Pot ser que sigui perquè la primavera la sang altera…

Pot ser que l’arribada del bon temps ens empenyi per sortir de casa…

Pot ser que..

El cert és que cada any quan arriba el mes de maig tenim els caps de setmana a petar d’activitats, que no aconseguirem fer de cap manera, perquè una de dues: o doblem el mes, o bé ens doblem nosaltres,… i millor si ens clonem…

I és una llàstima, perquè ben repartides al llarg de l’any és ben segur que en gaudiríem, i ara hem d’anar descartant tot allò que la nostra agenda no és capaç d’engolir.

Trobades familiars, d’amics, (per sort ja no és època de calçotades), sortides, viatges, comunions (per sort no hi ha eleccions), finals (de lliga, de copa, de...), caminades populars, curses de dia, curses de nit, compres de dia, compres de nit, fires i mercats, i més fires...

I té mèrit. Perquè res s’organitza per si sol. Darrere de cada activitat hi ha un munt de gent que fa dies que treballa perquè uns altres en puguem gaudir. No és perquè sí, vivim en una societat organitzada, activa i inquieta, amb moltes entitats, associacions, clubs, grups d’amics...que treballen per la cultura, l’oci, l’esport ...pel bé comú.

I pendents del temps... perquè es veu que ens hem passat tot l’hivern sense sortir de casa i ara tota activitat que sigui digna d’estar en una agenda ha de ser a l’aire lliure...i ja se sap que al maig, cada dia un raig, i mira, entre setmana tant ens fot, però el cap de setmana ens fot tant !

Sembla que la pluja en cap de setmana només la podem agrair els pagesos, però ep!, no pas tots. És temps de farratges, i en aquest cas ja no ens convé tant; gens, vaja! Aquests dies veiem camps que s’han segat arran de terra i resten estesos durant un setmana assecant-se al sol. La major part és civada, i la major part és per als cavalls. Aprofitem tot, tija i gra, i si es pot assecar sense que li toqui la pluja (fita difícil aquest any) s’aconsegueix un producte amb bon color, bona olor i bon gust...pels cavalls.

Però la pluja en cap de setmana l’hauríem d’agrair tots, perquè ens espongen l’agenda, ens fa més lliures... Ens treu la pressió d’haver d’escollir; es suspenen actes i ja no som nosaltres que no tenim temps (temporal) d’anar-hi, sinó que és culpa del temps (meteorològic).

I ui! Com s’equivoquin! No voldria ser a la pell d’un meteoròleg al mes de maig, és un ofici de risc.  No deu ser fàcil encertar la previsió, però tampoc és fàcil per qui organitza un activitat haver de decidir si es tira endavant o si es deixa de fer. I de tant en tant se’n suspèn alguna.

Una de les que em sap greu que es deixés de fer és la festa de la primavera de l’escola castell d’Òdena. Es tracta de fer una marxa des de l’escola fins la zona del bosc que es va cremar l’estiu passat, i un cop allà, fer una activitat de reforestació per part dels nens. Una activitat que porten tot el curs treballant, amb una tècnica japonesa anomenada “nendo dango” que consisteix en fer boles de fang barrejat amb les llavors que volem sembrar, i un cop seques, escampar-les pel bosc. Les llavors resten protegides dels animals, fins que la pluja desfà l'argila i les llavors neixen.

Potser no és tant per l’efectivitat de la tècnica, que ja es veurà, com per la implicació dels més petits en la cura del nostre entorn, que fa que aquesta activitat generi admiració, respecte i suport, i no només per la meva part, sinó per tota una colla d’entitats i associacions que hi col·laboren. I tal com diu una nota de l’escola als pares:

“Tingueu en compte que la Festa de la Primavera és una de les festes més importants de l’escola i que el projecte de reforestació que hem estat treballant aquest curs, inculca en els vostres fills valors de respecte i estima per la natura i l’entorn que considerem molt importants per al seu futur.”

Ep! L’activitat no és pas suspesa, sinó post-posada. Esperem que el proper 5 de juny al matí faci un bon temps per gaudir-ne.