Festa de què?

Tinc el pap ple i no he... de buidar-lo. Fins al cap d’amunt de la Festa Major, de comentaris punyents, de la manca d’implicació de l’Ajuntament, de l’historicisme, dels personalismes, de l’afany de protagonisme, de la desconeixença dels Igualadins del seu propi folklore, de la manca d’implicació de la gent, de perdre el sentit romàntic de les barrakes, de sentir despropòsits i insults cap a persones d’opinió diferent, d’altaveus mediàtics per a segons qui, del no reconeixement a la feina feta, de la por, de les mirades displicents per sobre l’espatlla, d’actituds prepotents, de la imposició d’un model festiu concret, de primer l’estètica per sobre l’ètica, de tenir la sensació que es vol aplicar la decisió final sobre algunes comparses, de sentir-me observat... Fins allí i més amunt.

A prendre vent les formes impositives i de caràcter paternalista, de cunyadisme (aparta, que no ho fas bé), de justificar el que fem i com ho fem, de patir per ser criticats, de torracollons pesats que dia rere dia maquinen i manipulen per sortir-se amb la seva. PROU!

Més d’una vegada m’he plantejat de fer-me enrere, un pas al costat que està més de moda, i deixar que el tsunami que ens empeny trenqui amb tot el que hem vestit. Deixar perdre la feina d’anys.

No sóc ningú ni tinc formació acadèmica sobre la festa. No! Jo, com tants d’altres sóc millor; sóc l’objecte d’estudi, un currele de la festa, un enfaixat, un pigmeu interpel·lat per l’antropòleg, un quadre exposat en un museu, un paisatge format per la natura.

Des de fa uns anys algunes comparses i més concretament algunes persones de les més vinculades a la festa contenim un pòsit de rancúnia i males maneres que des de l’Ajuntament no ha sabut arbitrar. Vàrem crear una comissió per redactar uns protocols que servissin per organitzar i vertebrar la festa i les activitats de caràcter folklòric per garantir un marc d’acció entre les comparses i evitar situacions no volgudes. No va servir de res. Vaig plegar per salut.

Si no penses d’una manera determinada, triada i perfilada els darrers anys i mutada segons les necessitats del moment ets vist com un beneitó, un infant. No hi ha veus públiques oposades al que s’està establint com una nova forma d’autoritarisme en la cultura popular i tradicional. Hi ha una divisió terrible. Cada any canvis. No novetats, canvis. Ara toquen uns gegants nous, que no vells, que de vells no en tenen res. No us enganyeu, són un model nou. Pel que he vist dels vells en conserven la forma antropomòrfica. I en diem gegants vells i anem a dormir tranquils. I recollim 26.500 € unes 4.400.000 pessetes. I anem a cantar gojos a Santa Maria amb una birra a les mans. Com que som molt moderns de les creences i sentiments dels Igualadins en fem un espectacle. I traiem el Sant talment fos l’Axis Mundi i connectem lo Diví i lo profà. Com diria el Sr. Cabestany de la Competència “una pantomima”.

I jo amb el pap ple i el cap ben alt a tocar el ball de l’Àliga, ja que aquest és el meu compromís; i tocaré el millor que sabré en actes que no hi estic d’acord. I deixaré la canalla al llit per tocar matinades. I em beuré una birra fresqueta a la plaça de l’Ajuntament amb el pap un xic més buit però amb aquells encara plens.