciat el matí d'aquest divendres, a Igualada, que la concessió del subministrament d'aigua a diversos municipis de l'Anoia, entre ells la capital "no està avalada per cap contracte". Diversos partits presents al consistori igualadí demanen, arrel d'això, que es revisi la situació actual del servei que ofereix Aigua de Rigat. Exigeixen també una auditoria.

L'entitat Aigua és Vida ha posat sobre la taula que la situació de la concessió de l'aigua a diversos municipis de l'entorn d'Igualada i la mateixa capital podria ser "irregular". "No hi ha cap contracte de concessió entre la municipalitat d'Igualada i l'empresa Aigua de Rigat SA" afirmen, cosa que el mateix ajuntament confirma. Així, l'entitat, que s'ha vist acompanyada de quatre partits presents al consistori igualadí, ERC, Socialistes d'Igualada, CUP i Decidim, reclama que es gestioni "de manera pública el servei" i que s'estudiï la remunicipalització.

Representants dels partits, davant la seu de RigatL'argumentació central, i és el cas d'Igualada, és que la competència de la distribució pertoca a l'Ajuntament i "la llei determina que la xarxa de distribució és de propietat municipal". Fins ara, no s'ha produït cap contracte de concessió a Aigua de Rigat SA, empresa participada en un 32% pel consistori igualadí. La Llei de Transparència faria obligatori que es donés a conèixer la situació contractual del servei a poblacions com Vilanova, Montbui, Piera, la Pobla o Cabrera d'Anoia, que no han aclarit si existeix alguna tipologia de contracte de concessió del servei municipal.

Els quatre partits presents manifesten el seu suport als punts que exigeix la plataforma. Sobre la manca de cap contracte, Albert Mateu (CUP) assenyala que "si no hi ha contracte, tampoc hi ha un plec de clàusules que la companyia hagi de complir. I per tant, com podem tenir garanties que l'empresa compleix i gestiona correctament el servei?". La reivindicació de les diferents forces polítiques és "regularitzar la situació". El socialista Jordi Riba demana "normalitzar la situació i gestionar-ho com un servei públic, amb criteris per garantir l'abastament". Representat per Maribel Nogué, Decidim Igualada vol que es tracti l'aigua "com el bé escàs que és" i Carolina Telechea (ERC) manté que "els plantejaments d'Aigua és Vida són coherents" i que el servei "s'ha de gestionar des de l'Ajuntament o des d'una empresa d'economia social".

Els beneficis de Rigat

Els grups de l'oposició han lamentat que l'Ajuntament no fos diligent a facilitar les informacions. Finalment, es qüestiona també quin és el benefici de Rigat i si aquest ronda els 700.000 euros -cosa que es deduiria de la partida que l'Ajuntament, amb un 32%, consigna als pressupostos-, Aigua és Vida pregunta si aquest guany no hauria de revertir en preus més assequibles. En aquest punt, Albert Mateu exigeix aclarir si "aconseguir aquests beneficis ha comportat talls d'aigua a la població".

 


2 Comentaris

j

josep m. torras payerol

Igualada

5 de desembre 2015.23:40h

Respondre

Sobre la demanda no opino, doctors té l’Església, però el que em sembla de molta barra és la presència en la foto del Sr. Riba #PSC.

Si no recordo malament (i si és aixì que algú em... Llegir més rectifiqui) el Sr. Aymami va ser President i conseller d’Aigües Rigat i el Sr. Pamies conseller fins al Setembre del 2012.

En aquest període govern Municipal del PSC es va fer l’acord d’Agbar amb d’Aigües del Rigat empresa de la qual l’Ajuntament té el 33%.

Per més abonament al març del 2011 hi va haver una conversió de la pòlissa demandada pel Wolrd Trade Center, en un crèdit a 12 anys posant com a garantia el rèdit que donen les accions que l’Ajuntament té d’Aigües de Rigat.

Aquesta pòlissa que es va demanar per cobrir el cost del concurs arquitectònic d’aquest projecte (€ 2.000.000) i com que qui va guanyar el concurs volia cobrar, es va demanar un crèdit a llarg termini per poder pagar-lo.

El Sr., Riba era tinent d’alcalde en el temps d’aquests fets, obviar això i fer veure que fa costat ara, a la gent que protesten per la situació de la companyia, em sembla com a mínim d’un cinisme descomunal i una ofensa a la intel·ligència.

Que tingueu un bon dia.

M

Marià

Igualada

5 de desembre 2015.10:05h

Respondre

Sr./ta. Carolina Telechea, Albert Mateu i aquí correspongui; em sembla els plantejaments de l’aigua em sembla be i molt més que es pugui revertir par del beneficis en reduir el preu de l’aigua... Llegir més pro molt més interessant e important es conèixer i sàpiga: Conèixer on van a parar el milers de € que recapta la generalitat en concepte de cànon d’aigua, que sen fa, com es gasta i sobretot on van a parar es impossible entrar en els comptes de la generalitat si saber un van els meus impostos.
Tenim molts casos que son inacceptables: Un rebut d’aigua on l’import del comsum es de 0,80€ i el total de la factura a pagar es de 53€. (al meu poble sen diu abusar o millor robar)
Crec que axó no es de rebut, som la comunitat que tenim més riquesa d’aigua comparat amb andalusia o canàries i els que paguem més impostos.
He fet les reclamacions oportunes al defensor del poble aportant documentació (poder vaig confondrem i la reclamació la vaig fer al defensor de la generalitat) el qual em va respondre que els imports estaven ajustats a llei del DOC ....... etc, etc.
LES LLEIS I LES NORMES PODEN CAMBIAR, O NO.....
TAMBE ELS GOBERNS, PARTITS, etc, etc.
Poder no he caigut i la culpa no es dels catalans i MENYS de al generalitat, com deien els avis: de dia i de nit la culpa es de Madrid
Desitjo i espero que una part de aquest cànon no vagi a la butxaca “pujol-ferrusola”

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.