Hauria de ser molt senzill

Hauria de ser molt senzill: que tothom es quedés a casa i que els Domina de torn firmessin i fessin firmar tots els decrets que els plagués. Però, no n'és gens de senzill. Perquè sense cobertura econòmica, les persones han de sortir de casa per anar a treballar, encara que sortir vulgui dir jugar-se la vida, la seva i la dels seus familiars, i contribuir involuntàriament al fet que la pandèmia del Covid-19 s'allargui en el temps i anem de rebrot a rebrot i de confinament a confinament, com si juguéssim a una oca macabra.

La comunitat científica internacional adverteix que som davant d'un virus nou. Compten amb l'experiència d'anys d'investigar d'altres coronavirus i aquest coneixement els permet predir-ne comportaments, però sense extreure'n cap certesa. Vol dir que encara no són capaços de determinar ni quin grau d'immunitat adquireixen les persones que ja l'han passat, ni quins danys els provoca o quines seqüeles els deixarà o quins òrgans afecta, per exemple.

També anuncien que fins que no hi hagi una vacuna a l'abast de tothom, no es podrà recuperar la vida tal com la vivíem i la teníem entesa fins fa un mes i mig a penes. Mentre no hi hagi aquella vacuna, caldrà mantenir les mesures d'higiene i de protecció individuals i col·lectives i un aïllament social més o menys sever, però estricte i rigorós.

I no obstat, fa l'efecte que s'actuï com si fóssim davant d'un entrebanc que dura una mica més del que es preveia i es volia, però que passarà avall d'aquí unes poques setmanes i tal dia farà un malson. Com si fos una crisi sanitària greu, això sí, és clar, que tindrà conseqüències econòmiques greus, això sí, és clar i sobretot, però que passarà com passen totes les crisis, amb unes persones que s'enfonsen, què hi farem, i unes altres que suren i se'n beneficien, que així és la vida en el sistema que ens hem donat (ens han imposat).

Sí, és una crisi sanitària. I sí, és una crisi econòmica. Qui ho pot negar! Però no és només una crisi sanitària i econòmica. És una crisi humanitària d'unes dimensions colossals que encara no som capaços d'avaluar perquè hi som al bell mig i no disposem de la perspectiva necessària per analitzar-la, però no deu ser agosarat aventurar que tindrà conseqüències polítiques, socials i culturals, també.

És clar que tot hauria de ser tan senzill com que tothom es quedés a casa i que els governs garantissin a tothom que a final de mes els arribaran els diners que els calen per viure dignament. Si el mon no fos del Domina, és clar, i en els pecats no hi tinguéssim la penitència. I si quan en despertéssim el dinosaure no fos encara allí.