Quan parlem de dones i de la necessitat de reconeixement i  visibilitzar les desigualtats, cal fer una mirada a la historia per justícia i per fer aflorar fets i discursos que al llarg del temps han posat a les dones en darrer terme.

Fa molt poc el Parlament de Catalunya ha liderat un acte de reparació de memòria per a les dones acusades de bruixeria a Catalunya. Un acte necessari per a visualitzar la injustícia deliberada que van partir les dones,  que van ser jutjades, tant als jutjats com a la societat i abocades al desprestigi social per voler mostrar-se davant de la comunitat com a membres de dret. A Catalunya molts d’aquest judicis van ser civils i per tant les acusacions venien de veïns i veïnes, i el poder del poble necessitava que els càstigs dels judicis fossin exemple del que passaria si alguna dona sortia de norma establerta.

La cacera de bruixes, tal i com es coneix, tenia com a objectiu principal relegar a les dones en un paper de submissió i obediència a les normatives socials del moment sota el paraigua del patriarcat. Volien perseguir a aquelles que consideraven “males dones” i castigar-les durament per enviar un missatge exemplificador.

Sota aquest paraigua i amb l’acusació i assassinat de dones hi anaven lligades unes directives secundàries com la instauració de la por així com la crida a l’obediència si no volien veure’s immerses en aquest judici parcial i masclista. Normalment les dones acusades eren velles, vídues i amb capacitats de coneixement que alteraven l’ordre social del moment.

Els estudis que parlen de bruixeria, amb mirades més neutrals, analitzen la gran capacitat de jutjar i acusar a les dones que vivien en l’exclusió i amb molta precarietat. Normalment sense família i sense descendents, vivien en entorns rurals i les baronies i tribunals locals percebien com un perill les seves llibertats per tal que no fossin exemple per a la resta. Alhora permetia que si aquestes dones perdien les terres, algun baró podia apropiar-se lliurement.

La vellesa indicava manca de capacitat per a treballar les terres i donava lloc a pobresa i a situacions d’extrema necessitat. Dones que enfadades, amb raó, potser maleïen i protestaven contra les injustícies i el desemparament forçat i aquest era l’exemple que volien sufocar.

I la saviesa era un altre tret a apaivagar ja que moltes dones que van ser  jutjades tenien coneixements remeiers, llevadores que eren referents a la comunitat i que es van convertir en un enemic clau en aquelles societats tant rurals a on calia subordinar al conjunt de les dones.

El prestigi i la validació a la comunitat d’aquestes dones van provocar la necessitat de “demonitzar” a aquestes referents atorgant poders tals com provocar aiguats o causar la mort a persones del poble ja que els seus coneixements els lligaven a poders màgics, a la bruixeria. Calia tallar la independència i castigar els actes que les validaven amb aquest reconeixement social.

Al llarg de la nostra història s’ha lligat a la bruixeria el concepte de maldat. Des de la faula i el conte fins a la història escrita sota la mirada del referent històric del moment, home blanc i de classe social alta.

La invisibilització durant anys de les dones víctimes de falsos judicis, doblement jutjades, tant als tribunals com a la societat, altres vegades sota l’empara de la inquisició, fets que van dur a la vexació i a vegades a l’assassinat de moltes dones, posen més en relleu la necessitat d’analitzar la història amb la mirada de l’altre, de la nostra mirada.  No podem tornar enrere, no ens ho podem permetre.