Fa tot just quinze dies pels mòbils dels pagesos de la comarca corrien imatges de caire positiu, alegres, dignes... Imatges de tractors nets, guarnits amb senyeres i estelades, circulant per les carreteres, travessant comarques i viles, arribant al bell mig del cap i casal. Imatges de voreres concorregudes mentre passaven els tractors, i de gent aplaudint i animant el pas dels pagesos en corrua. Un forner del carrer de Sants que atura un tractor i obsequia la jove parella que hi anava amb un pa amb forma de tractor, dient-los que ell no podria fer de forner sense el treball dels pagesos. Imatges d'alcaldes i regidors de molts pobles i ciutats que rebien la marxa pagesa en passar pel seu municipi; i la mateixa alcaldessa de Barcelona donant la benvinguda als pagesos a la capital, i animant-nos a continuar amb la nostra feina. Imatges de tractors de tornada cap a casa, passant pel túnel del Bruc, amb l'alegria a la cara d'haver aconseguit un repte, d'haver viscut una mobilització històrica. I no pas sense esforç; la xarxa que anàvem teixint pagesos de tot el país dijous i divendres per confluir a Barcelona, es va anar desfilant el dissabte a la tarda fins que ben entrada la nit, i en algun cas de matinada, cada un dels pagesos amb el seu tractor van fer cap a casa. Cap accident, algun petit incident, i la satisfacció d'aconseguir el repte d'anar a Barcelona amb tractor. Algú em preguntava uns dies abans: Aquesta mobilització és a la catalana o a la francesa? A la catalana!, amb la rialla a la cara i buscant de fer aliats i no emprenyar massa. Sempre queda el dubte de la repercussió social de tot un sector que es vol reivindicar i reclama dignitat, mobilitzant-se en positiu: Més de cinc-cents tractors i cinc mil persones, i trenta segons al telenotícies vespre. Ja només manca veure resultats positius en les nostres reivindicacions i propostes.

Fa tot just set dies pels mòbils dels pagesos de la comarca corrien imatges molestes, indignes, que van fer renegar a més d'un. Imatges de rodades fetes per un vehicle derrapant damunt un camp de sembrat. Aquest cop era a Castellolí, però passa a qualsevol lloc. El dany econòmic pot ser quantificat amb un valor relativament baix. Però el dany moral no es pot quantificar, i el sentiment d'impotència i ràbia es transforma en indignació. Imatges com aquestes, de destrosses als nostres camps les veiem dia per altre, al mòbil o en directe, provocades pels senglars, amb la mateixa impotència i indignació.

La marxa pagesa ha estat un clam a les administracions, al conjunt de la ciutadania i al sector pagès reclamant dignitat. Només amb la implicació de tots, cercant un major coneixement del món agrari que ens envolta, per assolir-ne un millor reconeixement, només així, aconseguirem el respecte i la dignitat que reclamem. A la catalana.

Tenim molta feina per fer.Tenim molta feina per fer.