Faltes d’ortografia?

Jo em pensava que ja no existia això de l’ortografia, però m’han fet adonar  que era un malpensat. Existeix. I tant que existeix! i a més, un alt percentatge d’alumnes de l’ESO la suspenen.

És possible que alguns d’aquests alumnes amb deficiències ortogràfiques tinguin també mancances en altres matèries, com la lectura. Això voldria dir que s'ha arribat a aquest nivell sense saber llegir i escriure correctament. Caldria que ens ho féssim mirar. Tot i així, assistiran encara alguns anys més a classe i obtindran algun títol. Potser passaran uns anys més sense fer res. Bé, sí, tocant allò que no sona al professor, impedint que els companys aprenguin i desprestigiant encara més els títols. Dit sigui de passada, títols que ja estan prou desprestigiats i tenir-ne segons quins avui en dia no vol dir res, doncs es poden aconseguir també amb hores d’escalfament d’una cadira i amb la tendra actuació de tècnics educatius (eufemisme) dels quals tots els centres disposen.

Però un cop detectat el problema, que francament ha costat massa a ser detectat, s’hi ha buscat solució i això està molt bé.

Estem al segle XXI i la solució ha d’estar d’acord amb els temps actuals. No! no regalarem un corrector ortogràfic per al word a cada alumne. No! No farem aprendre de memòria regles d’ortografia, doncs això podria ser considerat maltractament (psicològic).

La solució està a fer llegir.

Hi estic d’acord i així en traiem profit per dues bandes: lectura i ortografia. Quan l’alumne tingui una estona entre tele, whatsapp, internet i els amics, pot aprofitar i llegir aquella novel·la que sempre li ha cridat l’atenció.

Em diuen però que això no va per aquí. Aquests alumnes ortogràficament deficients aprendran l’ortografia llegint per exemple el menú d’un restaurant,...

I jo que m’havia fet la il·lusió  que almenys llegirien el llibre de les receptes de cuina de la Riera i ni això.

Ara és quan definitivament m’adono  que no estic sent objectiu. Qui sap si aquest mètode, de ben segur aplaudit per psicopedagogs i d’altres experts, no és un bon mètode? Podria ser-ho, efectivament, però a què no són capaços després d’aplicar-lo, de fer un examen en  què si es fan més de tres faltes (o de cinc o de vint) l’alumne no passi de curs?

I és clar que no! (Nada más que decir, como decía aquel futbolero)