Jefre Cantu-Ledesma, fundador de la prestigosa discográfica Root Strata i músic amb més de 20 anys de carrera, és el petit geni darrere del magnífic A year with 13 Moons, un decàleg de principis i valors de la música experimental i un molt bon punt de partida per als no iniciats que vulguin descobrir aquest estil musical tan emocionant.

Emocionant perquè Ledesma, que fa anys que explora els límits formals del so, revela en aquesta obra el negatiu melòdic que resulta d'aquest rastreig conscienciós. La cançó popular del segle XXI és, per al músic, el teló de fons que es dibuixa darrere el soroll, el contrapunt que embolcalla el caos sònic i el dota de color i sentiment. El so no només serveix per crear estats d’ànim; també els completa: allà on a vegades no arriben les paraules hi pot arribar el so. I Ledesma, a qui se li va oferir una artist in residence al Headlands Center de San Francisco tot just després d’una dolorosa separació, exorcitza aquí els dimonis del desamor; invoca a l’harmonia i a la dissonància i se serveix del so per explicar figuradament un pesar.

Les composicions de Ledesma són petits diamants melòdics col·lapsats sota masses de distorsió, interferències atropellades i soroll blanc, com si algú hagués tret la sordina a l’espai i el so més atàvic ara ho col·lapsés tot. Lluny d’atabalar, però, aquesta experiència gratifica perquè invoca a la bellesa salvatge última. Escoltar aquest disc es com observar corrents de lava escolant-se pels vessants d’un volcà, amb els seus colors furiosos i la seva força continguda.

L’artista parteix d’elements bàsics: guitarra elèctrica, sintetitzadors modulars i sons gravats de camí a l’estudi. Tot plegat es captura via magnetòfon i a pèl, sense overdubs. Improvisar és una manera molt directa de plasmar l’ànim, i la tristesa rabiosa de Ledesma, que es troba al nucli de totes les peces del disc, neix d'aquesta pràctica lliberadora. En un segon estadi, l’abstracció sonora, les jams sòniques, es comencen a polir: es musiquen les arestes de soroll i s’afegeixen pinzellades hipnòtiques aquí i allà per armar una estructura de pop subtil, ancorada als mitjos temps, que evoqui el millor so shoegaze dels anys 90 (penseu My Bloody Valentine o Pale Saints).

Es fa difícil explicar amb paraules la catarsi que provoca l’escolta d’aquesta obra, on música i soroll es transformen en una llum càlidament encegadora. A Year with 13 Moons és una esforç per ordenar sentiments contraposats, per explicar una pena. Les peces del disc, els intents individuats d’explicar-ne la seva gènesi, talment com el blues del segle XXI.