1 Abans de començar (el públic seu).

"Quan arribaré, les lletres del teu nom s'encendran a la

muntanya,"

2 Esperant els últims (cinc minuts de rigor).

"Val la pena, certament, val la pena, després de tots els

minuts que semblaven el darrer minut,"

3 De la presentació (podria ser de D. Sam Abrams).

"Bartra recrea, ficcionat, el moment de la seva descoberta de l'obra de Walt Withman."

“A partir dels seixanta, Eliot es converteix per a Bartra en un referent latent.”

4 Una cadira que es mou (algú es gira).

“-¿Qui gosa riure per les valls florides?

Freneu, freneu els cavalls enardits!”

5 Penso un moment en els homes (i les dones) que no estimen els llaços grocs.

“I ambdós a la ciutat entren

flanquejats per negres dalles.”

6 Breu homenatge a Feliu Formosa (poeta).

“Romandràs sempre dret dintre l’eterna pàtria”

7 Breu homenatge a Jordi Guardans (poeta).

“I escolta sempre l’àngel...”

8 Apunt (erudit) del presentador.

“La cultura catalana mai no ha volgut reconèixer la contribució de primera magnitud que Bartra va fer a la literatura de la seva llengua i del seu país.”

9 Bartra (sensible).

“Sofreixo, mare, perquè he perdut aquella immobilitat

que em feia retrobar-te,”

10 Bartra parlant de l’exili (se m’ha acudit, no sé per què).

“Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l’enyo-

rança d’ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita

orfeons i corrandes,”

11 Bartra, contundent (i final).

“Ningú no podrà dir-me per què un infant embriac de plu-

ja plora flors de vent dins el temps intacte del meu cor.”

(El llibre d’Agustí Bartra és L’arbre de foc, Adesiara editorial, Martorell, 2015, edició i introducció de D. Sam Abrams.)