La política en temps de coronavirus
Publicat a Des de l’Alta Segarra per Jordi Badia
La política en temps de coronavirus
A vegades, la política esdevé l’art del ja t’ho faràs tu amb els teus veïns. Aquests dies en poden ser un exemple. Posem el cas de les piscines municipals i els casals d’estiu. Els Ajuntaments hem de prendre decisions, sobre si obrir-les o no i sobre si fer-ne o no. I anem tard, perquè les licitacions i les contraccions dels serveis que calen per fer-les funcionar, socorristes, servei de bar, etcètera, ja fa setmanes que haurien d’estar enllestides.
Els Ajuntaments esperaríem ordres clares sobre què decidir i que es fixés una posició comuna perquè hi ha el perill de convertir l’estiu en un campi qui pugui ingestionable i incomprensible pels ciutadans. Perquè si un poble decideix que no obre la seva piscina per prudència o perquè li resulta inviable fer-ho, traslladarà una pressió insuportable a la piscina del poble veí que ha decidit d’obrir, per les raons que sigui, igualment legítimes.
El que tenim ara mateix són unes recomanacions del ministeri de Sanitat que són raonables en termes de prevenció dels contagis, però que són impossibles de dur a la pràctica. Vull dir que una cosa és escriure normes i fer gràfics de comportament i tot això, i una altra posar-les a la pràctica. Ens diuen que caldrà prendre la temperatura dels usuaris abans d’entrar, que s’haurà de limitar l’aforament a la meitat, que la distància de dos metres s’haurà de mantenir dins i fora de l’aigua, que a l’aigua no s’hi podrà jugar, ni esquitxar ni fer el que es va fer a les piscines a l’estiu... a banda, és clar, de netejar i desinfectar constantment.
Això sí, abans d’enviar-nos aquestes normes, ja es van afanyar a escampar un informe del CSIC (posar un científic sempre queda bé i dona solidesa) que afirmava que el bitxo que ens té en escac no es transmet per l’aigua de les piscines i del mar, perquè el clor i la sal se’l cruspeixen. Ja ens ho creiem, però és que aquest no és el problema.
El problema és que les condicions en què s’han d’obrir les piscines –o els casals d’estiu– no es poden complir. La política reclama coratge per adoptar les decisions, encara que no siguin populars.
No hi ha cap nova normalitat possible. Perquè la normalitat, o és normal, o no és normalitat. No ens podem refugiar en eufemismes com si fóssim estruços que amaguen el cap a veure si escampa el perill o el bitxo escull una altra presa, perquè la realitat no desapareixerà per més que no ens la mirem o no la vulguem afrontar. El virus seguirà contagiant-nos i matant-nos mentre no hi hagi una vacuna o, com a mínim, un medicament que l’aturi. Les decisions s’haurien de prendre a partir d’aquesta certesa i cadascuna en el nivell que li correspon.
Altres articles de Jordi Badia
6 Comentaris
Jordi, he llegit el teu article amb l’esperança de que, si més no en els governs locals, trobar una mica més de cooperació i lleialtat entre governs per portar més assossec ... Llegir més entre el poble de a peu, que falta ens fa en aquest moment tant complicat, en mig de la pugna política diària i les informacions contradictòries de “ells ho farien diferents” i “fins i tor millor”, que només fan alimentar la confusió, l’ansietat i altres malalties, físiques i mentals, que s’anuncien per més endavant com efectes secundaris.
En aquest sentit, agraeixo els opinions del Dr. Antoni Trilla, en les entrevistes que cada dia al matí l’hi fa Mónica Tarribas en Catalunya Radio, per la seva prudència i ponderació, en el sentit de que es tracta de un pandèmia desconeguda i complexa, en el la qual concorren molts factors (sanitàries, però també econòmics i socials que afecten de forma molt diferent a persones i grups, alguns molt vulnerables) en que cada dia s’està aprenent de com afrontar-la, per determinar instruccions i recomanacions, però que finalment el que més compte és la responsabilitat individual de les persones per evitar la propagació del virus i els seves conseqüències.
Per això crec que és essencial, especialment pels polítics en tots els nivells i el mitjans de comunicació, no contribuir a la confusió, si no tot el contrari
I pel que fa a la definició amb que comença l’article: “la política esdevé l’art del ja t’ho faràs tu amb els teus veïns”, encara que digui que només a vegades, tampoc estic; sempre havia entès que LA POLÍTICA ÉS L’ART DE ALLÒ POSSIBLE.
En aquest sentit recomano l’article https://www.centropsicoanaliticomadrid.com/publicaciones/revista/numero-32/la-politica-se-define-como-el-arte-de-lo-posible/ del psiquiatra Alfredo Espinosa, que conté afirmacions referides al seu pas pel parlament basc i que ben bé es podrien aplicar ara:
“LA TÁCTICA SE HA ORIENTADO HACIA EL DESGASTE DEL CONTRARIO, EL ENEMIGO AL QUE COMBATIR, EN VEZ DEL ADVERSARIO CON EL QUE TRABAJAR DEFENDIENDO LA IDEOLOGÍA DE CADA CUAL PERO CON UN OBJETIVO PRIMORDIAL, EL BIEN COMÚN, Y ESTÁ PROLONGANDO UNA SITUACIÓN QUE ESTÁ CANSANDO A LA CIUDADANÍA.
.
Tant debò tots el polítics dels diversos grups tinguessin la segona orientació, la del bé comú, si més no el de la gran majoria i especialment els col·lectius més vulnerable, independentment de les ideologies, en tots els nivells de governança, començant el més propers, els ajuntaments i en estreta col.laboració i lleialtat amb els òrgans superiors.
“La política en temps de coronavirus” és un article d’opinió o no? Ja sabem que el s.r Badia sap molt d’escriure i que aquesta vegada fins i tot a fet l’esforç de baixar el nivell del... Llegir més seu llenguatge a un més col·loquial i entenedor per arribar a tothom, fantàstic.
En aquest article l’ Alcalde de Calaf intenta justificar el que encara no ha dit obertament a la població. S’obrirà la piscina de Calaf aquest estiu? O és massa complicat?
Sr. Badia, per tota la població de Calaf i d’arreu ha estat i és complicat obrir els negocis i intentar de retornar a la “nostra vida”, que no “nova normalitat” -en això estic d’acord amb vostè-. Tots hi hem de posar el coll, hem de fer inversions, hem de fer protocols d’actuació, hem de fer, fins i tot, de policies dels clients, avisant-los, explicant això si, això no... i tots ho estem fent o intentant de fer amb el màxim de cura possible per seguir endavant i donar servei a la resta de veïns i població en general. Ja sabem que son temps difícils per a tothom i que el Ministeri de Sanitat dona ordres, de vegades, fins i tot contradictòries, a última hora, si, certament, però tant pels ajuntaments, pels comerciants, pels programadors d’espectacles com pel turisme rural... son temps difícils i convulsos, si!!!, per a tothom, tothom; però tots hi hem de posar el coll i intentar de fer el màxim per minimitzar l’impacte sobre la població.
Em pregunto: un ajuntament que té molts més recursos que la població en general, tant en personal com en diners, que té mecanismes legals per resoldre problemes d’urgència, no pot organitzar-se per tal de poder obrir la piscina, i donar una glopada d’aire fresc, de llibertat, de divertiment a la població? O s’estima més que els joves i no joves de Calaf marxin i facin quilometres i/o s’arrisquin a banyar-se en rius o pantans?, perquè és clar que algun altre ajuntament obrirà les piscines, ja que és un servei públic i, m’atreviria a dir, que a secà és gairebé un servei públic essencial a l’estiu.
Angelina Salut
Penso que el coratge també s’ha de tenir per intentar donar o mantenir un servei amb les mesures de seguretat corresponents. El més fàcil és dir que no es pot fer i treure’s el problema de... Llegir més sobre i no em sembla just.
Jordi Badia Perea
La Guàrdia Pilosa (Pujalt)
1 de juliol 2020.09:04h
Sobre coratge, és possible que cadascú en tingui una visió matisada sobre la definició acadèmica. Per tant, no hi entraré. No obstant, a vegades el més fàcil és fer el que la majoria vol que... Llegir més es faci i no el que creus que has de fer per al bé de tothom. Ara, el que sí que responc és l’acusació de no fer res. A Calaf, vam mantenir el mercat quan la majoria de municipis el van tancar. Ho vam fer perquè vam creure que tancar-lo del tot significava abocar les persones a comprar e a les botigues i supermercats, fet que afavoriria les aglomeracions en llocs tancats. Vam restringir-lo a les parades d’alimentació, les bàsiques, i vam aprofitar tot el Raval per poder-les espaiar i que les cues permetessin mantenir les distàncies de seguretat. També vam vigilar que les parades complissin les normes d’higiene per a la seguretat de tots els clients. I també vam obrir el primer dia la llar d’infants,d esprés de fer una enquesta amb els usuaris per saber quants infants en durien i poder adaptar les aules i les mestres. Creiem que la llar d’infants és un servei essencial per a les famílies. En canvi, pensem que la piscina no és un servei essencial i que obrir-la en les actuals condicions, primer, no podrem garantir les mesures de control que es demanen; segon, tenim un deure amb la salut pública dels nostres veïns i la piscina, per la seva naturales lúdica, és un espai d’algomeració i contacte inevitable; i, tercer, els diners que ens costaria obrir-la els necessitarem per incrementar les ajudes socials i per pal·liar la pèrdua d’ingressos. Sabem que hi ha municipis que ho han fet al revés, han obert la piscina i han tancat la llar d’infants. És més popular, sí, però nosaltres creiem que en aquests moments s’ha de vetllar i prioritzar la salut dels veïns.
Vuldria sepiguer si sobrira ho no gracies
Enric
Solsona
27 de maig 2020.01:03h
Brillant article. Els alcaldes de la Comca d Odena n haurien de prendre nota perquè fan tot el contrari.
Els sanitaris diuen que estan esgotats i no podrien fer cas a una segona ona de contagis.... Llegir més Porten jornades maratonianes als peus.
On calia imposar rigor, prudència i sentit comú els alcaldes de la Conca han posat tres marxes mes que la majoria s alcaldes del país.
Després demanarem zona catrastrofica, apaludirem els sanitaris i demés.
Mes Jordi Badies i menys alcaldes irresponsables!