Futur i empresa sí, però quins?
Publicat a Salve Can Titó per SALVEM CAN TITÓFutur i empresa sí, però quins?
La setmana passada es va fer públic un nou manifest titulat “Volem futur, volem empresa” que defensa el que en diuen “sòl industrial de gran format” com a solució a la crisi econòmica que patim aquí i arreu. El manifest és nou però els arguments són els mateixos que hem sentit moltes vegades. L’autoria del manifest és de la CUMA (Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’Anoia) i això, que pot semblar una novetat, tampoc ho és, perquè aquesta comissió depèn de la Unió Empresarial de l’Anoia i està formada per moltes de les entitats de la nova Aliança per la Conca, que fa poc va fer un acte per insistir en els mateixos arguments poligoners (arguments que repetien els de la UEA, idèntics als de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena). Resumint: més o menys els mateixos diuen exactament el mateix.
Abans de continuar, cal dir que la CUMA ha fet una bona feina amb el seu “Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia”, presentat fa poc al Fòrum de la UEA, que també cal elogiar pel seu interès i la qualitat de les intervencions.
Tot i així, sorprèn que aquest Llibre Blanc parli molt de mobilitat donant un munt de dades que demostren les mancances de la comarca (tren, transport públic...) i, en canvi, quan tracta del sòl industrial digui que cal oferir grans parcel·les per cobrir una necessitat que no justifica amb cap dada: ens ho hem de creure i prou.
Com és lògic, el gran argument dels poligoners és que cal fer alguna cosa contra l’atur, una idea amb la qual tots estem d’acord. Però segons la CUMA, “el que abans només era una opció ara és l’única sortida: atraure empreses grans.” Ara bé, actualment a Europa es construeixen poquíssimes grans fàbriques i, per tant, quan parlem de grans extensions industrials estem parlant de logística.
Aquí voldria remarcar que en la seva intervenció al Fòrum de la UEA, un expert com és Pere Macias va dir: “El territori de l’Anoia és massa valuós perquè la logística el consumeixi. La logística consumeix massa territori. Jo no apostaria per la logística.” Les empreses logístiques necessiten naus que ocupen grans extensions de terreny. A més, la logística és un sector on la robotització avança molt i per això la relació de llocs de treball per espai ocupat és cada cop més baixa. L’empresa Doga ha obert fa poc a Castellolí un centre logístic de 5.200 metres quadrats on treballen una vintena de persones. Al centre logístic d’Abacus a Vilanova, d’uns 25.000 metres quadrats, n’hi treballen un centenar. En tots dos casos la proporció és d’uns 250 metres quadrats per treballador. Certament, la logística ocupa molt pels llocs de treball que crea.
Un altra cosa: en aquestes naus logístiques, la gran majoria de llocs de treball són de baixa qualificació. Per tant, sembla que l’ocupació de qualitat que reclama el nou manifest no vindrà d’aquí. És més, el sector de la logística està vivint una devaluació salarial i, si es fes realitat el somni d’alguns poligoners i vingués a instal·lar-se a la conca d’Òdena un gegant com Amazon, la baixada de sous s’accentuaria, que és el que passa a les zones on s’estableix aquesta empresa.
En definitiva, és evident que cal fer alguna cosa –més ben dit, moltes coses– per resoldre el problema de l’atur, però el “sòl industrial de gran format” potser no és una solució tan bona com alguns creuen i ens volen fer creure. En comptes d’incentivar la vinguda d’empreses que crearien alguns llocs de treball però ens perjudicarien a tots, valdria més que els captadors d’inversions apuntessin cap a altres sectors amb necessitats de sòl més modestes que permetessin omplir parcel·les buides o reutilitzar terrenys industrials abandonats.
Joan Mateu Besançon
Membre de Salvem Can Titó
Eduard Ruiz
Igualada
16 de novembre 2020.08:24h
Joan, m’he llegit el MANIFEST PEL FUTUR INDUSTRIAL, EMPRESARIAL I SOCIAL DE L’ANOIA amb deteniment (és un tema que em preocupa i, en cert sentit m’ocupa participant en el debat des... Llegir més de les meves possibilitats limitades).
Estic d’acord en moltes de les teves consideracions, però crec que, amb la bandera de SALVEM CAN TITÓ pel davant, però no en la conclusió principal: en desacreditar el reivindicar “parcel·les grans” per part de la CUMA, que presenta el 16 punts del MANIFEST amb l’expressió “CONVENÇUTS DE LA NECESSITAT DE SÒL INDUSTRIAL DE GRAN FORMAT” ( i que segueix “I DE TREBALLAR-HI DES DEL CONSENS”).
Es tracta de una reserva (també de “PARCELES D GRAN FORMAT”), una oportunitat, en un mol competitiu, també territorial, per atraure inversions. Val a dir que en el punt 6 del MANIFESTA (val la pena llegir també els punts següents) exposa:
6. Que un pla director com el PDUAECO és una reserva de sòl a llarg termini que només es desenvoluparà en cas de tenir inversions compromeses i no es construirà un polígon buit. Determina uns espais i els deixa apunt urbanísticament perquè puguin acollir activitats empresarials que s’adaptin a les necessitats del moment.
Recordem que l’impuls a la redacció d’aquests plans directors urbanístics (PDU) s’emmarca en la voluntat del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT d’aprofitar les eines del planejament urbanístic per ESTIMULAR POLS ESTRATÈGICS, SECTORS D’ACTIVITAT LOCAL I POTENCIAR RECURSOS NATURALS PEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL. Aquest estímul es duu a terme mitjançant plans directors urbanístics, que PERMETEN UNA VISIÓ SUPRAMUNICIPAL I UNA RÀPIDA TRAMITACIÓ.
Cal dotar al territori de les condicions que permetin el desenvolupament d’actuacions que es puguin considerar estratègiques ateses les seves potencialitats de dinamització econòmica i la capacitat de projecció internacional del país.
En les comarques centrals només estan en curs 3: el de la CONCA D’ODENA, el de LA PLANA DE VIC, i, en part, el D’ENOTURISMES d’aplicació en els territoris compresos en les deu Denominacions d’Origen (DO) catalanes. Val la pena aprofitar l’ocasió, naturalment des de el CONSENS.
“TREBALLAR-HI DES DEL CONSENS”. Sembla que i ha un consens generalitzat de que la INDÚSTRIA, I ELS SERVEIS VINCULATS A LA INDÚSTRIA, és la única activitat que pot generar riquesa, ocupació de llocs de qualitat i benestar, fomentant les condicions para recuperar indústries deslocalitzades i crear de noves més innovadores i eficients, tal com s’ha posat de manifest en diferents instàncies internacionals i nacionals, de forma reiterada i especialment arran de la greu crisi sanitària, i de retruc econòmica i social, que estem patim.
Un del darrers, el Comunicat el de la Comissió Europea, del 25/5/2020: EL MOMENTO DE EUROPA: REPARAR LOS DAÑOS Y PREPARAR EL FUTURO PARA LA PRÓXIMA GENERACIÓN
I mentre tant els nostres polítics i organitzacions de la Conca d’Òdena incapaços de posar-se d’acord , de CONSENSUAR, per crear les condicions (urbanístiques, infraestructures, formatives i estímuls varis) per consolidar la INDUSTRIA existent i atraure noves inversions, pensant també per la propera generació, tot aprofitant l’excel.lent situació al “rebufo” (que no al rebuf) de l’àrea metropolitana de Barcelona, i treballar amb la promoció de uns usos industrials, que respectin la seguretat i salut de les persones i el medi ambient. compatibles també amb un “desenvolupament econòmic basat en usos agrícoles, d’oci i lleure” que alguns col.lectius proposen i defensen legítimament,
Val a dir que en la comarca crec que tenim altres mancances importants per recuperar la vitalitat industrial de l’Anoia perduda (recordem que a Igualada se l’hi va denominar la “Detroit Catalana”), que ens tindrem de “posar les piles” i corregir. Però això serà objecte de altres debats. De moment el PDUAECO és un dels pilars essencials, que no podem construir feble amb el perill de que tota la “construcció” (del model d’activitat industrial, respectuós amb la seguretat i salut de les persones i el medi ambient, l de qualitat i sostingut) o no s’aixequi o s’ensorri en quatre dies, en un mon global i molt competitiu.
UN ALTRE “TREN”, UN ALTRE OPORTUNITAT PERDUDA, que afectarà a les properes generacions, que lamentarem quan sigui massa tard ?