Quin és el motiu pel qual els bacteris que han envaït un cos poden arribar a matar-lo,  tot i que d’aquesta forma perden també la seva vida?

El motiu és el mateix que porta a moltes plantes a desenvolupar milers de llavors:  preval  la perpetuació de l’espècie i  la manera d’aconseguir aquesta perpetuació és tenint una descendència gran i esperar que d’aquesta descendència puguin sobreviure alguns individus que hauran de prosseguir amb el mateix objectiu.

Perpetuar l’espècie també és propi dels éssers humans. La frase “creixeu i multipliqueu-vos”, tot i que alguns hi veuran un sentit estrictament religiós,  expressa perfectament aquesta idea.

Segurament que moltes de les coses que la humanitat fa, porten a aquest destí. Algunes conscientment i d’altres no tant. Està clar que igual com fa lel bacteri, l’home és capaç de destruir  el seu propi hàbitat i ho faria sense límits si no fos perquè hi ha algú que pensa en els descendents: –quin món deixarem als nostres fills i néts- encarregats de perpetuar la nostra espècie?

Tot i que sembli un acudit, es parla de forma més o menys seriosa d’enviar colònies d’humans al planeta Mart. Quina bestiesa? No ho sé, però explícitament hi ha més d’un científic que ha parlat clarament que la colonització d’altres planetes és una fita obligada perquè a la llarga, la nostra espècie pugui sobreviure (la nostra espècie i alguna altra, afegiria jo). Sembla ben bé un acudit, com deia, però posa en evidència que de forma més o menys conscient, preocupa el fet que en un futur la nostra espècie pugui desaparèixer.

El comportament humà no és exactament el del bacteri maligne. Les parelles, per motius diversos, no tenen, en general, el nombre elevat de fills que es tenien abans, però tot i així, aquesta idea de perpetuació no ha perdut el seu sentit,encara que es pretén aconseguir-ho de forma diferent.

 La nostra supervivència es pot veure sota dos punts de vista diferents: Per un costat podem parlar de la supervivència de l’espècie que, descartada l’opció de criar com els conills,  ens pot portar a emprendre accions  solidàries, a voluntariats, a treballar per la igualtat,...  i per un altre costat, tenim la supervivència personal, que tracta que cada cop més individus volen, en certa forma, ser perpetuadors de si mateixos, a costa del que sigui, fins i tot de la seva pròpia espècie. Aquests no arriben ni a l’alçada del bacteri. D’aquests n’hi ha molts!