L’avi fica uns pantalons i dues camises dins d’una maleta vella per emprendre un viatge oníric. La seva neta, Marianna, l’hi acompanya, i tots dos, com mariners que naveguen per un mar fantasiós, poden tornar a casa quan ell recupera la memòria perduda.

És fàcil caure en la sensibleria quan es parla d’avis i nets; només cal donar un cop d’ull als àlbums –força nombrosos– al voltant d’aquesta temàtica per comprovar que no vaig errat. Aquesta història no hi cau del tot. El recurs de la imatge d’un mar mogut, les onades o el vaixell sense rumb li serveix a l’autora per explicar que la memòria de l’avi se’n va, metàfora que l’il·lustrador representa aprofitant tots els racons de les pàgines dobles amb bon ofici i tècnica acurada. En un intent de vestir la història amb paraules en un to poètic, el text permet que l’artista deixi volar la imaginació, molt lluny, al llarg de les escenes generoses d’elements, de vegades sobrecarregades i amb un joc tipogràfic, com si seguís el moviment de les imatges, que en algunes ocasions dificulta la lectura. Potser el petit lector agrairà el silenci en el desenllaç, quan l’avi i la neta finalment s’abracen.

Com a curiositat, sorprèn la solució adoptada per a la versió anglesa –es tracta d’una  edició bilingüe– darrere la catalana: potser n’hi havia prou reproduint el text sol al final.

Bernat Cormand / ClijCat / AMIC