Cal tornar a tenir vida als carrers. Viure i compartir amb les veïnes i veïns el mateix espai, tenir pisos rehabilitats i amb l’opció de convertir-los en llars, comerços que donin feina i negoci al nostre carrer, al nostre barri. Estem en un moment que cal revertir. Cal que anem un pas endavant  i mirem cap al futur que volem incloent una transformació dels carrers que necessiten ser més habitables i habitats.

Una oportunitat si agafem la realitat i analitzem la vulnerabilitat de cada barri, les mancances i fortaleses que dona el territori i sobretot, la seva gent.

La degradació de barris és evident i sobretot, queda molt clar en quins sectors de la ciutat hi ha situacions més desfavorides que porten a realitats socials invisilitzades. La vulnerabilitat urbana ens porta a un anàlisi de la situació del habitatge però indica que cal tenir en compte l’entorn que l’envolta.

Les polítiques cal dirigir-les a pal·liar, en primer lloc, els problemes urgents com l’oferta assequible d’habitatge per a poder erradicar aquesta mancança i paral·lelament establir quines línies d’acció cal treballar en un futur immediat. Línies d’acció que han d’anar dirigides a la mobilitat inclusiva, a la generació d’activitat econòmica en els barris, a promoure activitats comunitàries, etc.

Plans estratègics a on es treballi per a intervenir amb mirada social, econòmica, comunitària i de regeneració urbana del barri en concret. I no cal inventar res, hi ha molts projectes que s’han dut a terme en poblacions similars arreu del país mitjançant la Llei de Barris. Projectes a on la comunitat i la transformació del barri han estat eixos principals i alhora han desenvolupat dinàmiques excel·lents que han continuat en el temps.

La mirada ha de ser social: els barris a on hi ha més degradació acaben essent els que tenen famílies amb problemes econòmics greus ja que no poden permetre’s cap alternativa. La vulnerabilitat urbana ens guia també en aquest sentit, ens dona la diagnosi social del barri i permet poder establir línies de treball per a revertir situacions d’atur, conèixer les necessitats en mobilitat i accessibilitat reals, en serveis.

Econòmica: Plans d’inserció laboral per a la població incrementant la mirada en aturats de llarga durada i/o persones amb jornades més precàries on majoritàriament tenim les dones com a principals afectades ja que tenen responsabilitats de cura de l’entorn familiar, projectes per a joves incloent treball i formació.

Comunitària en revalidar la vida dels barris. Cal que la participació ciutadana sigui una eina amb doble vessant. Cal escoltar a la gent i alhora promoure espais a on el debat sigui una oportunitat de intercanvi de sensacions i de poder copsar el que es viu al carrer. Les polítiques han d’anar dirigides a actuar sobre realitats. El sentiment de pertinença es treballa des de el carrer, ens volem sentir parts d’un tot.

I com sumatori, la mirada transversal la dona el concepte de Regeneració Urbana: L’anàlisi inclou la necessitat de transformació que requereix el barri amb mirada de futur i tenint en compte totes les variables amb una mirada transversal ja que qualsevol acció ha de poder revertir en la resta.

La Transformació urbana ha de ser resultat d’un model de ciutat que vetlli per les necessitats detectades i especificades en aquestes línies, i alhora ha de tenir una visió de ciutat més enllà en el temps. Ha de tenir una mirada de futur inclusiu, ecològic i feminista i ha d’entendre la nostra ciutat com un tot, crear sinèrgies i dinàmiques internes que permetin el sentiment de ser veïna d’una ciutat que ens té en compte a totes i tots.