Després del cas de la Manada, apareix amb força la idea que s’han de modificar les lleis. Per fer-les més justes i capaces de protegir a les víctimes de violències masclistes de manera efectiva. És un dels discursos que més s’han repetit per part de la majoria de partits polítics siguin del color que siguin.

És cert que les lleis s’han de revisar per no seguir tenint el biaix de gènere que arracona a les dones. Però no sols s’han de reformular les lleis que tenen a veure amb la violència sexual, sinó que la totalitat de l’ordenament jurídic ha de ser revisat.

És a dir, vivim en una societat patriarcal que es recolza en un estat que també ho és. I aquest estat s’expressa a través de la cultura, les lleis i les persones que el representen. En el cas de la Manada això s’ha fet palés.

Però hem de tenir ben present, que en aquest cas el problema no ha estat la llei, ha estat la interpretació que se n’ha fet d’aquesta. El Codi Penal estableix dos tipus de delictes sexuals: agressió sexual i abús sexual.

Per agressió sexual, s’entén si hi ha penetració mitjançant violència o intimidació.

Per abús sexual s’entén si hi ha penetració sense violència ni intimidació però sense consentiment.

D’acord amb això i segons la descripció dels fets de la sentència, s’hauria d’haver determinat que hi va haver violació perquè la noia es trobava sola en un portal, assetjada per 5 homes més grans que ella i per tant en situació d’intimidació. Els informes de les persones especialistes expliquen als jutges que en una situació d’intimidació, de pànic, és molt possible que s’agafi una conducta de submissió. I això per què pot passar? Ben senzill; intercanvies sexe per vida.

La víctima perfecte, que es resisteix a cops de puny i amb tot el que té a l’abast, no és la que apareix en la majoria d’ocasions. El pànic et pot paralitzar el cos, o pots fer tot el que et demanen perquè tot allò acabi el més ràpid possible i puguis tornar sencera a casa.

Quin problema tenim? Que els/les professionals persones que tenen un contacte amb una dona supervivent d’algun tipus de violència masclista, en aquest cas una violació, no tenen cap formació sobre perspectiva de gènere per saber com actuar i com interpretar la situació. No hi ha una formació obligatòria i revisables dels jutges sobre perspectiva de gènere. I això provoca interpretacions de la llei i dels fets tan esfereïdores com les que han acabat fent.

Massa vegades l’arbre no ens deixa veure el bosc. Les lleis s’han de revisar, sí, per evitar que quan caiguin en mans de jutges masclistes es puguin pervertir de la manera que s’ha fet. Però el que ha fallat en la sentència de la manada no ha estat la llei. Han estat els jutges que l’han interpretat. Perquè el que han fet és tergiversar-la.

La bona notícia és que la societat ha reaccionat. Ha sortit en massa al carrer a mostrar el rebuig a la sentència i el suport a la supervivent. La pressió social que s’està generant és enorme i això ajuda a canviar la cultura patriarcal que menysprea les veus de les dones i que legitima accions tan perverses com la violació.

Perquè volem ser lliures, no valentes!