La recerca és un dels àmbits on el valor afegit de la Unió és determinant. El finançament de la UE ha permès que equips d'investigadors de diferents països i de diferents disciplines treballin plegats i que hagin fet descobriments impensables si cada estat anés per la seva banda. Per posar només un parell d'exemples, el descobriment d'un nou sistema planetari (Trappist-1) format per set planetes de dimensions molt semblants a les de la Terra que giren al voltant d'una estrella i que poden contenir aigua en la seva superfície; o el descobriment d'un tractament per al càncer de còlon avançat que va liderar el científic català Eduard Batlle han estat possibles gràcies a la inversió que la UE fa en recerca.

Ara que ens trobem davant d'un repte de futur molt important: definir el pressupost de la Unió Europea a llarg termini, és el moment  de convertir les paraules en decisions financeres que donin respostes a les ambicions i prioritats de la Unió. Per això la Comissió proposa destinar 100.000 milions d'euros al programa de recerca i innovació de la UE per al període 2021-2027 i convertir-lo en el més ambiciós de la història de la Unió. La recerca és, doncs, un dels capítols del pressupost que creix, així com també ho fan les inversions cap a la transformació digital, els programes destinats als joves, la política de migració i asil, la seguretat o l'acció exterior.

Catalunya és capdavantera en l'aprofitament dels fons europeus en recerca i innovació, fa uns dies Acció va publicar que és la primera regió europea en captació de fons europeus de l'instrument per a pimes #SME instrument, aquest fons que forma part del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 que ha finançat projectes interessantíssims duts a terme per empreses catalanes com ara el desenvolupament d'un sistema per millorar la rehabilitació mèdica de pacients amb problemes musculars gràcies a uns dispositius portables que permeten que el metge monitoritzi el pacient i li personalitzi i adapti els exercicis de la rehabilitació, o un sistema que permet a les empreses controlar i disminuir la seva despesa energètica. Com veieu, la Comissió Europea inverteix en projectes que no només poden crear creixement i ocupació sinó que també aporten un benefici global per a la societat. També surten d'aquesta partida del pressupost les beques a científics d'alt nivell que duen a terme projectes de recerca disruptius com per exemple el del doctor Albert Tarancón, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que treballa per crear micropiles de combustible d’òxid sòlid, més petites que les monedes d’un cèntim d’euro, que puguin alimentar els dispositius mòbils i que estan cridades a revolucionar la tecnologia dels dispositius mòbils des dels telèfons fins als cotxes elèctrics. Horitzó 2020 també ha finançat grans projectes duts a terme per entitats de diferents països com ara la iniciativa TeSLA liderada per la Universitat Oberta de Catalunya que va permetre desenvolupar un sistema de reconeixement facial i de la veu que permet que els estudiants també es puguin examinar a distància.

Invertir en recerca i innovació és invertir en el nostre futur, i hem demostrat que fer-ho a escala europea aporta uns resultats infinitament millors dels que obtindrien els estats de manera individual. És per aquests dos motius que el pressupost a llarg termini de la UE fa una aposta ferma pel nou programa Horitzó Europa, un programa que està cridat a seguir cultivant èxits en el camp de la recerca i a reforçar el lideratge europeu en el camp de la innovació.