Europa, de la declaració a les decisions
Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d'entrada, semblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d'europeus. Però resulta que Sibiu és la ciutat on, d'aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l'any que queda per a aquesta trobada s'han de completar un seguit d'etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el 'full de ruta cap a Sibiu' i que inclouen canvis profunds en l'estructura de la Unió per fer-la més democràtica, més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d'ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.
Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d'Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l'inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d'Europa i per això aquest és un bon moment per recordar el que ja hem fet però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d'acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d'elles té unes conseqüències i uns costos.
Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d'acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s'haurà de resoldre d'aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.
Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d'un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d'un veritable Pilar social europeu o la posada en marxa d'una política europea d'immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n'han celebrat més de 500 arreu d'Europa. Jo mateix he participat en més de 50 d'aquests diàlegs arreu de Catalunya, també a Igualada, i he tingut l'oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l'any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d'europeus puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l'oportunitat de fer-nos sentir i deixar clara la nostra tria. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans, responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l'Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l'oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa. Nosaltres decidim com volem arribar a Sibiu.
