"Estimada Lou, no llegeixo una carta, sento un missatge. Gràcies. Estic content." He llegit Erasme. Estic impressionat. No sé si parla del segle XVI o d'ara. "No ens diu el mateix a nosaltres que als seus coetanis", però vull escoltar-lo. Què en pensaran d'aquí cent anys? Llavors segur que les lleis educatives no canviaran cada quatre anys. Segur que els mestres tindran molt prestigi. Segur que ajudaran els alumnes en "el desenvolupament del judici crític". Sabran que el joc i el debat ajuden a aprendre? Sabran que "l'esforç intel·lectual no perjudica la salut de l'infant"? El llegiran? (Em llegiran?).

Rainer

NOTES:

1 Els llibres recomanats són (encara que no s'entengui): 

Erasme de Rotterdam, Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, Adesiara Editorial, Martorell, 2015, pròleg de Gregorio Luri, traducció de Laura Cabré

Rilke i Lou Andreas-Salomé. Cartes seleccionades (1897-1926). Volum I, Editorial Límits, Andorra, 2015, traducció de Joan Fontcoberta

2 La primera frase forma part de la carta de Rilke a Lou Andrea del 21 de maig de 1905.

3 La segona frase entre cometes està extreta del pròleg de Gregorio Luri.

4 Les dues últimes citacions són d'Erasme.