És divendres a la tarda i quan entro hi ha un tragí intens que combina amb un silenci harmònic que em fa pensar que potser haurem de fer l’entrevista xiuxiuejant. La Montse és jove i dinàmica, com l'equip i l'espai que dirigeix. Treballa envoltada de llibres, però té clar que una biblioteca és molt més que un magatzem de col·leccions literàries. La conversa va per aquí i em parla de la seva feina amb un entusiasme que es llegeix en la seva mirada

-Això de ser bibliotecària és vocacional? Ja ho somiaves de petita?

-Doncs no és que jo de petita hagués dit: quan sigui gran, vull ser bibliotecària! Però sí que llavors ja m’agradava molt anar a la biblioteca. Segurament molta gent pot dir el mateix. Jo havia anat molt a la biblioteca de La Caixa, a la de l’Ateneu i també molt a la biblioteca Sant Jordi, on hi havia la Isabel Vidal. M’encantava anar a la biblioteca, però no m’havia plantejat mai ser bibliotecària. De fet, va ser quan vaig fer BUP i COU, a l’adolescència, que em vaig començar a plantejar què volia fer. Llavors anàvem a fires com la del Saló de l’Ensenyament i la carrera de biblioteconomia i documentació, que és com es deia aleshores, em va agradar molt com estava plantejada i m’hi vaig apuntar. Després, mentre fèiem la carrera, sempre venien les brometes: i per fer això s’ha d’estudiar? Bibliotequè? Però la veritat és que n’estic molt contenta. M’agrada molt la meva feina, sóc de les persones privilegiades que ho poden dir.

-Què és el que més te n’agrada?

-M’agrada molt el contacte amb el públic.

-Doncs la gent associa biblioteca amb silenci...

-Sí, però hi ha aquest tracte humà de recomanar llibres o amb la persona que ve a connectar-se a internet i t’explica la vida. Tot i que des que sóc directora he perdut una mica aquest contacte amb la gent de cada dia i faig més de gestora cultural, amb tota la feina de programació d’activitats, la gestió del personal... Però de tant en tant, com avui, m’agrada sortir al taulell i tocar els llibres i estar amb la gent.

-El fet de treballar tot el dia envoltada de llibres et fa perdre les ganes de llegir o al revés?

-El que passa és que no llegim tant com la gent es pensa. Precisament, aquí a la biblioteca el que menys podem fer és llegir, perquè fem moltes altres tasques.

-Però podeu conèixer més els llibres que hi ha.

-Sí, la veritat és que coneixes més els llibres que hi ha, tot i que també depèn molt de la planta on treballes. Però per ser un bon bibliotecari has de conèixer els llibres que tens, el que t’envolta i poder recomanar si et demanen opinió. Molta gent ho fa això de preguntar: què puc llegir? Sobretot al tercer pis: les meves companyes es passen el dia recomanant, i els encanta.

-Es pot conèixer la gent per les seves lectures? Digue’m què llegeixes i et diré qui ets?

-Una mica sí. El que passa és que un dels nostres papers és, precisament, saber quin tipus de lectura li agrada a una persona i acostar-nos-hi per proposar-li algun altre gènere o algun altre estil o un nivell de lectura més elevat. És allò que diuen que no és el mateix “Les ombres de Grey” que “Fanny Hill” i, en canvi, totes dues són un tipus de literatura eròtica.

-Sou una mena de lectores de capçalera.

-Sí, un dels papers dels bibliotecaris que ara estem posant en valor és el de prescriptors. És una mica el que també fan els llibreters, evidentment. Però les llibreries es mouen potser més en l’àmbit de la literatura actual i nosaltres, en canvi, també podem fer descobrir els clàssics, perquè la col·lecció de la biblioteca és tan extensa que permet a la gent descobrir aquells llibres que hom no coneix i, fora del soroll mediàtic dels de Sant Jordi de cada any, els en pots introduir algun altre.

-Fa uns anys era senzill fer el retrat robot de l’usuari d’una biblioteca...

-Sí, però ara s’ha diversificat molt.

-Però hi deu haver alguns prototipus clars.

-Sí, n’hi ha. D’una banda, tenim els estudiants, que identifiquen la biblioteca amb estudiar. Només veuen aquesta àrea i costa una mica trencar aquest tòpic. Després tenim la gent gran, que també és un tipus d’usuari que ha crescut molt els últims anys, potser perquè la societat va envellint però es manté bé físicament. Són persones que potser han treballat fins als seixanta anys i ara es troben que en la seva jubilació tenen moltes hores per dedicar-se a l’oci i molts vénen a la biblioteca i l’àrea que més fan servir és l’àrea de revistes i diaris. Però també són un públic important dels nostres clubs de lectura. 

-I d’altres usuaris habituals?

-Tenim pares i mares que vénen amb els seus fills i també tenim molta població migrada, que veu la biblioteca com un lloc d’accés democràtic, que no han de pagar per l’ús dels seus serveis i aquí poden accedir a la cultura, si han d’aprendre l’idioma o si han d’ajudar els seus fills perquè els vagi bé a l’escola, o poden venir a alguna activitat cultural, com “L’Hora del Conte” o la que sigui.  I també tenim els adults que són molt lectors. Els lectors de novel·les; novel·les de tot tipus perquè hi ha molts nivells de lectors. Aquests són els perfils més clars.

-I tu, quina mena de lectora ets?

-Estic en una etapa de la vida en què les lectures que faig no són molt espesses ni complicades. Primer, perquè treballo moltes hores i tinc els nens petits. Per tant, faig lectures petites, però que jo en dic petites joies. Per exemple, fa poc vaig llegir “Pedra de tartera”, un clàssic que em va agradar molt, i m’he llegit també “La delicadesa”, de Foenkinos o “Els dimarts amb Morrie”. Són llibres petitons, però que tenen un regust molt maco perquè són això, com petites joies. També m’agrada força la novel·la històrica però, pel gruix d’aquest tipus d’obres, ara la tinc una mica aparcada. Suposo que a la vida passes etapes i segons l’etapa que estàs vivint llegeixes un tipus de lectures o un altre i ara jo estic en aquesta etapa.

-Hi ha un llibre per a cada moment i un moment per a cada llibre.

Sí, també hi ha moments. De tant en tant agafo llibres de tipus assaig, però no els llegeixo tot seguit, sinó només algun capítol. Per exemple: “La utilitat de l’inútil”, de l’Ordine, que és una defensa de les Humanitats; en la societat d’avui en dia, en què tot és rapidesa i immediatesa i estímuls constants, defensa la lectura com un moment de pau mental i de recolliment, que és el que busquem tots quan llegim.

-Ara que hi penso... L’excusa de l’entrevista era que estem commemorant l’Any de les Biblioteques...

-Sí, el 2015 ha estat declarat l’Any de les Biblioteques amb motiu del centenari de les primeres biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya. L’any passat va ser el centenari de la Mancomunitat, però tot el projecte de les primeres biblioteques populars catalanes que va fer Eugeni d’Ors s’ha commemorat enguany. Les biblioteques de la Mancomunitat van ser les bases del sistema bibliotecari d’avui en dia. Eugeni d’Ors va ser com una mena de visionari que ja va idear una primera xarxa de biblioteques populars, amb una que era la central, que era la Biblioteca de Catalunya. A partir d’aquí es van crear les quatre primeres biblioteques, que van ser les de Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. La idea era que fos una xarxa molt més extensa, però la Mancomunitat va durar el que va durar.

-Però va ser un primer pas.

-Sí, va ser un primer pas molt important. Després el relleu el van agafar una mica les biblioteques de La Caixa de Pensions i han tingut una evolució diferent al llarg del temps. Però suposo que si Eugeni d’Ors aixequés el cap estaria molt content amb el sistema bibliotecari català.

-És potent.

-És molt potent. Està molt bé.

-I com ho commemoreu?

-La commemoració d’aquest any el que fa és posar les biblioteques a primera línia. És una oportunitat magnífica per posar-nos en valor, per pujar una mica l’autoestima de les biblioteques i perquè la gent s’adoni realment del valor cultural que tenen. De fet, és com una excusa perquè cada biblioteca vertebri una sèrie d’activitats a l’entorn d’aquesta commemoració.

-I en el cas d’Igualada?

-Nosaltres les principals activitats les vam fer al mes de maig. Vam fer un recital musical i literari i, també, una petita obra de teatre, que es deia “La signatura 400”, basada en un llibre d’una bibliotecària i que parla d’una bibliotecària. Va estar bé perquè normalment les activitats les fem a la sala d’actes, però aquest cop la representació la vam fer aquí a la sala de lectura, entre els prestatges de la biblioteca. Va ser una experiència maca i molt divertida, perquè feia servir una mica l’humor bibliotecari.

-Existeix un humor bibliotecari?

-Sí, hi ha un humor bibliotecari que coneix poca gent... Només els que ens dediquem a aquesta feina. Perquè l’obra parlava de situacions quotidianes que ens trobem i la veritat és que ens hi sentíem molt identificades les persones que treballem aquí. Va estar molt bé.

-Què més heu fet o fareu?

-Al llarg de l’any anem fent cosetes. Hem fet l’exposició de les biblioteques d’Igualada, que va acabar ara i que era un recorregut breu per totes les biblioteques que hi havia hagut abans d’aquesta. També anirem fent presentacions i també vindrà alguna activitat més destacada.

-Me’n dones la primícia?

Riu -Me la reservo, perquè serà una sorpresa.

-Has parlat de pujar l’autoestima de les biblioteques. Tinc la sensació que són un equipament que tothom valora molt bé, però que molta gent no s’hi sent atreta.

-Sí, és un dels reptes que tenim: arribar a tothom. Tot i que això ja ha canviat molt els últims vint anys, eh. No és el mateix el públic que anava a la biblioteca als anys noranta que el públic que ve ara. I penso que ho estem fent força bé i que anem millorant. Sí que és veritat que hi ha un públic al qual costa més d’arribar, i que tenim molta competència d’altres equipaments i d’altres formes d’oci amb què una biblioteca potser no pot competir. Però també és un dels reptes de les biblioteques del futur. Hi ha tota una sèrie de reptes, com ara la lectura digital, internet, no quedar-nos enrere en les noves tecnologies, definir quin tipus de col·leccions volem, tenint en compte que moltes obres ja estan al núvol... Ens estem trobant amb tota aquesta sèrie de reptes, però penso que estem sabent fer-hi front i els superarem. Bàsicament perquè ja hem viscut molts canvis i, tot i així, les biblioteques continuen estant molt ben valorades pels ciutadans.

-És cert que la lectura té molta competència. Fomentar l’hàbit lector entre el jovent deu ser un altre repte.

-Sí, però la veritat és que la gent jove o molta gent jove llegeix molt. Potser el problema és que no vénen a la biblioteca a buscar llibres. Però, en canvi, llegeixen i llegeixen molt en digital. De fet, l’any passat, amb motiu dels quinze anys de la biblioteca, vam fer una trobada amb nois i noies de quinze anys per saber què esperaven de la biblioteca, com volien que fos per a ells, què hi trobaven a faltar, si llegien o no... I ens van deixar molt sorpresos, perquè realment tots els que van venir llegien, però s’ho baixaven tot d’internet i n’hi havia pocs que vinguessin a la biblioteca. Potser havien vingut de petits, amb els pares, però ara no. El repte és atraure’ls. Presentar-los novetats, que coneguin físicament llibres que els puguin agradar.

-Però el seu món és digital.

-Sí i, de fet, nosaltres també estem pujant al carro de la lectura digital. Precisament aquesta setmana fem el llançament de la plataforma de préstec de llibre digitals de les biblioteques de Catalunya. La plataforma es diu e-Biblio Catalunya i, amb el carnet de les biblioteques, pots llegir en streaming o bé descarregar-te en PDF, amb l’Adobe Digital Editions, qualsevol lectura del catàleg de la biblioteca.

-Això sí que és una gran novetat.

-Sí i està molt bé, perquè la selecció s’ha fet conjuntament entre la Generalitat, la Diputació i el Consorci de Biblioteques de Barcelona i hi ha llibres del segle XX, llibres clàssics i novel·les molt actuals, que potser a les biblioteques estan deixades en préstec amb moltes reserves i ara també hi ha la versió digital que es pot descarregar. Per tant, és una manera d’adaptar-nos a l’actualitat i d’ajudar una mica a la distribució legal de continguts, perquè una de les grans pors dels editors és la pirateria, com ha passat també amb la música.

-Explica alguna cosa que potser la gent no sap que es pot fer a la biblioteca.

-Suposo que la gent ja sap que pot venir a mirar vídeos, escoltar música, connectar-se amb Wi-fi i fer el que vulguin amb les seves tauletes i ordinadors. Però una de les coses que estem potenciant a les biblioteques és que els lectors, els usuaris, es converteixin en creadors i per això organitzem concursos, com per exemple el de microrelats o el dels llibres viatgers, que és de fotografia; també organitzem els tallers de la Biblioteca de la Memòria, perquè la gent ens expliqui les seves experiències i històries de vida.

-Que no siguin usuaris passius.

La idea és aquesta: fer un pas més i promoure que el lector es converteixi en un creador de continguts i conservar aquests continguts a la biblioteca. De vegades a partir d’una exposició també afavorim que la gent ens porti materials, sobretot pel que fa a la nostra col·lecció local. L’any passat mateix vam fer l’exposició de Cal Font i va anar molt bé perquè molta gent ens va portar fotografies de quan hi treballaven, la cartilla del sindicat i molta altra documentació que si no haguéssim fet aquesta exposició, que va ser un reclam, no hauríem tingut. A partit d’aquí també vam fer un taller de memòria oral de treballadors de Cal Font, perquè amb experiències d’aquest tipus es genera tota una dinàmica molt enriquidora.

-El material que recolliu deu ser molt interessant.

-Sí, i és que la biblioteca pública és això. Hem d’abastar molts camps, i una de les nostres responsabilitats és conservar la història i la memòria oral i els llibres i els documents dels autors locals i, per tant, ho potenciem molt. I Igualada és una de les biblioteques de la Xarxa que ho treballa més, des de sempre; des de la biblioteca que hi havia a La Caixa, que ja tenia una col·lecció local molt potent, fins ara.

-Per acabar, et dono una mica de feina: recomana’ns un llibre per a l’estiu.

-A l’estiu aconsello buscar lectures fresques, perquè si estàs a la platja puguis deixar el llibre un moment, anar-te a remullar i tornar-t’hi a posar. Per tant, recomano qualsevol dels dos llibres que m’estic llegint ara, que són lectures fresques i que ara agafo l’un i ara agafo l’altre, que són “Un any i mig”, de la Sílvia Soler i “També això passarà” de la Milena Busquets.  A mi m’estan agradant.

-Doncs me’ls apunto!