El dijous passat, dia 1, en el Consell Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya que va tenir lloc a la Casa de l’Agricultura de Barcelona, es va prendre la decisió de convocar una marxa de tractors des de tots els punts de Catalunya fins a Barcelona, per acabar allà amb una manifestació el proper 28 de gener.

El Consell Nacional es reuneix mensualment des de fa més de quaranta anys, i és el màxim òrgan de presa de decisions entre congressos i assemblees. Allí es reuneixen els delegats comarcals amb la Comissió Permanent nacional i els responsables dels diferents sectors de producció. Hi ha debat, i és on la informació corre del nivell comarcal al nacional, i a l’inrevés. Després a les comarques es reuniran els consells comarcals i la informació seguirà el seu curs...

No és nou d’ara, però d’un temps ençà no hi ha reunió o trobada de pagesos que no es comenti un greuge, un fet puntual que ha passat a algun pagès, que afecta el respecte o la dignitat de qui s’hi troba, i de retruc se’n sent tota la pagesia.

Hi ha fets d’origen natural: poca pluja, massa pluja, sequera, pedregada o ventada, que s’afronten amb resignació i han cultivat el tòpic que el pagès sempre plora.

Hi ha fets d’origen animal, com els danys que provoquen els conills en algunes planes, cabirols i cérvols en zones de muntanya, i els senglars arreu del país, que fan que el pagès estigui emprenyat.

Hi ha fets d’origen humà, en la majoria de casos sense mala fe, per desconeixement, que provoquen tristesa. Com un grup de nens i professors asseguts al mig d’un camp de sembrat creguts que seuen damunt l’herba d’un prat.

Hi ha fets d’origen humà on el dany és major, o hi ha intenció de fer-lo, i la reacció del pagès és la indignació. Algunes obligacions de l’administració entrarien aquí però això és capítol a part. Parlo de vehicles dins els camps, mals aterratges de globus, productes collits per qui no n’és amo i frases fetes com “el camp és de tots” o “això no val res”.

Sota el lema lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia es vol fer ressò del malestar de tot un col·lectiu, denunciar-ne les causes i proposar-hi solucions. El manifest de la Unió de Pagesos exposa aquest malestar recurrent en sis punts, dels quals n’esmento uns exemples...

-Fa pocs dies al Berguedà uns boletaires que van passar una tanca sense fer cap cas dels rètols que avisaven de la presència de bestiar van ser envestits per una vaca, uns agents rurals desbordats pels fets, i tot plegat, va acabar amb el sacrifici de la vaca i el greuge d’un ramader. Fins i tot en Quim Monzó se’n fa ressò en un article (massa micofília).

-En les darreres reunions de treball que el Departament d’Agricultura ha organitzat per a diversos sectors de producció, la Unió de Pagesos no hi ha estat convocada tot i representar dos terços de la pagesia catalana segons les eleccions del passat mes de febrer.

-Els productors d’avellanes veuen com el preu que reben per la seva collita és més baix que el que reben els productors turcs o italians.

-Els ramaders ecològics de muntanya han vist retallats els ajuts que reben a més de la meitat tot i que hi ha una resolució del Parlament de Catalunya que els considera una prioritat, per ser ecològics, i per ser de muntanya. Fa de mal competir amb l’altre banda del Pirineu...

-Els camps de conreu propers a Montserrat estan arrabassats pels senglars perquè és un espai natural protegit i s’hi fan poques batudes de caça.

-El projecte de l’eix ferroviari transversal va fer una reserva de sòl gratuïta que afecta finques durant vint-i-cinc anys, i després de tant de temps, si mai es fa seguirà un traçat diferent al projectat.

És per això que la Unió de Pagesos fa un clam a la pagesia per tal que s’adhereixi a la marxa per la dignitat, i es concentri a Barcelona el dia 28 de gener per a defensar-la.

És per això que la Unió de Pagesos fa un clam a la societat catalana perquè prengui consciència que cal un major grau de coneixement de la realitat agrària del país, per assolir una millor convivència i un major respecte.

És per això que la Unió de Pagesos fa un clam a l’administració catalana perquè en la construcció del nou país tingui en compte la importància estratègica del sector agrari, i es doti d’instruments que en garanteixin la continuïtat i la dignificació del camp català.