Tor Lundvall és músic i pintor, i com és d’esperar, en la seva obra una habilitat complementa l’altra. Tal és la complicitat entre aquestes disciplines que podria parlar de la pintura de Lundvall amb els mateixos termes que dedicaria a la seva música. Un exemple és aquesta obra d’ambient minimalista, una de les moltíssimes que ha editat aquest nord-americà afincat a East Hampton, NY.

Seguint una obsessió pictòrica per tot allò marítim, Lundvall es centra en la temàtica de les drassanes i comença a crear música que vinculi aquest indret a un estat emocional concret, d’acord amb la sèrie de pintures de paisatges marítims que il·lustren la portada de l’àlbum. A jutjar per la música, és evident que, per al músic, les drassanes són llocs més aviat tristots. Però en aquesta música hi plana un misteri, en aparença transcendent i amb gravitas, que fa que aquesta obra sigui especial.

El dark ambient, la música ambiental fosca, tira d’una sèrie de tòpics que el fan sovint massa previsible: tons greus, dissonàncies i estètica gòtica per crear una sensació d’angoixa i por. Lundvall, però, deixa que l’oient treballi ell associant els sons i creant el seu propi mapa emocional, tenint o no en compte aquests elements de l’estètica dark. La feina es completa al cap d’unes quantes escoltes, quan la música que sembla diluïda al fons s’escola al primer pla i exigeix tota la nostra atenció, sent conscients que ens ha modelat l’estat d’ànim.

Certament, la música de Lundvall és vaga, difuminada, sempre a tocar però mai a l’abast del tot. La seva tècnica és depurada: els motius musicals es desenvolupen quan els sons processats perden el seu referent instrumental. Una mica com quan un color primari esdevé, mesclat amb molts d’altres, una nova entitat. Sobretot, grisos i verds foscos que insinuen una cortina de boira que, a primera hora, filtra els sons de la rutina portuària. Sons solitaris, que no saps si volen caminar amb intenció o tan sols vagar. I és bo no saber-ho, realment. No saber si a les composicions de Lundvall els sons són laments o interaccions rutinàries entre els elements associats a la construcció naval. 

Sigui com sigui, el deix romàntic i misteriós d’aquesta música ambiental no sembla ser gratuït. La reverberació i l’eco fan que la boira no s’aixequi mai, un recurs molt difícil d’utilitzar i que en mans inexpertes es torna tediós i embafador. Però a The Shipyard és l’element que acaba donant unitat a una visió artística que va més enllà del so o la música. Lundvall resumeix amb precisió el secret de la seva obra, resultat d’un esforç multidisciplinar: pintura i música s’entrelliguen per canalitzar espiritualitat i intuïció. Un secret que feliçment, no et treu de l’estat hipnòtic que fa que el posis a girar al plat una i altra vegada.