El llibre d'hores de Jacominus Gainsborough
En la secció de crítica de Faristol, la màxima puntuació que s’atorga a una obra és un 4. En el cas d’El llibre de les hores de Jacominus Gainsborough, la qualificació que li donaria seria la d’un 4 molt alt, tirant a matrícula d’honor. La il·lustradora francesa Rébecca Dautremer va irrompre en el panorama universal de la LIJ fa tretze anys. Ho va fer amb el llibre Princeses oblidades i desconegudes, amb força i un estil original que va captivar lectors de totes les edats. Des de llavors, no ha deixat d’oferir-nos nous productes de forma constant, tant els que només estan il·lustrats per ella –entre els quals alguns clàssics antics, com Alícia, de L. Carroll, o contemporanis, com Seda, d'A. Baricco–, però també uns quants d'elaborats per ella en la seva totalitat. El que em sobta, en la seva trajectòria, és la lluita per no estancar-se, per reinventar-se a cada nova proposta, i el Llibre d’hores n’és l’exemple més clar.
Un llibre d’hores «és una manera poètica i refinada de parlar de la vida d’algú», diu l’autora en la introducció confidencial que ens xiuxiueja als lectors, en què parla un conill humanitzat que viu enmig d’una societat d’animals humanitzats. El llibre alterna grans imatges a doble pàgina que recullen moments clau de la vida del protagonista –que semblen els quadres d’un museu– amb pàgines de confecció més austera, on la poesia resideix en el text i en la col·lecció d’estampes que reprodueixen fotografies d’elements i moments essencials.
El llibre d’hores deixa un regust de confidència molt delicada que narra la vida d'una persona humil que estima els éssers del seu voltant i les petites escenes que la conformen, i que sobretot ha acceptat la vida que li ha tocat de viure. Explica la vida humil d’un conillet narrada de forma propera, sincera i poètica, a través d’una literatura precisa i refinada i de les imatges de tota una vida.
Pep Molist. Clijcat / Faristol / AMIC
