Encetem un mes de desembre que queda marcat per una data que ens sembla llunyana però que, a poc que ens n’adonem, serà més propera i més trascendental del que pensem. El proper 21 de desembre, un dijous laborable però no lectiu (haurem de fer mans i mànigues, tots plegats) som convocats a unes eleccions que, tot i ser il·legals i il·legítimes, ja que han estat convocades pel «presidente del gobierno», saltant-se la llei, l’Estatut d’Autonomia i la Constitución. Un autèntic cop d’Estat perpretat des de les altes instàncies de l’Estat espanyol. Un cop d’Estat no ja només contra les institucions catalanes, si no un cop d’Estat contra la gent, un cop d’Estat que ja fa temps que dura.

I no, no vull fer un nou memorial de greuges però cal dir, cal recordar (per molt que pesi a equidistants i cagadubtes), que els dos darrers anys, de la brevíssima legislatura al Parlament, han anat aprovant-se una bona colla de lleis destinades a la millora de la situació dels catalans i catalanes que han situat a Catalunya (o ho podrien haver fet) entre els Estats més avançats en matèria de protecció social: la Llei d’impost als dipòsits bancaris, la Llei antidesnonaments i de protecció del Dret a l’Habitatge, la Llei de Pobresa Energètica, la Llei d’Igualtat entre homes i dones, l’Impost sobre Pisos Buits, la Llei de l’Agència de Protecció Social de Catalunya, la Llei del Codi de Consum, la Llei de Comerç, la Llei de l’Audiovisual, la Llei Contra el Canvi Climàtic, la Llei Contra el Fracking, la prohibició de la tauromàquia, i la Llei reguladora de l’Autoconsum cannàbic, lleis i iniciatives que han estat, sistemàticament recorregudes i anul·lades pel Tribunal Constitucional o, directament, via article 155.

Dèiem molts, i diem encara, que la independència havia de ser una eina de progrés social i la realitat, tossuda, ens confirma el que dèiem.

No obstant, el progrés social impulsat des del Parlament ha estat aturat, en sec, per la via del 155, aplicat de tal forma que no només atura el progrés social si no que pretén dur-nos a una autèntica involució. Tot alló que el Tribunal Constitucional no va poder aturar, revertir, ara ho estan fent (o provant de fer) amb el 155. I el «retorn a la legalitat» és un retorn a la dictadura.

L’ensenyament i el model d’immersió lingüística estan, ja, en el punt de mira: persecució dels docents, acusacions d’adoctrinament... són el pa de cada dia. També el dret a la informació es troba en perill: la CCMA és, evidentment, un objectiu i els seus professionals, acusats de parcialitat. I és que drets fonamentals, com el d’expressió, ja han deixat (o gairebé) d’existir: monitorització de les xarxes socials, denúncies, multes i empresonaments per organitzar manifestacions (els primers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), de la mateixa manera que el dret al secret de les comunicacions i la seguretat, fins i tot, el dret a la pròpia vida.

I no satisfets amb això, també pretenen acabar d’aniquilar la nostra economia: boicot al port i l’aeroport de Barcelona, manteniment de mancances flagrants ens infrastructures (rodalies, AVE, corredor del Mediterrani...), decrets per facilitar el trasllat d’empreses, etc.

Però de tot això la culpa és, nostra!! Cínics, sens més. El llenguatge del maltractador és el que apliquen i voler ser lliures, millorar la situació socio-económica de tots els catalans mereix, pel que es veu, el cop del 155.

Ens podem permetre perdre, en quaranta dies, tot el que hem guanyat en quaranta anys? Crec, sincerament, que no. Tenim un dia, una oportunitat, per seguir avançant. Un dia per recuperar el govern, un dia per revertir el cop del 155, un dia, només un dia i el primer de molts, per construir i consolidar la República de Catalunya, una república de tots i per a tots. I aquest dia és el 21 de desembre.

L’alternativa és, ja ho sabem, el retorn a la dictadura.