Això no és una Festa Major
Li hauríem de trobar un altre adjectiu a la festa major d’Igualada. Sempre m’ha semblat que “major” -l’epítet habitual de la festa més grossa a qualsevol població- no li escau del tot. Li queda curt. Com a igualadí sobrevingut, farà més de vint anys que tinc l’ocasió de gaudir, participar amb regularitat i, sobretot, sorprendre’m amb l’atapeïda agenda d’activitats que envolten la celebració de Sant Bartomeu. Enguany són 120 activitats per a totes les edats, condicions personals i situacions familiars que ens desbordaran des de primera hora del matí fins les tantes de la matinada. Més d’un centenar de propostes –sense comptar les celebracions paral·leles i alternatives que també es multipliquen durant aquests dies i formen part essencial de la festa- on els igualadins tenen per triar i remenar. Aquest anar i venir d’activitat en activitat, d’una plaça a un teatre, d’una cercavila a un correbars, d’un espectacle a un berenar popular... és un dels trets més característics d’unes jornades tan intenses a la capital de l’Anoia. Un agradable ambient festiu que es respira arreu i no s’esvaeix des del pregó fins que espeteguen els últims coets del castell de focs de cloenda.
Allò que també cal destacar de la festa major d’Igualada –de moment li seguirem dient així mentre no li trobem un adjectiu més ajustat- és el fet de ser una celebració que creix amb els seus participants. Els que n’hem viscut unes quantes comprovem com la festa s’adapta a cada generació i a les seves necessitats d’oci, xerinola, sarau o, directament, de farra embogida. Els que de ben petits es van meravellar amb espectacles infantils en alguna placeta del centre i, ja sent adolescents, consumaven l’Empalmada per acabar menjant xocolata amb xurros a la Rambla, ara, uns anys després, tornen a seure a terra per veure pallassos amb els seus fills asseguts a la falda. I d’aquí un temps, mentre els seus fills empalmen i suquen el xurro, s’afanyaran a agafar un bon lloc a la Plaça de l’Ajuntament i es deixaran portar pel ritme i les melodies d’una orquestra de renom. És el cicle de l’existència aplicat a les celebracions més emblemàtiques d’una ciutat. Si la vida passa de pressa, una festa major –encara no li hem trobat un altre adjectiu?-, és tan fugaç que cal esprémer-la al màxim abans no se’ns escapi de les mans i del programa d’actes.
Definitivament, no hi ha millor manera de tancar el mes d’agost que submergir-se en la festa més gran i entregar-se a la sensació constant de gresca que s’escampa per tots els racons de la ciutat. Això és més que una festa major. És una festa superior. Una festa total, absoluta, definitiva a la qual, ben mirat, no calen adjectius per, un estiu més, regalar-nos alguns dels millors dies de l’any.
(Foto: Marc Vila)
12 Comentaris
Penso que no canviarem mai, els igualadins i les igualadines som com som, sempre tirant-nos terra a sobra. Que tingui de venir una persona de fora a dir-nos que tenim una més que Festa Major i no... Llegir més siguem nosaltres mateixos els que ens adonem del que tenim ja es cosa que cal que ens ho fem mirar.
Els actes de la FM, al menys els que he vist , m’han agradat.
La gent hi posa molt bona voluntat i esforç, per que tot funcioni i això és nota a l’hora dels resultats.
Encara que tinc de... Llegir més dir.... ahir vaig veure la resta de ”Pregó” que no va funcionar i no vam poder veure dijous.
Quina enredada!!!...Tanta expectació per passar-nos un ”video promocional” (un anunci, vaja) de la escola municipal de música d’igualada... Quina presa de pèl !!!.... I les altres escoles de música que hi ha a la ciutat, què?...Igualada pot sonar be o molt bé, però no precisament gràcies ”aquesta” única escola.
La resta de Pregó em va sembla fabulós. El Pregoner va estar a l’altura de les circumstàncies, tot un professional. La Banda de Música ens va fer gaudi amb la seva posada en escena. I tota la resta d’actuacions que completaven el Pregó, van ser molt boniques.
Responent a la Marisol: les imatges que es van transmetre pel Canal Taronja de la Festa Major d’ enguany es veia comen l’ activitat de La Cursa de la síndria es llançaven en acabar la cursa... Llegir més i com quedaven totalment esbardellades.Tal com tu dius recollir-les senceres seria una bona alternativa.
Mariàngels
Igualada
30 d'agost 2016.23:33h
Jo també vaig veure pel Canal Taronja com s’esclafaven les cindries pel terra i vaig pensar que en el temps que estem aquestes coses fan mal
Doncs jo aquet any m’ha perdit molt la gracia de lo que era la festa major d’Igualada... Tant com la fira d’ atraccions com les barraques o concerts que es celebren , jo com cada any que he... Llegir més pogut asistir tinc a dir que per començar la fira de atraccions y paradetes le trobat que falta bastant substancia a anys anteriors en general molt mes petita que tots els anys enrrere , aixo per començar, despres la sorpresa que em vaig trobar a les barraques ja casi que millor no parlar-ne ja que segurament no sere l’unic que ha notat el cambi cap a pitjor. En resolució la fira no es tan impactant com era abans y crec que no sere l’unic que ho pensa. A veure l’any vinen si tornen a carreguarse les piles perque tot aixo torni a ser lo k anys anteriors era.
Teresa tens tota la raó amb axó de les síndries. A igualada tenim gent que passa gana i veure con les esclafen i a sobre la gent riu i aplaudeix es lamentable. Les autoritats permeten axó?.
Marisol
Igualada
30 d'agost 2016.09:37h
com he respost a Teresa, podràs veure que les síndries i melons aquest any segur que no es van trinxar sinó que es van aprofitar.
Del que estic d’ acord és amb el títol ” Això no és una fFesta Major ” i la imatge. Tal com dius aquests dies de Festa Major s’ omplen d’ oci i xerinola , però a vegades cal fer... Llegir més un pas més enllà davant de les diferents activitats , com en el cas dels ”Jocs Bèsties” concretament ” La Cursa de la Síndria ” que acaba amb l’ esclafament d’ aquest producte de manera innecessària., ja que amb aquestes síndries es podria fer una aportació al Banc d’ Aliments i moltes famílies se’n beneficiarien. Crec que en conjunt caldria analitzar la finalitat i objectius de moltes activitats i consolidar les que més ens aporten i que no siguin sols per omplir un calendari.
Marisol
Igualada
30 d'agost 2016.09:36h
Pel tema de les síndries si no vaig errada des de l’any passat que es guarden , i et puc confirmar que aquest any no es van esclatar sinó que tots els participants les deixaven ben posadetes dins... Llegir més un camió . Jo també sóc molt sensible a aquest tema, ja que les persones (i nens/es!) que passen gana els tenim a tocar, i és molt trist.
I tant que no !!!! Hi han coses que estan molt bé !!!!!
Moltes gràcies. És molt reconfortant veure que no tot són critiques.
Mariàngels
Igualada
30 d'agost 2016.23:29h
El dijous 25 vaig anar al Concert de la Cobla Sant Jordi, organitzat conjuntament amb l’Agrupació Sardanista d’Igualada segons deia el programa de la Festa Major però el que no deia era que... Llegir més aquest concert també era un homenatge a una coneguda compositora. Res a dir si no fos que el concert de sardanes va durar 45 minuts i els parlaments entre sardana i sardana 1,35 hores. Les més de dues hores que va durar van fer que en sortíssim no contents si no cansats. Jo crec que s’hauria d’haver informat millor.